Josep-Apel·les Santolaria de Puey
Q340169  | Telecinco Cadena SER i Canal Català | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Josep-Apel·les (Alexandre, Martí) Santolaria de Puey i Cruells, conegut pel "nom-de-plume" Pare Apel·les, mossèn Apel·les, sacerdot catòlic, advocat, periodista, presentador de televisió i conferenciant, nasqué a Barcelona, Catalunya.
Biografia i estudis
Ingressà al Seminari menor de Barcelona als 11 anys on fou alumne del matemàtic i filòsof Francesc Nicolau i Pous. En concloure l'ensenyament secundari, seguí el COU a l' Institut de Batxillerat Jaume Balmes, on fou alumne de l´insigne filòsof Dr. Fermín de Urmeneta i Cervera, i inicià els estudis eclesiàstics al Seminari major de Tortosa. A Roma obtingué el Batxillerat en Filosofia i Sagrada Teologia (Llicenciat en Estudis eclesiàstics) a la Universitat Pontifícia Sant Tomàs d'Aquino (Angelicum). A la Universitat Pontifícia Gregoriana i a la Universitat Pontifícia de Comillas es llicencià en Dret canònic i en realitzà els cursos de Doctorat.
És Llicenciat en Dret i realitzà els cursos de Doctorat en Dret internacional públic a la Universitat Complutense de Madrid. És Llicenciat en Geografia i Història per la U.N.E.D., Llicenciat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, Graduat en Investigació privada per la Universitat de Barcelona, Màster en Estudis internacionals per l'Escola Diplomàtica (Ministeri d'Afers Exteriors) i Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.
El Subdiaconat li fou conferit a Florència pel cardenal Alfons Maria Stickler, S.D.B., Prefecte emèrit de la Biblioteca Vaticana, i el diaconat pel cardenal Silvio Oddi, nunci papal al Regne dels belgues i Prefecte de la S.C. del Clergat, també a Florència. Fou ordenat sacerdot el 15 de juliol del 1993 a l'església de San Girolamo della Carità de Roma pel cardenal Pietro Palazzini, president del Tribunal suprem del Vaticà. Celebra la missa en llatí i amb cant gregorià. És membre de The latin mass society i The John Fisher society.
Diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària per l'Institut Salazar y Castro del C.S.I.C., posseeix el Diploma d'Advocat del Sagrat Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica. Obtingué el Certificat de perícia cal·ligràfica judicial i el del Curs superior de gestió i dret de la seguretat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té els títols oficials de Director de seguretat, Detectiu privat i Instructor de tir (Ministeri de l'Interior) i els de Gestor Administratiu, Agent i Comissionista de Duanes, Agent de la propietat immobiliària, Administrador de finques, Procurador dels Tribunals, Mediador d'assegurances, Guia turístic, Tècnic de Prevenció de Riscos Laborals i el Certificat d'Aptitud Pedagògica (Universitat Complutense). És Traductor i Intèrpret jurat (Ministeri d'Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya) de francès, italià i castellà. Parla diversos idiomes. Estudià Solfeig, Piano i Cant. Cursà Cerimonial i Protocol. També, Gemmologia. És Diplomat en Enologia (Escola superior de restauració de Barcelona). És Pilot d'aviació, Patró de iot a vela i a motor i posseeix el Certificat de capacitació marinera. És també Radioafeccionat.
Actualment estudia Economia.
És Membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, del Col·legi de periodistes de Catalunya, de la Federació internacional de periodistes, Advocat del Tribunal arxidiocesà de Barcelona, del Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta,de la Reial Orde de Nostra Senyora de Vila-Viçosa, Gran Creu de la Reial Orde de Sant Miquel de l´Ala Sagrada i Militar Orde Constantiniana de Sant Jordi de les Dues-Sicílies, President del Comitè internacional pro-exaltació de Benet XIII, Ex-membre de la Associazione Internazionale di giornalisti accreditati in Vaticano, Il·lustre Fill adoptiu de Las Grañeras (Lleó), Soci honorari de l'Istituto del Sacro Romano Impero, Membre de l' Academia Gentium ‘Pro pace’, Accademico corrispondente estero de l' Accademia Archeologica Italiana, de l'Associació professional de pèrits cal·lígrafs de Catalunya i Soci del Centre espanyol de drets reprogràfics.
Els seus hobbies són l'òpera, l'equitació, l'esgrima, el bridge i l'hipnosi.
Treball professional i personatge públic
Inicià la seva carrera periodística als 14 anys al programa infantil Niñolandia, de Ràdio Miramar de Barcelona. Després passà al programa Peques de Radio Juventud Barcelona-Radio Cadena Española (RTVE). En aquesta mateixa cadena presentà el santoral diari. Fou corresponsal a Roma de la revista religiosa Catalunya Cristiana i de la de societat Point de vue et images du monde. Fou cantor del Venerable Cor de la Cappella Giulia de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Gran coneixedor de la dolce vita romana, fou cronista de moda i societat a la Rivista diplomatica Gran mondo. Fou locutor-redactor a la secció espanyola de l'informatiu Quattro voci de Ràdio Vaticana.
Exercità tambié la seva vocació docent com a professor de Llatí, Metafísica, Teodicea, Lògica i Oratòria a Florència.
Tornat a Espanya, fou assessor de la productora de televisió PIRTEL, S.L.. Durant els anys 90 es convertí en un personatge popular a través de programes de ràdio i televisió com Dret a parlar (Televisió Espanyola, TVE2), En voz alta (Telemadrid) i Carta blanca i Parle vosté, calle vosté (Canal 9). Fou tertulià de La Ventana (Cadena Ser) amb Xavier Sardà, amb el qui passà a Telecinco en el mític programa de debat Moros y cristianos, creació de Joan Ramon Mainat, amb Javier Nart, Santiago Segura Silva, el doctor Alfonso Cabeza, Carmen García Ribas, Juan Adriaensens, Antonio Álvarez Solís, Pepe Rodríguez, Mariano Mariano i Karina Fálagan. Allí assolí el zenit de la popularitat gràcies al seu estil provocador, irònic, agut i ràpid que suposà una innovació en l'àmbit de la televisió. Foren innombrables les polèmiques amb vidents i ocultistes. Tot i que les seves opinions estaven d'acord amb l'Església, el seu estil no era apreciat per alguns sectors de la jerarquia eclesiàstica espanyola, especialment el cardenal Antonio-María Rouco Varela, que el va desautoritzar. Això no va fer sinó augmentar els nivells d'audiència de les seves intervencions, que arribaren a límits històrics. Fou nominat per als Premis TP d'Or 1997.
La seva relació amb els famosos és molt intensa, arribant a posar com a model fotogràfic per a la boutique valenciana de Alfredo Esteve o a la casa de Salvador Dalí a Cadaqués amb roba de Toni Miró amb la model Verònica Blume, actuant a l'obra de teatre Esto no tiene arreglo, de Juan José Alonso Millán, amb la miss España Remedios Cervantes al Corral de la Pacheca de Madrid. En l'àmbit musical presentà el Discjockey Mix II de Contraseña Records. Pronuncià conferències en diferents universitats i realitzà presentacions i inauguracions arreu. Fou jurat de concursos de bellesa. Participà en programes de la televisió argentina amb Samuel Chiche Gelblung a Memoria (Canal 9 Libertad), a De pe a pa (Televisión Nacional de Chile), The ticket (NBC), Exclusive (BBC), Primer impacto (Univisión, de Miami) i Tempi moderni (Italia 1). Intervingué assíduament al programa Tómbola (Canal 9) i col·laborà en el programa benèfic Inocente i la Fundación del hombre, del pare Bartolomé Vicens, O.P. Rebé el premi alternatiu al Comunicador de l'any per part dels alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull. La miss España Garbiñe Abásolo García es convertí en la seva representant.
Telecinco el contractà en exclusiva per als programes Día a día amb la María Teresa Campos, Telecupón amb la Carmen Sevilla, El Puente amb el Tinet Rubira i Crónicas marcianas amb el Xavier Sardà. Foren especialment destacables el debat Todos contra Apeles en el que ell sol s'enfrontava a dotze persones i el de Apeles contra Apeles (Crónicas marcianas) en el que, gràcies a la tècnica, l'Apel·les debatia amb ell mateix. A més treballava a En primera persona i Terrassa d'estiu (Canal 9) i a A vivir que son dos días (Cadena Ser). La seva agitada vida social era fidelment narrada al diari que ell mateix escrivia setmanalment a la revista ¡Qué me dices! al temps que dirigia un consultori a la revista Pronto.
Amb la productora Gestmusic-Endemol va tenir el seu propi programa, Cita con Apeles (Telecinco), auxiliat per la seva amiga Rocío Carrasco Mohedano, filla de Rocío Jurado. El format era l'adaptació de l'holandès It's your turn. L' objectiu de la transmissió era que participessin persones anònimes que tinguessin quelcom d'interessant per explicar. Els concursants havien de contar la seva història sotmesos a les preguntes de l'irònic estil de l'Apel·les mentre havien d'interessar el públic present a l'estudi, que amb el comandament a distància decidia el moment en què ja no volia escoltar-ne més. Si l'entrevistat aguantava set minuts, guanyava. Si no, era automáticament arrossegat a una mena d'infern. També tenien lloc actuacions musicals. En aquest cas el comandament del públic anava baixant progressivament el teló fins eliminar el concursant. El programa tenia un ambient festiu amb ballarines cantant "Lo intentó" o "Lo consiguió".
Aquesta contínua presència mediàtica i la pressió de la premsa del cor de la que l'Apel·les s'havia convertit en un constant objectiu, li suposaren un esforç excessiu. Traslladà la residència de Madrid a Barcelona, on no existia aquesta pressió, i adoptà un perfil baix. Passà a treballar a La ciutat de tots (Onda Rambla-Onda Cero) amb l'Albert Castillón i Diagonal (RAC 1) amb el Jordi González.
Aquests últims temps l'estil del seu treball a la televisió s'ha moderat. Recentment ha estat comentarista de Gran Hermano V.I.P. El desafío (Telecinco) i jurat d'El castillo de las mentes prodigiosas (Antena 3). Ha estat també comentarista a Aruscity (City TV) amb l'Alfons Arús. Ha treballat també a l'octava i última temporada de Crónicas marcianas, a la tertúlia amb la Pilar Rahola, l'Alessandro Lequio, el Máximo Valverde, el Salvador Sostres i el Carlos Pumares. Fou el nexe d'unió amb l'edició italiana del programa Cronache marziane (a la cadena del Silvio Berlusconi Italia 1), presentat pel Fabio Canino, en el qual col·laborava setmanalment als estudis de Cinecittà (Roma) debatent amb l'actriu Brigitta Bulgari, la Flavia Cercato, l'Alessandro Cecchi Paone o l'Alessia Merz. Després passà a La via làctia, de City TV i treballà al programa Catalunya opina, de Canal català TV. Actualment és comentarista eventual del programa La noria, de Telecincoi d´Espejo público (Antena 3 TV), dóna classes de Protocol a l´escola de models Maxim models i és president de l´agència de comunicació TO-IT.
Bibliografia
Expert en temes vaticans i de cerimonial, ha escrit dos llibres:
- El Papa ha muerto ¡Viva el Papa! [1] (Editorial Plaza & Janés (ISBN 84-01-55004-1 ; ISBN 978-84-01-55004-1) y Ediciones Áltera (ISBN 84-89779-66-X ; ISBN 978-84-89779-66-2), amb el prefaci del Cardenal Alfons M. Stickler, Prefecte emèrit de la Biblioteca i Arxiu Vaticà), traduït a l´italià
- Che cosa succede quando muore il Papa? [2](Edizioni Piemme) (ISBN 88-384-4860-4) e
- Historias de los Papas [3] (Editorial Plaza & Janés (ISBN 84-01-54049-6 ; ISBN 978-84-01-54049-3), amb el prefaci de Carlos Fisas i presentat per Fernando Vizcaíno Casas), traduit
- I Papi ... in libertà [4] (Edizioni Piemme) (ISBN 978-88-384-6496-6).
Distincions honorífiques
Sobirana Ordre Militar de San Joan de Malta.
Sagrada Ordre Militar Constantiniana de Sant Jordi.
Reial Ordre de la Immaculada Concepció de Villaviciosa.- Reial, Molt Il.lustre i Antiga Confraria de Cavallers Cubicularis de Sant Ildefons i Sant Atilà.
Reial i Militar Ordre de Sant Miquel de l'Ala.- Real Asociación de Guardas de Honra de la Serenísima Casa de Braganza.
- Real Cofradía del Santo Condestable Nuno Pereira de Avis.
- Instituto nacional para la Guardia de honor en las Reales tumbas del Pantheon.
_-_ribbon_bar.gif){kind=small}
Referències
- Quién es quién en España. Ed. Campillo, S.L. Madrid, 2011. p.1316
- López Sancho, Lorenzo. El truco del padre Apeles. ABC. 16-10-1997.
- Víctor Amela, Víctor-M. Entrevista a Josep-Apel.les Santolaria de Puey i Cruells, Padre Apeles, el cura de la tele. Revista. La Vanguardia. 10-03-1997. p. 9.
- Francisco Umbral. El padre Apeles. El mundo. 26-02-1997. p.
- Ernest Lluch. Tradicionalismo del padre Apeles. La Vanguardia. 25-09-1997. p. 23.
- Alas, Leopoldo. Yo confieso. El mundo. 03-05-1997. p.
- Spain's fashionable Catholicism. The Economist. 02-08-1997. p. 71.
- Delgado, F. y Balbino Ferrero. Así es el padre Apeles. Lecturas. 16-04-1997. p. 44-48.