Vés al contingut

Juli Bustamante

De Viki.cat
Juli Bustamante

Juli Balanzá (Bustamante, o Julio Bustamante) (València, 1951) es un cantautor valencià, músic escriptor i dibuixant. Va ser pioner -junt amb Pep Laguarda i Remigi Palmero- de l'anomenat rock mediterrani a finals dels 1970. Actualment continua la seva carrera en solitari.

Evolució musical

Després de participar en diversos projectes musicals, el 1978 connecta amb Remigi Palmero a Altea, amb qui ha mantingut una llarga col·laboració. Aquesta va començar amb tres cançons del primer LP de Palmero, «Humitat relativa» (Zafiro, 1979), disc considerat una de les obres mestres de la música moderna en català i espanyola (en les votacions de la revista Enderrock o la revista Efe Eme. Varen formar un trío amb Tico Balanzá, que va passar a dir-se després «In Fraganti» i va fer un parell de singles a la casa Blau, fins disoldre's el 1986 després d'un concert a València

El 1981 apareix «Cambrers», un disc esplèndid signat com Bustamante, nom artístic que va mantenir fins que l'aparició de David Bustamante el va obligar a afegir-hi Julio o Juli. El gruix de la seua producció posterior es cantat en castellà (llevat de «Ciutat Magnètica»), però sovint inclou peces en valencià en els seus discos i concerts.

Discografía

  • «Cambrers» (Anec, 1981)
  • "No Tengo Nada / Plata Y Negro" SG (Blau, 1983) [In Fraganti]
  • "Si Fueras Tu / Hotel Universo" SG (Blau, 1984) [In Fraganti]
  • «Salón Fujiyama» (1989)
  • «Ciutat Magnètica» (Picap discos, 1992)
  • «Sinfonía de las horas» (El Europeo, 1996)
  • «Entusiastas» (1998)
  • «La vida habla» (El Europeo, 2000)
  • «Con tal de volar» (Karonte, 2003)
  • «Material volátil» (Comboi Records, 2005)
  • «Lluvia cascabel» (Comboi Records, 2008)

Referències

  • Llibre de «La sinfonía de las horas»
  • Entrevista el 20 de noviembre de 2005 en El País, edición de Valencia
  • Efe Eme, nº 50
  • [1] Entrevista. Revista "El coloquio de los perros"