Miquel Garriga i Roca

Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804 - Barcelona 1888) fou un arquitecte i urbanista, fill i nét d'arquitectes.

Durant el seu càrrec d'arquitecte municipal de Barcelona, l'any 1858 va realitzar l'aixecament d'un plànol topogràfic de l'interior de la ciutat a escala 1:250, anomenat popularment «Quarterons Garriga i Roca», i també va fer uns plànols topogràfics de Masnou un al 1849 i altre l'any 1850.

Va projectar un pla per al Eixample barceloní l'any 1857 que, malgrat haver estat aprovat, es va desestimar per realitzar el que va presentar Ildefons Cerdà.

La seva obra més famosa va ser la construcció del Gran Teatre del Liceu l'any 1845 sobre un antic convent trinitari i inaugurat a l'abril de 1847.

Obres publicades

Revista Boletín Enciclopédico de Nobles Artes, articles entre 1846 i 1847
Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona. 1854

Obres d'arquitectura

1841 La Peixateria, porxos per a la venda de peix a Mataró
1845 Ajuntament de Masnou, per encàrrec de l'alcalde Joan Rubis.
1847 Casa Fontrodona. Residència d'Àngel Guimerà al carrer Petritxol. Barcelona
1847 Gran Teatre del Liceu. Barcelona. De la construcció original se'n conserven les façanes i el Saló dels Miralls, a més de la planta i disposició dels espais.
1854 Manicomi de Sant Boi de Llobregat, fundat pel psiquiatre Antoni Pujadas i Mayans
1860 Cementeri municipal del Masnou
1860 Casa Farguell a la plaça Santa Anna. Barcelona
1864 Casa Martí i Fàbregas. Reformes d'una casa del segle XVIII del carrer Portaferrissa de Barcelona
1867 Façana de l'ajuntament de Mataró
1868 Reformes a la Casa de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia

Volum 9 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7