Vés al contingut

Josep Ramoneda i Molins

De Viki.cat
Josep Ramoneda i Molins
P18
Josep Ramoneda en una conferència a l'Auditori
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Josep Ramoneda i Molins (Cervera, Segarra, 1949) és un periodista, filòsof i escriptor en català i castellà, antic director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, càrrec que ostentà des de la formació del consorci, l'any 1989,[1] fins el desembre de 2011.[2] [3]

Biografia

Llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser professor de filosofia contemporània d'aquesta mateixa universitat entre 1975 i 1990 i membre significatiu del Col·legi de Filosofia barcelonès, que modernitzà el pensament filosòfic català durant la transició democràtica espanyola. Ha prologat en català llibres de Michel Foucault, Locke, Montesquieu i Nietzsche a la “Col·lecció Textos filosòfics”, que dirigí conjuntament amb Pere Lluís i Font. Actualment és director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, prenent el relleu del Josep Subirós el 1989.[4]

La seva trajectòria correspon quasi paradigmàticament a la d'un membre típic de la generació del Maig del 68. En el tardofranquisme milità a la Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja) i escriví al diari Tele/eXpres, com a corresponsal a París fent tàndem amb Josep Martí Gómez i en filosofia va ser un dels introductors del nietzscheanisme francès i de l'estructuralisme marxista. Incorporat al PSUC amb Jordi Solé Tura va escriure un llibre-entrevista apologètic sobre el secretari general d'aquest partit, Gregorio López Raimundo: “Gregori López Raimundo, lluita per un demà més lliure” (1976). Posteriorment passà al PSC on ha format part de la branca més espanyolista d'aquest partit i ha tingut gran influència en l'administració municipal de Barcelona.

Coordinà en l'immediat postfranquisme la vinguda a Barcelona de Louis Althusser, a qui entrevistà al llibre Veintiún hijos de su padre (1977) i va escriure el pròleg a una controvertida tesi de Lluís Crespo: Sobre la filosofía y su no-lugar en el marxismo (1974), exponent del marxisme més dogmàtic. Més tard [Quan?] fou encarregat de les planes de cultura a La Vanguardia de Barcelona. Actualment [Quan?] col·labora al diari El País i a la Cadena SER, en els programes Hoy por Hoy i Hora 25.

El seu primers llibres El sentit íntim; crítica del sentit comú (1982) Mitològiques: crònica de les escissions socials contemporànies (1984), amb pròleg del poeta Marià Manent i Apologia del present: assaigs de fi de segle (1989), enllacen amb els temes més clàssics de Joaquim Xirau i de l'Escola de filosofia de Barcelona (emotivisme, sensualisme, esteticisme...) i amb l'estètica de Xavier Rubert de Ventós. El sentit íntim ha estat un tema clàssic en la filosofia catalana des que Josep Maria Capdevila el recollí de Maine de Biran. Des del punt de vista polític, Ramoneda ha estat sempre adversari del catalanisme i fidel a les idees expressades per Eugenio Trías Sagnier a La Catalunya ciutat (1984), que fou el llibre guia de la generació dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, en un sentit postnoucentista.

CCCB

Després de més de 20 anys dirigint el projecte del CCCB, des de la seva formació, el 16 de novembre de 2011 es va comunicar a Josep Ramoneda que el seu contracte com a director del centre no seria renovat el 2012. Els treballadors del centre van demanar un concurs públic per la successió al càrrec,[5] concurs que no es va dur a terme. Després de tantejar-se diversos noms entre els que destaquen Francesc-Marc Álvaro, Àngel Castiñeira o fins i tot Joan Manuel Tresserras, el dia 19 de desembre la Diputació de Barcelona va fer un comunicat on anunciava que el nou director de la institució serà Marçal Sintes, proper a l'entorn de la Fundació Catalanista i Demòcrata.[6]

Els treballadors del centre van preparar un acte de comiat, on el director sortint va dir que «Les polítiques culturals en general i les conservadores, en particular, tendeixen a prioritzar el patrimoni sense tenir cura de la creació i el pensament». A l'acte van assistir diversos polítics, entre els que destaquen Joan Rigol, Joan Manuel Tresserras, Jordi Hereu o el propi Ferran Mascarell. També van assistir a l'acte personalitats del món de la cultura com Xavier Rubert de Ventós, Oriol Bohigas, Jorge Herralde, Jaume Vallcorba, Xavier Folch, Monika Zgustova,[7] Joan Francesc Marco, Josep Serra i Rosa Maria Malet, entre molts d'altres.[8]

Publicacions

Alguns dels seus llibres destacats són:

  • 2011 - Contra la indiferencia[9]
  • 2010 - Atopia. Art i ciutat al segle XX, catàleg de l'exposició al CCCB, amb Ivan de la Nuez, comissaris. Barcelona: DIBA. (en català, castellà i anglès).
  • 2006 - epíleg a Les fronteres del diàleg, de Claudio Magris. Barcelona: Arcàdia
  • 2003 - Els reptes de la democràcia
  • 1999 - Después de la passión política. Madrid: Taurus
  • 1989 - Apologia del present: assaigs de fi de segle
  • 1984 - Mitològiques: crònica de les escissions socials contemporànies
  • 1982 - El sentit íntim; crítica del sentit comú , amb pròleg del poeta Marià Manent

Referències

  1. ↑ «Josep Ramoneda i Molins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Marçal Sintes serà el nou director del CCCB, en substitució de Josep Ramoneda». 3cat24.cat, 19-12-2011. [Consulta: 19 desembre 2011].
  3. ↑ «Josep Ramoneda no será renovado al frente del CCCB» (en castellà). El País, 16-11-2011. [Consulta: 16 novembre 2011].
  4. ↑ "El MACBA i el CCCB. De la regeneració cultural a la governança cultural", per Joaquim Rius Ulldemolins a la pàgina DIGITHUM de la UOC. Accedit el juliol del 2010.
  5. ↑ «Trabajadores del CCCB piden que el nuevo director se elija por concurso público "transparente"» (en castellà). La Vanguardia, 24-11-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  6. ↑ Marimon, Sílvia «Marçal Sintes dirigirà el CCCB». Diari Ara [Barcelona], 20-12-2011, p.28-29. ISSN: 2014-010X.
  7. ↑ Aragay, Ignasi «L'adéu a Ramoneda un funeral de cos present». Diari Ara [Barcelona], núm.386, 21-12-2011, p.27. ISSN: 2014-010X.
  8. ↑ «Centenares de personas arropan a Ramoneda en su despedida del CCCB» (en castellà). La Vanguardia, 20-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  9. ↑ G. Torres, David «Ramoneda, també». Bonart [Girona], núm. 136, 2-2011, p.11. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Josep_Ramoneda_i_Molins&oldid=376816»