Manuel Riu i Riu
Manuel Riu i Riu (Manresa, Bages, 25 de març de 1929- Sant Llorenç de Morunys, 2 de gener de 2011) fou un historiador medievalista català.
Biografia
Els seus pares eren de Sant Llorenç de Morunys. El 1966 fou catedràtic d'història medieval a la Universitat de Granada i el 1969 a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera. També es va dedicar a l'arqueologia medieval. Va dirigir o codirigir les excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, vilatge de Caulès, monestir de Sant Sebastià del Sull, poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, castell de Mataplana, etc. De reconegut prestigi, va dirigir la publicació bibliogràfica Índice Histórico Español, i codirigir les revistes Quaderns d'Estudis Medievals i Acta historica et archaelogica Mediaevalia i va col·laborar en la Catalunya Carolíngia. Fou membre de la secció històrico-artística de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Acadèmia d'història de Madrid. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2006 va rebre el premi ciutat de Berga a la Cultura.[1] És fill adoptiu de Sant Llorenç de Morunys, on hi té un carrer dedicat des de 2007.[2]
Obres
- Lecciones de historia medieval (1986)
- L'arqueologia medieval a Catalunya (1989)
- Ferran Soldevila (1894-1971), Historiador de Catalunya (1994)
- Historia de las religiones (2000)
Referències
- ↑ COSTA, Anna, Mor l'historiador i arqueòleg Manuel Riu, que va fer importants excavacions al Berguedà i va impulsar el Museu Municipal de Berga, Dbergueda.cat, 04/01/2011. Consulta 04/01/2011
- ↑ PUJOLS, Dolors et al,Mor Manuel Riu i Riu, impulsor de l´arqueologia medieval a Europa, Regió7, 04/01/2010. Consulta 04/01/2010