Juli Just Jimeno
Juli Just i Gimeno (València, 1894 - Portvendres, 1976) fou un polític valencià. Inicialment milità al Partit d'Unió Republicana Autonomista i col·laborà al diari El Pueblo i a València Nova, però el 1915 fundà la Joventut Nacionalista Republicana per tal que el blasquisme adoptés el valencianisme.
A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 fou escollit diputat per València província pel PURA, partit que abandonà el 1934 per Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV). Però obtingué novament acta de diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 amb Izquierda Republicana dins el Front Popular.
En esclatar la guerra civil espanyola fou fidel a la República i ocupà el Ministeri d'Obres Públiques sota el govern de Francisco Largo Caballero (15 de setembre de 1936-15 de maig de 1937). En acabar la guerra s'exilià al Rosselló, on fou internat en un camp de concentració. Posteriorment ocupà diversos ministeris en la República Espanyola en l'exili: Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947?1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951-1960), vicepresident i ministre d'Interior i Emigració (1960-1962) i ministre d'Emigració i Interior (1962-1976).
Obres
- Blasco Ibáñez i València (1929)
- Siembra republicana (1930)
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Velao Oñate |
Ministre d'Obres Públiques 1936–1937 |
Succeït per: Antonio Velao Oñate |