Vés al contingut

Remigi Palmero i Ruà

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Remigi Palmero)

Plantilla:Infotaula d'artista musicalRemigi Palmero és un cantant i guitarrista valencià, pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante-[1] de l'anomenat rock mediterrani[2] durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».[3]

A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 91, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb la seua companya, Carmen Gandia.

Biografia

Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.

L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.

Discografia

A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artista titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:

  • Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?)
  • Remigi Palmero i Bon Matí: Humitat relativa (Puput-Zafiro, 1979), amb L'olor a garrofa
  • In Fraganti: No Tengo Nada / Plata Y Negro SG (Blau, 1983)
  • In Fraganti: Si Fueras Tu / Hotel Universo SG (Blau, 1984)
  • Diversos autors: Un poc de rock (DM, 1987), on col·labora amb els Bongos Atómicos
  • Remigi Palmero: Provisions (Xiu-xiu Produccions, 1987), amb la col·laboració de Carles Barranco
  • Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill
  • Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill
  • Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa
  • Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne
  • Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra

Col·laboracions

  • Bustamante: Cambrers (Ànec, 1981)
  • Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986)
  • Terminal Sur: Viajero (PDI, 1989)
  • Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988)
  • Julio Bustamante: Material volátil (?, 2005)

Bibliografia

Enllaços externs

Blocosfera

Referències

  1. Bustamante y Remigi Palmero en la UPV en el web del 20 Minutos
  2. Remigi Palmero fitxa en LaLlum.org
  3. Remigi Palmero, transautor mediterrani en el bloc de LaCasaCalba