Josep Agulló i Prats
Josep Agulló i Prats (Terrassa, 1846 - Barcelona, 14 d'agost de1926) fou un compositor i organista i mestre de capella. Músic prolífic, compongué més de cent peces de tots els gèneres, encara que només publicà 20 preludis brillants i una romança.[1]
Biografia
Es formà a l'Escolania de Montserrat (1853-1863) amb el mestre Bartomeu Blanch i, a partir del 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma, de la qual [2] en fou membre i mestre compositor honorari. El 1872 fou nomenat membre de l'Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània. Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l'Escolania. A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l'església del Sant Esperit (1869-1873). Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d'organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico. El 1874 es casà amb Rosaura Casablanca.
És autor de diverses simfonies per a orquestra, una Marxa triomfal per a orquestra (1884) i un Ave Maria per a tres solistes, cor i orquestra (1883), premiades per l'Ateneu Porto-riqueny. Compongué, també, una Dansa porto-riquenya per a piano, sis misses per a veus i orgues i un Himne per a dues veus i orquestra, dedicat a Puerto Rico. La seva obra contribuí a una de les èpoques més fecundes de la vida musical de l'illa. El 1887, després d'una breu estada a Catalunya, participà en un concurs amb una Obertura per a gran orquestra. El 1899, acabada la guerra hispanoamericana, tornà a Catalunya. Jaume Agustí i Millà, exvicari general i exgovernador de Puerto Rico, li oferí el càrrec d'organista a l'església de Sant Andreu de Palomar. Poc després, es retirà i es dedicà a l'ensenyament fins a la seva mort.