Josep Estadella i Arnó
Josep Estadella i Arnó (Lleida, 13 de maig de 1880 - 6 de desembre de 1951) fou un metge, poeta i polític català.
Biografia
Inicialment milità en el catalanisme, i fou tinent d'alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat de Catalunya. Després, però, va militar en el Partit Republicà Radical, partit amb el que fou escollit diputat per la província de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1931. [1]
Durant els governs d'Alejandro Lerroux i Ricardo Samper e Ibáñez fou nomenat ministre de treball i previsió social del 16 de desembre de 1933 a 4 d'octubre de 1934. El 1935 abandonà el partit i quan esclatà la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Carcassona i després a Andorra.
En l'aspecte literari va publicar diverses obres poètiques i va participar assíduament a diversos Jocs Florals. Als de Barcelona va guanyar, el 1927, la Flor Natural i l'Englantina d'or, i el 1928, de nou Flor Natural i la Viola d'or i d'argent. El 6 de maig de 1928 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.
Obres
- Campànules (1923)
- Clarors (1925)
- Floralesques (1928)
- L'argall (1931)
- Arquimesa (1936)
- Corrandes i madrigals (1946)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona [2]
|
|
Enllaços externs
Referències
- ↑ «Josep Estadella i Arnó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
| Precedit per: Carles Pi i Sunyer |
Ministre de Treball i Previsió Social 1933 – 1934 |
Succeït per: Josep Oriol Anguera de Sojo |