Jota
La jota o cota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII, però la seua màxima expansió es va produir al segle XIX. Les teories sobre Aben Jot i el seu origen musulmà són totalment infundades. Actualment, encara es balla al País Valencià, les Illes Balears, les Terres de l'Ebre, l'Aragó i Múrcia, però en el passat va estar estesa també per tota Catalunya.
Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant. Distingim una part instrumental i una part cantada, formada per set frases musicals. Així i tot, les composicions actuals de jota s'alliberen en moltes ocasions d'aquest tret. En ocasions també presenta una tornada cantada. Normalment s'interpreta amb guitarra i guitarró, als quals solen afegir-se instruments de plectre com la bandúrria i el llaüt. Tampoc poden faltar instruments de percussió com les castanyoles, la pandereta i els ferrets.
A Catalunya l'Acord 57/2011, de 22 de març, declara la Jota element festiu patrimonial d'interès nacional.[1]
Vídeos
- Jota en filera: Jota en reng (Culla)
- Jota en rogle: Jota rodà (Biar)
- Jota en quadre: El Trompot (Ibi)
- Jota solta: Jota de carrers (Ibi)
- Jota de quatre: Joteta Agarrà (Ibi)
Referències
- ↑ Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5.844 de 24/3/2011.
- Sobre la jota en general i sobre la jota de les Terres de l'Ebre en particular: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (2006). Lo llibre de música. Ed. Cossetània Edicions. ISBN 84-9791-204-7