Vés al contingut

Josep Maria Sans i Travé

De Viki.cat
JM Sans
Josep Maria Sans i Travé

Josep Maria Sans i Travé Historiador i arxiver. Va néixer a Solivella (Conca de Barberà). Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Discurs d’ingrés 19 de desembre de 2006) i de la Reial Acadèmia de Doctors (discurs d’ingrés 12 de gener de 2008). Ha dirigit com a redactor cap la revista “Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols” [(vols. IV (1974) – XII (1984)] i de la “Miscel•lània d’Estudis Solivellencs” [1(1983) – 2(1984)]. Membre del Consell de redacció de la ”Revista de Catalunya”, del “Consell Editorial del Diari de Sant Cugat”, del “Comitè d’Edició de Textos Jurídics Catalans” i del Patronat dels castells de Miravet, Ciutadilla i Maldà, de les Fundacions “Castells Culturals Catalans” Roca-Sastre, del Comitè assessor de la revista “Món Medieval. Arqueologia, història i viatges”, del Consell Nacional d’Arxius, del Consell de Notables d'Alumni UB i director de publicacions de la Fundació Noguera.[1]

Estudis i Formació

Llicenciat en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (1971). Entre els professors que van incidir més en la seva formació destaquen els doctors Carlos Seco Serrano, Josep Maria Font i Rius, Manuel Riu i Riu i Emilio Sáez. Va completar els seus estudis a la Universitat de Bolonya (cursos 1971-72 i 1972-73), -on va ser deixeble del Prof. Ovidio Capitani-, a l’Istituto Internazionales di Storia Economica ”Francesco Datini” di Prato (setembre-desembre de 1972), -on fou deixeble dels professors Federigo Melis, Felipe Ruiz i Ferdinand Braudel-. Becari de l’Scuola Spagnola di Archeologia e Storia di Roma (1969-71) per fer recerques a l’Archivio Secretto Vaticano, i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, de formació del personal per a postgraduats (1971-1974).

Va presentar la seva memòria de Llicenciatura a la Universitat de Barcelona el setembre de 1971, titulada La casa del Temple de Barberà (1134-1209), que va obtenir la qualificació d’Excel.lent per unanimitat, i la seva tesi doctoral a la Universitat de Bolonya l’any 1973, amb el títol de L’attività edilizia civile e militare dell’Albornoz, que va obtenir la qualificació d’Excel.lent e Lode així com el Premi Extraordinari Vittorio Emmanuele II de l’any 1974.

Dedicació Professional

La seva dedicació professional ha tingut tres línies principals: la docència universitària, l’arxivística i l’administració.

  1. Professor Encarregat de curs a la Universitat de Barcelona (1 octubre 1972-30 setembre de 1973), Adjunt contractat (1 octubre 1973-31 desembre 1975) i Agregat Interí (1 gener 1976-20 de novembre 1980), deixant la docència en aquesta darrera data per a dirigir el Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Professor Associat a la Universitat Internacional de Catalunya (1988-2007).Ha estat també professor de diversos màsters d’Arxivística, organitzats per l’Associació d’Arxivers de Catalunya amb col.laboració de diverses universitats catalanes. Com a professor universitari ha impartit les matèries d’Història Medieval Universal, Història Medieval d’Espanya, Història de la Corona d’Aragó, Crítica i Interpretació de Textos Medievals, Paleografia i Diplomàtica i Arxivística.
  2. En la seva etapa com a arxiver destaca la direcció tècnica de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (1974-1980). Tingué com a mestres el Sr. Josep Maria Madurell i Marimón i la Dra. Maria Teresa Ferrer i Mallol, a més del mestratge específic del notari Raimon Noguera i de Guzman. Des del 1988 n’és Arxiver Honorari.
  3. El 3 de novembre de 1980 fou designat Cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que desenvolupà fins al 30 de març de 1992. Col•laborà en la creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de la xarxa d’arxius locals i comarcals i dels arxius centrals administratius en tots els Departaments de la Generalitat i institucions, entitats i organismes depenents, i en l’elaboració dels avantprojectes de la primera Llei d’arxius i de la Llei d’arxius i documents, aprovades pel Parlament de Catalunya el 1986 i 2001, respectivament. El 2 de gener de 1992 deixà el Servei d’Arxius per passar a dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya. Com a fet més important d’aquesta etapa destaca la inauguració el 23 d’abril de 1995 de les noves instal•lacions a Sant Cugat del Vallès. Entre el 28 de maig de 2003 i el 7 de gener de 2004 exercí de Director General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, passant el dia següent a ocupar novament la direcció de l’Arxiu Nacional de Catalunya.


Tasques de recerca i investigació històriques

Els eixos de la seva recerca s’han cenyit a la història de Catalunya en els segles XI a XV, del Notariat català, de la Generalitat a les èpoques medieval i moderna i dels ordes militars.

  1. Les recerques sobre història de Catalunya les ha basades principalment en la documentació conservada als arxius de Barcelona (Arxius Reial o Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Capitular de Barcelona, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona), al Diocesà de Tarragona, al Capitular i Diocesà de Solsona, al Monestir de Vallbona de les Monges i a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid. Bona part del fruit d’aquestes recerques ha vist la llum com a publicacions a revistes especialitzades o bé com a llibres.
  2. La línia de recerca sobre el notariat català ha estat fruit en bona part de la responsabilitat de direcció tècnica durant sis anys de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i de la direcció de les publicacions de la Fundació Noguera. A més de diversos treballs i biografies de notaris, ha prologat la publicació de Laureà Pagarolas, El protocol del Notari Bonanat Rimentol (1351) (1991, ha tingut cura de coordinar i dirigir diverses miscel•lànies d’estudis sobre el notariat i ha format part de l’organització de diversos congressos sobre història del notariat, tenint després cura de la publicació de les actes, com ara I Congrés d’Història del Notariat Català (1993) (Publicació de les actes el 1994) i II Congrés d’Història del Notariat Català (1998) (Publicades les actes el 2000).
  3. Quant a la línia de recerca sobre la institució d’autogovern de Catalunya a les èpoques medieval i moderna, ha publicat diversos estudis i ha col•laborat en l’organització d’un congrés sobre el parlamentarisme català prologant el llibre que recull les seves actes. Així mateix, ha dirigit l’edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1411-1714), en 10 vols. (1994-2007).
  4. La quarta línia de recerca l’ha representat l’estudi dels ordes militars, especialment els templers i els hospitalers. Per a la recerca sobre els primers va obtenir, tal com s’ha indicat més amunt, una beca durant tres anys del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1971-74) que li permeté la consulta intensa dels pergamins i els registres de la Cancelleria Reial i dels fons de l’orde de Sant Joan de l’Arxiu Reial de Barcelona o [Arxiu de la Corona d’Aragó]. Una part d’aquestes recerques ha culminat en la publicació de diversos articles i llibres.

Bibliografia

  • Història del Tallat. Lleida, Virgili&Pagès, 1986, 335 pàg. (dues edicions).
  • El Procés dels Templers catalans. Entre el turment i la glòria. Lleida, Pagès Editors, 1990-1991 (tres edicions).
  • Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Textos i Documents, 28. Fundació Noguera. Barcelona, 1992. 325 pàg.
  • Els templers Catalans. De la Rosa a la Creu. Lleida, Pagès Editors, 1996. 2a edició Lleida, 1999.
  • Els papers de Salamanca. Història d'un botí de guerra. Barcelona, Llibres de l’Índex, 1996. Coautor.
  • Col•lecció Diplomàtica de la Casa del Temple de Barberà (945-1212). Vol. 14 de la Col•lecció Textos Jurídics Catalans. Documents 1. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 1997.
  • El Setge al Castell dels templers de Miravet: 1 de desembre de 1307 - 12 de desembre de 1308: un episodi dramàtic del procés dels templers catalans. Lleida, Pagès editors, 1998 i 2000.
  • Guía histórico-artística del monestir de Vallbona de les Monges. Lleida, Pagès Editors, 1998. Coautor.
  • La defensa dels Templers Catalans: cartes de fra Ramon de Saguàrdia durant el Setge de Miravet. Lleida, Pagès editors, 2002.
  • Precedents i orígens del monestir de Santa Maria de Vallbona (1154-1185). Lleida, Pagès Editors, 2002.
  • La colonització de la Conca de Barberà després de la conquesta feudal. El cas de Vimbodí (1149?/1151-1200). Valls, Cossetània Edicions, 2002.
  • El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual: primera història del monestir de Vallbona. Textos i Documents 37 Fundació Noguera. Lleida, Pagès Editors, 2002.
  • Arnau de Torroja: Un Català Mestre Major de l’Orde del Temple (1118/1120?-1184). Discurs llegit el dia 19 de Desembre de 2006 en l’acte de Recepció Pública de Josep M. Sans i Travé a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2006. 154 pàg.
  • Les Ordinacions del Montmell (s. XIV)/ Josep Maria Sans i Travé , David Guasch i Dalmau. Ajuntament del Montmell, Silva, 2007.
  • Guillem de Guimerà, frare de l’hospital, President de la Generalitat i gran prior de Catalunya (Ciutadilla, segona dècada del segle XIV. Barberà, 19 de Juliol de 1396). Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari electe Sr. Josep Maria Sans i Travé a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008. Reial Acadèmia de Doctors, 2008. 134 pàg.
  • La Fi dels Templers Catalans. Josep Mª Sans i Travé. Lleida, Pagès Editors. Els Ordes Militars 8, 2008. 484 pàg.
  • El Monestir de Santa Maria de Vallbona. Història, Monaquisme i Art. Lleida, Pagès Editors, 2010. 288 pàg.
  • El Monasterio de Santa Maria de Vallbona. Historia, Monaquismo y Arte. Lleida, Editorial Milenio, 2010. 287 pàg.
  • The Monastery of Santa Maria de Vallbona. History, Monasticism and Art. Lleida, Editorial Milenio, 2010. 287 pàg.
  • El Monument de la Plaça de la Creu. Lleida, Pagès editors, 2012. 136 pàg.

Referències

  1. ↑ Coll, Maria «El moment Sàpies de Josep Maria Sans Travé». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.

Enllaços

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Josep_Maria_Sans_i_Travé&oldid=300736»