Oriol Bohigas i Guardiola

**Oriol Bohigas i Guardiola**
	Oriol Bohigas i Guardiola
	;
Dades biogràfiques
Nom	Oriol Bohigas i Guardiola
Nascut el	20 de desembre de 1925 (100 anys)
Nascut a	Barcelona, Catalunya
Obra
Estudi d'aquitectes	MBM Arquitectes
Principals edificis	Escola Garbí (1965); Vila Olímpica i Port Olímpic de Barcelona (1992); Habitatges Nova Icària (1992); Universitat Pompeu Fabra (2001)
Premis i reconeixements	Creu de Sant Jordi (1991); Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1999)
	Obra destacada
	; Edifici Meridiana d'Oriol Bohigas

Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 20 de desembre de 1925) és un arquitecte català.^[1]

Biografia

Va néixer el 20 de desembre de 1925 a la ciutat de Barcelona. El 1943 ingressà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es gradua el 1951. L'any 1961 aconseguirà el títol de Tècnic Diplomat en Urbanisme i el 1963 el títol de Doctor Arquitecte.

Membre fundador del grup editorial Edicions 62 del que fou president del 1975 fins el 1999, entre 1981 i 1988 fou president de la Fundació Joan Miró. Del 2003 al març 2011 va ser president de l'Ateneu Barcelonès, càrrec des del qual va iniciar la restauració i millora de l'edifici i de la seva biblioteca.

L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1999 obtingué el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2008 va rebre el Premio Nacional de Arquitectura 2006, atorgat pel Ministerio de la Vivienda espanyol. El 2011 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya CoNCA "per la seva tasca meritòria i brillant al capdavant de les diverses entitats i empreses culturals que ha presidit o dirigit".^[2] També és Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. És, a més, soci d'honor del Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual havia estat el primer secretari a la reobertura, l'any 1951, després del tancament a causa de la Guerra Civil.

Carrera artística

En acabar els seus estudis, l'any 1951 va fundar amb altres arquitectes el "Grup R". Aquell mateix any s'associà amb Josep Martorell i el 1962 amb David Mackay per formar l'estudi de disseny arquitectònic MBM Arquitectes. Amb ells ha realitzat diversos projectes com un grup d'habitatges a la Ronda del Guinardó a Barcelona (1961-1964), l'Escola Garbí (1965),^[3] la seu de l'Editorial Destino a Badalona (1965-1967), l'església de la Sagrada Família a Igualada (1965-1969),^[4] l'Escola Thau a Barcelona (1972-1974), edifici d'habitatges a la Kochstrasse a Berlín (Alemanya) (1985-1992), la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992), l'edifici d'oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona (1989-1993), la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (1995-2001), l'ampliació de El Corte Inglés (1998-2004), etc.

El 1977 fou nomenat director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que exercí fins el 1984. Des d'aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l'ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. Finalment l'any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. També ha estat President d'Edicions 62 (1975-1979) i President de la Fundació Miró (1981-1988).

Ha estat guardonat diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels seus impulsors, els anys 1959 (Pallars), 1962 (Escorial), 1966 (Borrell), 1979 (Illa La Salut), 1984 (Palau Pons i Pasqual), 1990 (Presentació del Canal +, amb Lluis Pau) i 1991 (Port Olímpic de Barcelona, amb Albert Puigdomènech). L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona i el 1990 li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura, que concedeix el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, i que compartí amb Francisco de Asís Cabrero. És Catedràtic Emèrit per la Universitat Politècnica de Catalunya i Doctor Honoris Causa per la Universidad Menéndez y Pelayo de Santander.

Treballs recents^[5]

Edifici d'oficines pel sindicat UGT. Barcelona (2002-2008)
Tecnocampus Mataró (2004-2011)
Estació de metro del Liceu. Barcelona (2005-2008)
Auditori i Sala Gaudí. La Pedrera. Barcelona (2005-2008)
Comissaria de Policia de Plaça Espanya. Barcelona (2005-2010)
Torre Blanca, Plaça Europa (2006-2010)
La casa dels Xuklis (2006-2011)
Edifici d'oficines per RBA Editors. Barcelona (2007-2011)

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

(anglès) Pàgina Web de MBM Arquitectes
(català) Article de Bohigas a la xarxa
(castellà) Oriol Bohigas a El poder de la Palabra
(català) Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana

Plantilla:Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística

[1] Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona

[2] (català) Oriol Bohigas, Joan Busquets i la llibreria Quera, premis nacionals de Cultura

[3] Pàgina sobre l'edifici de l'Escola Garbí

[4] ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA

[5] «últims projectes MBM arquitectes». [Consulta: Plantilla:Data consulta].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Biografia

Carrera artística

Treballs recents[5]

Referències

Enllaços externs

Treballs recents^[5]