José Ribas Seva

José Ribas Seva fou un dirigent falangista català. Pertanyia a una família de moblistes acomodats de Barcelona, va obtenir el títol de director de fusta per l'Escola Industrial de Barcelona i fou membre del Centre Excursionista de Catalunya. Fou captat per a Falange Española per Robert Bassas Figa el 1933 arran d'un problema laboral que va tenir la seva fàbrica. El 1935 fou nomenat cap local de la Falange a Barcelona, i compartí lideratge amb Robert Bassas.

Participà en els preparatius de la sublevació del 18 de juliol de 1936 a Barcelona, i en fracassar va fugir en un vaixell italià cap a Gènova i Roma, on va fer gestions infructuoses amb Joan March Ordinas per tal de salvar José Antonio Primo de Rivera. D'ací marxà a Burgos, on fou Jefe Territorial de Catalunya de FE de las JONS. Juntament amb Carlos Trías Bertran, va declarar en el Sumaríssim 477/37 contra Manuel Carrasco i Formiguera. Fou nomenat consejero nacional l'octubre de 1937 per mediació de Ramón Serrano Suñer, i en fou l'únic català juntament amb Eduard Aunós Pérez.

En tornar a Barcelona el 1939 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, i el 1961 fou tinent d'alcalde amb José María de Porcioles. Entre d'altres càrrecs, també fou diputat provincial, encarregat de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Casa de la Caritat, vocal econòmic del Sindicato de la Madera i delegat provincial d'Auxilio Social (1942-1948). És pare de José Ribas Sanpons.

Bibliografia

• Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008