Josep Maria Garrut i Romà
| Naixement | 12 de desembre de 1915 Barcelona |
| Mort | 10 de desembre de 2008 (als 92 anys) Barcelona |
| Activitat | escriptor, historiador |
| Nacionalitat |  Catalunya
|
| Premis | 1991- Creu de Sant Jordi |
Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) fou un escriptor, historiador i pessebrista català.[1]
Fou conservador i director del Museu d'Història de Barcelona (1973-1980), director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona, membre fundador de l'Associació Amics de Gaudí, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica i fundador, l'any 1946 junt amb Agustí Duran i Sanpere, de l'associació Amics de Barcelona Històrica i Monumental. Va publicar diversos treballs d'història anecdòtica de Barcelona i crítica d'art, i va conrear també la pintura. Fou un conferenciant molt popular i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]
El 2005 va fer donació de la seva col·lecció a l'Associació de Pessebristes de Barcelona[3] i el 2006 va ser nomenat fill adoptiu de Folgueroles. Passats els seus noranta anys es doctorà en Història de l'Art amb una tesi sobre Antoni Gaudí.
Publicacions
- 600 anys de plaça Nova (1955), Ed. Selecta
- Barcelona, vint segles d'història (1963), amb Frederic Udina
- Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974)
- L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976)
- Jacint Verdaguer, "príncep" dels poetes catalans (1977)
Referències
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ «Josep Maria Garrut i Romà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Condolencia por el Doctor Josep Maria Garrut i Romà (castellà)