Joan d'Enguera

Joan d'Ènguera (València, segle XVI - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i Inquisidor general.

Pertanyent a l'Ordre dels Predicadors o de Sant Dominic, desempenyà importants càrrecs de confessor del rei Ferran el Catòlic. Precisament fou Ferran el Catòlic qui, després de la renúncia el 1507 de Diego de Deza al títol d'Inquisidor general, demanà bula al Papa Juli II per nombrar dos inquisidors en els regnes de Castella i Aragó. El primer recaigué sobre Gonzalo Jiménez de Cisneros i el segon sobre Joan d'Ènguera, qui mantingué el càrrec fins a la seva mort al 1513.

Compaginà el càrrec d'Inquisidor general amb l de Bisbe de Vic entre 1506 i 1511, actuant en les diòcesi de tota la Corona d'Aragó. Posteriorment, amb la bula dat. V. idus. decembris, fou Bisbe de Lleida des de el 17 de febrer de 1511 i, finalment, Bisbe de Tortosa des d'octubre de 1512 fins a la seva mort.

Si bé les seves actuacions no foren tan renombrades como les de Cisneros, D'Ènguera s'encarregà d'organitzar varis capítols per definir les normes de la inquisició, com per exemple els de Montsó el 1512 en els que establí que el nombre màxim d'inquisidors era de 10 a Saragossa i uns altres 10 a la resta de ciutats.

També fou un dels signants del Tractat de Blois.

Referències

• Beatriz Comella: La Inquisición Española
• Nazario González: Una Historia Abierta
• Jaime Villanueva: Viaje literario a las Iglesias de España
• El contingut d'aquest article incorpora material del tom 19 de la Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior a 1928, el cual es troba en el domini públic.