Josep Janés i Olivé
Josep Janés i Olivé (L'Hospitalet de Llobregat, 1913—Els Monjos, Alt Penedès, 1959) fou un poeta i editor català.
Biografia
De formació autodidacta, abans de la guerra civil va col·laborar en diversos diaris catalans de Barcelona. Fundà la revista Bandera (1930), a Collblanc. Després dirigí El Diari Mercantil (1932-1933) i Avui - Diari de Catalunya (1933). El 1934 inicià la col·lecció Quaderns literaris i durant la guerra La Rosa dels vents.[1]
Durant la guerra treballà per als Serveis de cultura al front. Fou empresonat el 1939 i fou posteriorment alliberat per l'aval de diversos escriptors falangistes (en especial Eugeni d'Ors) que ell havia defensat públicament durant la guerra.
El 1940 fundà l'empresa editora en llengua castellana Josep Janés, que tingué un fort èxit econòmic, i a partir de 1946 publicà alguns títols en català, reiniciant la col·lecció Rosa dels vents.
Morí el 1959 víctima d'un accident d'automòbil. Després de la seva mort el seu fons editorial va ser integrat a l'editorial Plaza y Janés junt amb el de la editorial Lara.
La biblioteca Josep Janés i Olivé de Collblanc i el CEIP Josep Janés de L'Hospitalet porten el seu nom.
Obra poètica
- Tu (1934), premi de la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona
- Combat de somni (1937), musicat per Frederic Mompou (1942/51)[2]
- Dotze puntes seques (1958)
- Poesía. 1934-1959 (2008), obres completes, edició bilingüe català-castellà
Referències
- ↑ «Josep Janés i Olivé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Josep Janés i Olivé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Bibliografia
- SAMSÓ, Joan. La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública, Volum 2 L'Abadia de Montserrat, 1995. Pàgs. 319-328