Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 - Tarragona, 1927) fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista. Va estudiar magisteri a Tarragona i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però va haver d'exiliar-se. La seva obra més coneguda és La família dels Garrigas.
Biografia
Nascut l'11 de maig de 1842 a Tarragona, va estudiar-hi magisteri i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però, havent participat en els avalots de la Nit de Sant Daniel (1865), va haver d'exiliar-se. A Marsella, la primera localitat en què es va instal·lar i on va fer d'arquitecte després de treballar en diversos oficis, va escriure els seus primers textos: "Quadros de costums marítimes", que va enviar al diari tarragoní ‘La Prensa’, i la seva primera novel·la, obra amb la qual inicià una trilogia que es publicà a Catalunya disset anys després, gràcies a Josep Yxart, quan tornà al país l'any 1887: La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888) i Níobe (1889). Són els títols que l'han consagrat com a narrador. Alícia (que va ser premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) i el breu conte '"Lo miracle del Tallat"' (1898) completen la seva obra narrativa. El 1899 es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en l'administració de les industries Güell. A partir del 1890 va començar a escriure teatre: Sogra i nora (1890), La viudeta (1891), La sirena (1891), La tia Tecleta (1892), La baronessa o bé Nau sense timó (1917) són els títols més celebrats, seguits per Alícia o bé paràsits (1921), Castell-Florit (1921) i encara el tríptic Poruga, Bibiana i Ariana abandonada, La pau reparada, L'enveja i afinitats. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporació al català de la comèdia burgesa, el drama històric i el drama rural. Va recollir les seves impressions de viatger a Vària I (1903), Vària II (1905) i Orient, Vària III (1906). Va publicar també Regles morals i de bona criança (1892), Problemes d'escacs (1899) i Libro de la patria (1923), on va exposar la seva actitud conservadora i espanyolista, que mantigué tota la vida malgrat l'aventura progressista de joventut. El 1913 va publicar al ‘Diario de Reus’ una Protesta contra les Normes ortogràfiques. Al final de la seva vida va dedicar una especial atenció a l'obra aliena: va publicar un recull de Sonets d'uns i altres (1904, amb un extens pròleg sobre el sonet i la seva trajectòria en les literatures europees, i 10 volums que va denominar ‘Biblioteca d'Humanitats’ traduïts al català per ell: Elogi de la follia, Col·loquis i el Llibre de civilitat pueril d’Erasme de Rotterdam; la Utopia de Thomas More; Els llinatges de la noblesa d'Espanya d'A. Agustí; i El príncep i Comèdies i poemes de Maquiavel. Va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1917. Pòstumament foren publicats els seus Comentaris sobre llibres i autors (1947), molt interessants per la llibertat de criteri i el coneixement directe i personal que suposen.
Obres
Fitxer:Coloquis familiars I (1911).djvu
- La família dels Garrigas (1887),
- Jaume (1888)
- Níobe (1889).
- Alícia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus)
- Lo miracle del Tallat (1898)
- Sogra i nora (1890),
- La viudeta (1891)
- La sirena (1891)
- La tia Tecleta (1892)
- La baronessa o bé Nau sense timó (1917)
- Alícia o bé paràsits (1921)
- Castell-Florit (1921)
- Poruga, Bibiana i Ariana abandonada,
- La pau reparada,
- L'enveja i afinitats
- Sonets d'uns i altres (1904)
- Traducció dels Coloquis familiars d'Erasme de Rotterdam (volum I de 1911, volum II de 1912).
- Comentaris sobre llibres i autors (1947)
Bibliografia
Enllaços externs
- «Josep Pin i Soler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
