Bartomeu Blanch i Castells

Bertomeu Blanch i Castells (Monistrol de Montserrat, 30 de novembre del 1816 - Buenos Aires, setembre? del 1890) fou un organista, violinista, mestre de capella i compositor català del segle XIX

Biografia

Amb sis anys començà a estudiar música a l'Escolania de Montserrat amb el mestres Jacint Boada i Benet Brell. El 1832 va esdevenir organista de Cardona i posteriorment va ocupar aquest mateix càrrec i el de mestre de capella a Santa Eulàlia de Berga i -també ambdós, des de 1848, del 1850 en propietat- a la basílica del Sant Esperit de Terrassa. Entre 1859 i 1864 portà la direcció de l'Escolania de Montserrat. Aquell mateix any es traslladà a Cuba des d'on, més tard, passà a Buenos Aires ^[1] on el seu fill es titulà de metge i guanyà la direcció d'un hospital argentí. En el transcurs d'un avalot revolucionari, una bala perduda occí en Bartomeu Blanch.

És autor de simfonies en un llenguatge romàntic, dues misses de rèquiem, una missa, i altres composicions religioses com himnes, rosaris, salves, goigs i villancets. Les seves obres devien tenir una notable acceptació i difusió a jutjar per la quantitat d'arxius en què se'n conserven còpies.

Obres

(selecció)

Contradansa de variacions de flauta i clarinet
Gozos de la Purísima concepción de María (ca 1850-1860), a 4 veus i gran orquestra
Jesu fili David a diferents veus
Marciale, marxa
Missa (1858), a quatre veus, cor i gran orquestra
Missa de Rèquiem
Nulla rei fit scis..., ària de contralt amb violins, clarinets, flauta, cornet, trompes, buczen i acompanyament
O curx, a tres veus, cor i orquestra
O Salutaris
Respons, a tres veus i cor amb violins, flautes, fagot i baix
Sub tuum proesidium, a quatre veus
Vals, de fiscorns

Set Rosaris, set Salves, set goigs a la Verge a tres veus i cor

Bibliografia

Diccionario de la Música Española e Iberoamericana
Baltasar Ragon (R. de la Galera) Terrassencs del mil-vuit-cents Terrassa: Joan Morral, 1933
Sandra Coronel, Jordi Rifé, Josep Maria Gregori L'arxiu de manuscrits musicals de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa, article a Revista Catalana de Musicologia 1 (2001) p. 157-164 «PDF».

Notes

↑ A Buenos Aires signà el 1887 una carta col·lectiva en lloança del nou orgue de la catedral, que estrenà el també català Jaume Xarau «PDF».

Enllaços externs

[1] A Buenos Aires signà el 1887 una carta col·lectiva en lloança del nou orgue de la catedral, que estrenà el també català Jaume Xarau «PDF».

[1]