Krill antàrtic
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El krill antàrtic (Euphausia superba[a]) és una espècie de krill que es troba a les aigües de l'oceà antàrtic. Els krills antàrtics són invertebrats semblant a una gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000–30.000 animals per metre quadrat.[1] S'alimenten de fitoplàncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar.[2] Creixen fins a una longitud de 6 centímetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Són una peça clau a l'ecosistema antàrtic, i, en termes de biomassa, són probablement l'espècie animal més reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).[3]
Classificació sistemàtica
Tots els membres de l'ordre Euphausiacea són crustacis del superordre Eucarida, i la placa corporal la tenen unida en los que la closca i forma a cada banda de les agalles del krill, visibles per a l'ull humà. Les potes no formen una estructura mandibular, que diferencia a aquest ordre dels decàpodes (crancs, etc.).
- Vegeu també: Euphausia superba a Wikispecies, el directori lliure d'espècies.
Alimentació
L'intestí del krill antàrtic és visible normalment amb un color verd brillant a través de la seva pell transparent, car indica que el seu aliment principal és el fitoplàncton, especialment diatomees molt petites (20 μm), que filtra de l'aigua mitjançant una cistella d'alimentació.[4]
La closca cristal·lina de les diatomees és triturada pel tub gàstric, i digerida a l'hepatopàncrees. El krill antàrtic també pot capturar altres crustacis de l'ordre Amphipoda i de la subclasse Copepoda, així com altres components del zooplàncton.
L'intestí forma un tub recte; la seva eficiència no és molt alta, ja que als excrements s'hi pot trobar molt carboni (vegeu la secció "Bomba biològica" més avall).
S'ha observat a alguns aquaris que el krill pot arribar a menjar-se animals de la mateixa espècie. Si no és alimentat, pot arribar a reduir la seva mida a la muda, i resulta excepcional en animals d'aquesta mida.
Distribució geogràfica
El krill antàrtic abunda a les aigües superficials dels mars del Sud: té una distribució circumpolar, amb les majors concentracions al sector de l'Oceà Atlàntic.
El límit dels sectors del mar austral, que inclouen a l'Atlàntic, al Pacífic, i a l'Índic es defineixen en forma aproximada per la convergència antàrtica, un frent circumpolar on l'aigua freda superficial se submergeix a baix de les aigües subantàrtiques més càlides.
Notes
Vegeu també
Referències
- ↑ Hamner, W. M., Hamner, P. P., Strand, S. W., Gilmer, R. W. «Behavior of Antarctic Krill, Euphausia superba: Chemoreception, Feeding, Schooling and Molting'». Science, vol. 220, 1983, p. 433–435. DOI: 10.1126/science.220.4595.433. PMID: 17831417.
- ↑ Kils, U., Klages, N «Der Krill». Naturwissenschaftliche Rundschau, vol. 10, 1979, p. 397–402.
- ↑ Nicol, S., Endo, Y.. Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World. FAO, 1997.
- ↑ Ecoscope.Com
Enllaços externs
- Articles sobre E. superba
- Perilla la fauna antàrtica per la merma del krill
- Euphausia superba a MarineBio.
- "Microscopi virtual" del krill antàrtic. (anglès)
- "Krill fights for survival as sea ice melts" (anglès)
- "Antarctic Wildlife at Risk From Overfishing, Experts Say", a National Geographic (anglès)
- Diari de James Clark Ross (anglès)
- "Less krill for predators in the Southern Ocean" del British Antarctic Survey. (anglès)
- Temps de krill (anglès)
- Bibliografia extensa. (anglès)
- Cens del krill (anglès)
- Article de Viquiversitat sobre "Biologia de l'Antàrtida" (alemany)