Vés al contingut

Cadaqués

Cadaqués
Bandera de Cadaqués Escut de Cadaqués
(En detall) (En detall)
Localització

Cadaqués està situat en Catalunya
Cadaqués
Cadaqués està situat en Catalunya
Cadaqués

Localització de Cadaqués respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
La Platja Gran de Cadaqués
La Platja Gran de Cadaqués
La Platja Gran de Cadaqués
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Cadaquesenc, cadaquesenca
Superfície 25,73 km²
Altitud 23 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
2.837 hab.
110,26 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 522850 4682125{{#coordinates:42 | 17 | 28 | N | 3 | 16 | 38 | E | type:city(2837)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 170329

Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Geografia

És el poble més oriental de Catalunya i de l'Alt Empordà. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la península del cap de Creus. Aïllat per les muntanyes del Pení de la resta de l'Alt Empordà, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle XIX. És un poble en el qual podem trobar mica lepidolita.

Economia

Les activitats de subsistència van ser principalment la pesca i la vinya. Aquesta última va enriquir la comarca al segle XVIII, però també la va arruïnar quan va arribar la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

Això no obstant, l'aïllament del poble es va convertir també en un factor de prosperitat: a l'inici del segle XX van començar a arribar-hi turistes que es van anar disseminant entre les diferents zones de més fàcil accés. Mentrestant, n'ignoraven els paratges més recòndits i, com a conseqüència, en conservaven la virginitat urbanística.

Cultura

Cadaqués a la nit

L'origen del topònim és "Cap de Quers", que s'entén com a "Cap de roques". El terme quers prové d'una arrel molt antiga que es pot trobar en varis topònims de Catalunya (com Queralbs, Queralt), però també en zones veïnes o més llunyanes, com en els Alps (per exemple, la vall del Queyras). És un topònim que es troba sovint en regions de muntanyes.

El poble, situat a la badia del mateix nom, és presidit per l'església de Santa Maria, que conté un notable retaule barroc.

Quan va tornar de Nova York, Salvador Dalí es va instal·lar a Portlligat, un port natural del municipi. Dalí havia pensat situar el seu museu principal a Cadaqués en comptes de Figueres, on és actualment.[cal citació] La seva presència va fer que hi arribessin personatges tan destacats com García Lorca, Picasso o Walt Disney. L'artista francès Marcel Duchamp s'hi va instal·lar els estius des de 1958 i és ben coneguda la seva presència jugant a escacs al bar Melitón. Richard Hamilton, impulsor del Pop Art, anglès i seguidor de Duchamp, també freqüentà Cadaqués i exposà diverses vegades a la Galeria Cadaqués creada per l'arquitecte i galerista Lanfranco Bombelli. Molts altres artistes s'han vist seduïts per Cadaqués: Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Roca-Sastre, Àngel Planells (fill de Cadaqués), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Norman Foster, Ramon Aguilar Moré, Marc Aleu, Jordi Curós, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Francesc Todó, Josep Cruañas, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel i molts altres, així com nombroses persones vinculades al món de les arts. [2]

La riba, amb es Poal al centre.
La platja d'es Pianc

Anècdotes

El 23 d'abril de 1623, la galera Sant Maurici, patrona de les naus de la Generalitat de Catalunya, va fer escala al port de Cadaques. Sembla que, desembarcada, la marineria feu xivarri per la vila fins que el poble, ofès, se'ls oposà fent fora a pedrades fins i tot el comandant de la nau, Francesc Sabater. Jeroni Pujades descriu els vilatans en el seu Dietari: «són la més vellaca y inurbana gent de tota la costa, gent bàrbara y feta per si sens rahó més de "nós ho volem e nós no ho volem"». Aviat, la Generalitat hi envià la Sant Maurici (anomenada també Maurícia) i la capitana, Sant Jordi, per posar ordre en nom del Rei; a això els cadaquesencs els contestaren que no reconeixien «ni rey ni roch, sinó al comte de Empúries» i a continuació amenaçaren amb artilleria les naus, que s'hagueren de protegir a Port Lligat.[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
110 - 87 708 1.598 2.530 2.361 1.543 1.557 1.558

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.469 1.223 1.129 989 1.048 1.272 1.547 1.867 1.828 1.874

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.852 1.878 2.301 2.487 2.730 2.922 2.873 2.892 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Resultats electorals de Cadaqués, 2011 [4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Joan Figueres i Pomés 660 8 60.61 %
Esquerra Republicana de Catalunya Santi Sanés Adanero 329 3 30.21 %
Partit Socialista de Catalunya 77 - 7.07 %
En blanc 23 2.11 %
Total 1.123 11

Llocs d'interès

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7. 
  3. ↑ de Riquer, Martí. «Francesc Sabater i les galeres de Catalunya». A: Quinze generacions d'una família catalana. Barcelona: Quaderns Crema, 1998, p. 532-533. ISBN 978-84-7727-226-7. 
  4. ↑ [enllaç sense format] http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0917903299_L1.htm?d=100&e=280

Enllaços externs