Johannes Fastenrath

Johannes Fastenrath (Remscheid, Renània del Nord-Wesfàlia 1839 - Colònia 1908) fou un escriptor i hispanista alemany.

Biografia

Va estudiar lleis a Bonn, Heidelberg, Munic, Berlín i París i es va establir com a consultor a Colònia. A conseqüència d'un viatge en 1864 a Espanya es va convertir en un entusiasta hispanòfil i va mantenir correspondència epistolar amb importants escriptors espanyols del seu temps; des de llavors es va convertir en un actiu propagandista de tot el que era hispànic i totes les seves obres van dur la petjada inspiradora del que era espanyol i català. Va instaurar a Colònia uns Jocs Florals a imitació dels de Barcelona. En 1909 va crear un premi anual, el premi Fastenrath de novel·la, poesia i assaig, que concedeix la Real Acadèmia Espanyola en el seu nom. Va traduir obres de José Zorrilla, Gaspar Núñez de Arce (de qui va traduir la seva Lutero), Manuel Tamayo y Baus, Juan Valera, Manuel Bretón de los Herreros, José Echegaray, Víctor Balaguer, Ventura Ruiz Aguilera i altres; el seu entusiasme es va estendre a la poesia catalana, que també va traduir (Katalanische Troubadoure der Gegenwart, 1887). Es va casar amb Luise Goldmann (1858-1914), que va executar la voluntat testamentaria del seu marit d'instaurar un premi en la Real Acadèmia Espanyola.

Obres

Són de temàtica hispànica Ein spanischer Romanzenstrauss (Leipzig, 1866), Klänge aus Andalusien (Leipzig, 1866), Hesperische Bluten (1869), Die zwölf Alfonsos von Kastilien (1887); romanços i cançons a Die Wunder Sevillas (Leipzig 1867); Hesperische Blüten (Leipzig 1869), Immortellen aus Toledo (Leipzig 1869) i els dos volums de Das Buch meiner spanischen Freunde (Leipzig 187l). Tenia especial predilecció per Pedro Calderón de la Barca, a qui dedicà dues monografies (Calderón de la Barca, Lepizig, 1881; Calderón in Spanien, Leipzig, 1882). Altres obres seves són Granadische Elegien, Leipzig, 1885; Von Hochzeit zu Hochzeit. Lieder aus sonnigen Tagen (Viena, 1883); Maravillas hispalenses; Ecos de Andalucía; Siemprevivas de Toledo etcétera. En castellà va escriure Pasionarias de un alemán español (1872) i La Walhalla y las glorias de Alemania (1872).

Fonts

Trost Karl-Heinz, "Johannes Fastenrath y sus amigos españoles", en Anuari de filologia. 1991, 14 (2): 123-130.
Hildegard Schmökel: "Johannes Fastenrath, ein Freund Spaniens aus Köln"; en Jahrbuch des kölnischen Geschichtsvereins (JbKölnGV) 42/1968; 189-198.
Ernst Hirsch: "Johannes Fastenrath und die württembergischen Waldenser"; en Zeitschrift für Württembergische Landesgeschichte (ZWLG), Jg. XXX, Heft 2. Stuttgart: W. Kohlhammer Verlag, 1970; 408-411.
Titus Heidenreich: "Johannes Fastenrath und Mexiko. Themen und Folgen der Briefe (1889 ff.) von Otto Engelbert Freiherr von Brackel (1830-1903)"; en Manfred Tietz (Hg.): Das Spanieninteresse im deutschen Sprachraum. Beiträge zur Geschichte des Hispanistik vor 1900. Frankfurt am Main: Vervuert Verlag, 1989 (Edition der Iberoamericana III, 27).
Ursula Vones-Liebenstein: "Johannes Fastenrath (1839-1908)"; en Reinische Lebensbilder Bd. 12, Köln/Bonn 1991, 157-178.