Josep Oriol Mestres i Esplugas
| Josep Oriol Mestres i Esplugas | |
 Antiga foneria de canons, a la Rambla de Barcelona, reformada el 1858 per Josep Oriol Mestres. | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Josep Oriol Mestres i Esplugas |
| Nascut el | 21 de novembre de 1815 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 7 de juliol de 1895 (als 79 anys) |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Gran Teatre del Liceu; Façana de la Catedral de Barcelona. |
Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895)[1] fou un arquitecte català.
Biografia
De família d'arquitectes, va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, i es va traslladar a Madrid l'any 1841, on va acabar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura.
Entre les seves obres cal destacar la realització del primer edifici de l'Eixample barceloní, la casa Gibert, l'any 1861.
Autor juntament amb Miquel Garriga i Roca del Gran Teatre del Liceu el 1848. Després de l'incendi que va sofrir el 1861 es va encarregar també de la seva reconstrucció.
Va realitzar a Barcelona el monument a Antonio López y López -l'autor de l'escultura fou l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany-, que es va inaugurar l'any 1884.
Va ser nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855. Va dibuixar els plànols complets del temple i, gràcies a la donació de l'empresari Manuel Girona i Agrafel, es va encarregar de la realització de la façana neogòtica, seguint les traces fetes per mestre Carlí el 1408.
Deixà escrites unes monografies sobre la catedral i sobre el monestir de Pedralbes.
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1880, on es conserven molts dels seus plànols originals, com es conserven també alguns blocs de dibuixos a la Biblioteca de Catalunya.
Fills seus foren Arístides i Apel·les Mestres.
Obra
Barcelona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1868 | Casa de Salvador Samà[2] | Pg. de Gàcia cantonada Gran Via. | Edifici de planta baixa i tres pisos amb un gran pati posterior. Les façanes eren de pedra encoixinada als angles amb balconades emmarcades per columnes. L'accés principal era pel passeig de Gràcia. Ocupava l'espai on actualment hi ha l'edifici del "Banc Vitalici". | Desaparegut |
Mataró
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1853 | Casa d'Antoni Comas[3] | Riera, 83 | Edifici de planta baixa i tres pisos amb balcons amb reixes de forja treballades inspirat en el món clàssic però exponent de l'arquitectura eclèctica. | ? |
Vilassar de Dalt
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1884 | Casa de la Vila[4] | Plaça de la Vila | Edifici de planta baixa i dos pisos amb balcó sobre la porta principal i rellotge. Fou projectat el 1862, es reformà i amplià el 1974. | Bó | 
|
Referències
Bibliografia
- Domínguez Castells, Josep, et al. Vilassar de Dalt: Història gràfica. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. ISBN 84-281-0825-0.
- Merino Orejón, Antonio «Un edifici de Josep Oriol Mestres i Esplugues a Mataró». Sessió d'Estudis Mataronins [Mataró], núm. 5, 1988, p. 93.
- Roselló Nicolau, Maribel «La casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres èpoques d'urbanització de l'Eixample.». Barcelona quaderns d'història [Barcelona], núm. 14, 2008, p. 47.
