Vés al contingut

Josep Oriol Anguera de Sojo

De Viki.cat

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 1879 - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.[1] Especialista en dret canònic.

Milità al Partit Catalanista Republicà.[1] En proclamar-se la Segona República Espanyola ocupà el palau de justícia de Barcelona, i pocs dies després fou nomenat president de l'Audiència Territorial de Catalunya. Entre l'agost i el desembre fou el Governador civil de Barcelona en substitució de Carlos Esplá Rizo, destacant-se en contra de la vaga de la CNT.[1] Va dimitir el 1932 a causa de la seva disconformitat amb la política d'ERC i per les pressions de la CNT i la FAI. El 1933 va ocupar el càrrec de Fiscal General de la República contra els sublevats pel cop d'estat conegut com la Sanjurjada, del 10 d'agost del 1932.[2]

El 1934 es va mostrar contrari a la Llei de Contractes de Conreu, motiu pel qual abandonà la Lliga Catalana per tal de fundar el nou partit Acció Popular Catalana,[1] el qual es va adherir a la CEDA.[1] Tot i que no va ser mai escollit diputat a Corts, entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril 1935 va ocupar la cartera de Treball, Sanitat i Previsió Social al govern d'Alejandro Lerroux.[1] El 1935 deixà la política en disconformitat amb l'indult als implicats a la Revolta d'Astúries de 1934 i tornà a exercir d'advocat.

L’agost de 1936, va fugir de Barcelona i es va posar al servei del govern rebel a Pamplona.

Obres

  • El dret català a l'illa de Sardenya (1914) per encàrrec del Col·legi d'Advocats de Barcelona
  • "Dret especial de la comarca de Vic" a Conferències sobre varietats comarcals del Dret Civil Català; Barcelona; 1934; p. 273-340

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 46
  2. ↑ Raguer Suñer, Hilario M. El general Batet. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.183. ISBN 8478265279. 

Bibliografia

Enllaços externs


Precedit per:
Josep Estadella i Arnó
Ministre de Treball i Previsió Social
1934 – 1935
Succeït per:
Eloy Vaquero Cantillo