Josep Llunas i Pujals
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 - Barcelona, 1905) fou un obrer activista llibertari, catalanista, maçó i lliurepensador d'una gran importància teòrica i pràctica per al moviment obrer, republicà i anarquista del darrer terç del segle XIX a Catalunya.
Biografia
Tipògraf de professió, estudià música i cant i fou director de teatre. Destacà al seu càrrec de secretari de l'Ateneu Català de la Classe Obrera, centre cultural obrerista, amb una forta visió de cientifisme obrer anarquista:
| « | L'evolució científica provocarà la transformació de relacions i estructures de classe | » |
| — Josep Llunas [1] | ||
Donà suport i participà a la Primera Internacional al 1870, i al 1872 era a la Federació Local de les Societats dels Treballadors de Barcelona. Amb la il·legalització de la FRE-AIT, formà part dels comitès federals clandestins de la dita federació i al 1879 organitzà la Societat Tipogràfica de Barcelona. Finalment, al 1881, aprofitant una relaxació de la repressió governamental, fundà ensems amb Rafael Farga i Pellicer, Anselmo Lorenzo i d'altres anarquistes rellevants la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), hereva legal de la FRE-AIT. Fou membre del comitè federal fins al 1883. Igualment, al 1885 creà el "Círculo Libre Pensador de Barcelona" amb el republicà i maçó Rossend Arús. D'aquesta associació n'eixí l'òrgan La Luz, marcat per la línia del lliurepensament maçònic. Per la seva banda, mantingué una activitat maçònica mal coneguda. Hi ha referències que al 1893 era adscrit a la lògia "Constancia" de Gràcia.[2]
Combinà aquesta activitat organitzativa del moviment obrer amb la fundació i direcció de la La Tramontana, periòdich vermell, que tingué una vida d'uns quinze anys (1881-1896).[3] Fou el primer setmanari anarquista en català, profundament anticlerical, obrerista i lliurepensador. El projecte s'articulà a partir d'activistes àcrates, republicans radicalitzats, obreristes i lliurepensadors marcadament anticlericals.[4] Alguns col·laboradors de renom foren Eudald Canivell, Cels Gomis, Anselmo Lorenzo, Josep Maria Codolosa, Emili Guanyabéns i Antoni Pellicer.
Amb l'onada repressiva de 1893 contra el terrorisme anarquista, fou empresonat. Després del seu alliberament abandonà bona part de l'activisme obrerista i se centrà a l'activitat periodística de La Tramontana, El Productor o La Asociación, de la mateixa manera que al diari esportiu Los Deportes, antecessor de l'Sport.
Obres
La seva obra sobre el col·lectivisme anarquista permeté d'edificar un corpus teòric per al moviment àcrata finisecular espanyol:
- Estudios filosófico-sociales (1882)
- La revolució: poema en tres cants (1886)
- El Ariete Socialista Internacional (1887)
- Qüestions socials (1891)
- Los partits socialistes espanyols (1892)
- La Ley y la clase obrera (1893)
Referències
- ↑ Història de la cultura catalana. Edicions 62, Barcelona.
- ↑ SÁNCHEZ FERRÉ, 1991: 33.
- ↑ Vicente, Manuel. Josep Llunas i Pujals (1852-1905): La Tramontana i el lliure pensament radical català. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1999. ISBN 84-930507-0-9.
- ↑ SÁNCHEZ FERRÉ, 1991: 32.
Bibliografia
- AA DD, Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62.
- IÑIGUEZ, Miguel, Esbozo de una enciclopedia histórica del anarquismo. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo, 2001.
- SÁNCHEZ FERRÉ, Pere, "Maçoneria, anarquisme i republicanisme", dins Primeres jornades sobre moviment obrer a l'Arús (TERMES, Josep; GABRIEL, Pere coords.). Barcelona: Associació d'Amics de la Biblioteca Pública Arús, 1991.
- VICENTE IZQUIERDO, Manuel, "Josep Llunas i Pujals", a Espai de Llibertat, 18 (2000).
Bibliografia complementària
- GABRIEL, Pere. “Josep Llunas i Pujals, acràcia, lliure pensament, catalanitat i literatura”. A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura,2005. Pàg. 269-301. ISBN 848787360X