Klaus Barbie
Klaus Barbie (Bad Godesberg, Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya el 25 d'octubre de 1913 - Lió, França, el 25 de setembre de 1991) va ser el cap de la Gestapo de Lió. Va cometre atrocitats que feren que es coneixia més pel seu malnom de Boucher de Lyon (Carnisser de Lió) arran de la invasió alemanya del sud de França el 1942.
Trajectoria dins les SS
S'uní a les SS l'any 1934, just després de graduar-se a la universitat, i va ingressar en el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys(NSDAP) l'any 1937. L'any 1941, durant la Segona Guerra Mundial, Barbie va ser destinat a l'Oficina de Assumptes Jueus i enviat a Amsterdam. Posteriorment, el maig de 1942, fou destinat a Lió, França. Allí es guanyà el malnom de "El Carnisser de Lió" com a cap de la Gestapo local. Fou acusat de nombrosos crims, incloent la captura de quaranta-quatre nens jueus amagats a la vila de Izieu, la tortura i assassinat de Jean Moulin, el membre de la Resistència francesa de més rang capturat pels nazis. Va enviar a camps de concentració a 7.500 persones, 4.432 assassinats i l'arrest i tortura de 14.311 combatents de la Resistència son atribuïts a la seva activitat o a la dels seus subordinats.
Postguerra
Després de la derrota nazi, Barbie va ser protegit i treballà, a partir de 1945, per les agencies d'intel·ligència britànica i la CIA,[1] les quals van utilitzar les seves "habilitats" policials per a reprimir la resistència d'esquerres a l'ocupació britànico-americana de Alemanya. L'any 1951, després que es consideressin innecessaris els seus serveis, Barbie va fugir primer a Argentina i després a Bolívia amb la seva família mitjançant de "rat lines" vaticanes (les rat lines eren rutes de fugida organitzades després de la Segona Guerra Mundial per a que criminals de guerra nacionalsocialistes i feixistes poguessin fugir i evitar ser jutjats pels crims que havien comés[2]). S'afincà a La Paz, on es dedicà al narcotràfic amb l'àlies de Klaus Altmann. Posteriorment participaria en el cop d'estat de Luis García Meza.
Segons el director britànic Kevin Macdonald la captura i assassinat, l'any 1967, del guerriller Ernesto Che Guevara per la CIA a Bolívia es va dur a terme mitjançant un pla ideat per Barbie.
L'any 1971 va ser identificat pels caça-nazis Serge i Beate Klarsfeld, però no fou fins el 25 de gener de 1983 que un nou govern democràtic d'Hernán Siles Zuazo el va arrestar i extradir a França. Curiosament durant el primer govern de Siles Zuazo, l'any 1955, Barbie va obtenir la ciutadania boliviana. L'extradició fou controvertida, per haver-se saltat el procés legal, i es pot considerar gairebé un segrest de l'estat bolivià.
Judici
El procés judicial s'inicià el gener de 1987 a Lió. Es va autoritzar la filmació del judici degut al seu alt valor històric. L'advocat defensor de Barbie, Jacques Vergès, utilitzà un argument basat en la tesi de què les accions de Barbie no varen ser més terribles que les de qualsevol colonialista en qualsevol part del món, incloent-hi els francesos, els quals mai no han estat perseguits. El fiscal principal fou Pierre Truche. Finalment, el 4 de juliol d'aquell any va ser sentenciat a cadena perpètua per crims contra l'humanitat. Quatre anys després, morí de càncer estant a presó.
Vegeu també
Referències
- ↑ Steve Kangas, A Timeline of CIA Atrocities en Liberalism Resurgent. 1996. http://www.huppi.com/kangaroo/CIAtimeline.html [Disponible Maig 2006]
- ↑ sobre les "ratlines" en general, podeu consultar Wikipedia en alemany i Wikipedia en anglès. Per a la fugida de Barbie mitjançant "ratlines" organitzades por clergues de l'Església Catòlica, consulteu Spiegel Online, "Ich bin gekommen, um zu töten", por Jörg Diehl, 2 de juliol de 2007, pàgina 1 i pàgina 2; també a Krunoslav Draganović en Wikipedia en alemany.