Josep Maria Milà i Camps
Josep Maria Milà i Camps (Barcelona, 1887 - Esplugues de Llobregat, 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi. Llicenciat en dret, el 1917 treballà com a assessor de l'Associació de Banquers de Barcelona i fou escollit diputat pel districte d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1919 dins les llistes de la Unión Monárquica Nacional. Col·laborador amb la dictadura de Primo de Rivera, fou president de la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya, president de la Diputació de Barcelona de 1925 a 1930, representant per dret propi a les eleccions de la dictadura de 1927 i membre de la junta directiva de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Per tot això el 1926 el rei Alfons XIII el va fer comte del Montseny
Quan esclatà la guerra civil espanyola fou fet presoner per les autoritats republicanes i internat al vaixell Uruguay, però fou bescanviat per Joan Casanellas i Ibars per mediació del bisbe d'Urgell. Després d'això es va instal·lar a Burgos. Quan les tropes de Franco entraren a Barcelona el 1939 fou nomenat durant uns mesos president de la Diputació de Barcelona. Va fer restaurar el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, i va fer edificar la Casa de la Maternitat, l'Escola d'Enginyers i l'Escola Agrícola de Caldes. El seu fill fou José Luis Milà Sagnier, segon comte de Montseny i pare dels presentadors Mercedes Milà Mencos i Lorenzo Milà Mencos.
Enllaços externs
- Biografia
- Fitxa del Congrés dels Diputats
- [1] Albert Manent De 1936 a 1975: Estudis sobre la guerra Civil i el franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999
| Precedit per: José Enrique de Olano y Loyzaga |
President de la Diputació de Barcelona 1920 – 1925 |
Succeït per: Gaietà Marfà i Clivilles |
| Precedit per: Gaietà Marfà i Clivilles |
President de la Diputació de Barcelona 1925 – 1930 |
Succeït per: Joan Maluquer i Viladot |