La Doma
|
Aquest article tracta sobre una església romànica de la Garriga (Vallès Oriental). Vegeu-ne altres significats a «Doma». |
| La Doma | |
 | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Metropolità |
| • Comarca | Vallès Oriental |
| • Municipi | la Garriga |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | gòtic |
| Acabament | 966 |
| Estat d'ús | correcte |
| Característiques | |
| Planta | rectangular amb 3 naus ( s.XVI ) |
| Portalada | gòtica amb arquivoltes ( s.XVI ) |
| Campanar | de cadireta ( s.XVI ) |
| Retaule | gòtic. Escola Huguet-Vergós ( 1492 ) |
| Vistes | |
 planta | |
| Intervencions destacables | |
| 1957-59 | restauració |
La Doma, és un conjunt romànico-gòtic format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt està envoltat per una tanca que la configura com a església-fortalesa amb murs de protecció, espitlleres i merlets.
Edifici
L'església és un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, és la part romànica de l'edifici. La nau lateral dreta data del segle XVI, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre. Les nervadures de la volta descansen en un costat sobre mènsules esculpides amb caps d'àngels i en l'altre sobre columnes poligonals. La decoració de les claus de volta és diferent i contenen: un escut de Catalunya, una imatge de santa Caterina i la tercera, sant Antoni Abat. Al costat esquerra de la nau central hi ha una capella de la primera meitat del segle XVI finançada per les confraries dels immigrants -majoritàriament occitans- que van venir a Catalunya a començaments del segle XVI. Feta en estil gòtic català, la coberta és amb volta de creueria recolzada sobre mènsules amb la representació dels quatre evangelistes. La clau de volta té una imatge de sant Jaume, a qui s'encomanen els viatgers, rodejat d'una garlanda de fruits, simbolitzant la prosperitat que esperaven obtenir a la terra d'adopció.[1] La sagristia també té una volta nervada i una clau amb la inscripció IHS. Damunt la sagristia hi havia hagut l'antiga mongia. A ponent de la nau es troba el cor recolzat sobre un arc rebaixat que acaba en permòdols.
La portalada d'accés és una obra gòtica de Bertran Felip acabada el 1563. És d'arc apuntat amb caps d'angelets i monstres a les impostes. A l'extradós hi figuren motius florals i flames. El campanar, del segle XVI, és situat a llevant i és de planta quadrada amb coberta piramidal de teula. Té dues obertures amb arc de mig punt resultat de l'aprofitament de l'espadanya romànica. A l'extrem sud-oest hi ha un comunidor, també del segle XVI, de planta quadrada i coberta sobre pilastres.
Retaules i altres elements
A la nau central hi ha l'interessant retaule gòtic de Sant Esteve Protomàrtir, dedicat al patró de la població. Data del període comprès entre el 1492 i el 1500 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós.[2] També conserva l'anomenat retaule del Roser dedicat a la Verge del Roser, d'estil plateresc, un banc del segle XVII per a seure el batlle i els jurats, una pica beneitera d'alabastre del segle XV i una pila baptismal del segle XVI.
El cementiri
El cementiri municipal es troba dins del recinte de la Doma. L'accés -independent del de l'església- és una portalada obra d'en Joaquim Raspall del 1905 amb un arc carpanell amb totxo a plec de llibre amb una petita cornisa rematada per una creu.
Com succeí en altres localitats, els personatges que havien format part d'elit social a començaments del segle XX, varen fer construir panteons amb una arquitectura entre modernista i neo-gòtica. A la Doma destaquen el panteó de Maria Esturgó, única obra funerària de Joaquim Raspall amb una destacable obra de forja a la porta i als canelobres laterals; i el panteó de la família Fargas, obra d'Emili Sala Cortés, autor de l'edifici preexistent reformat per Gaudí per fer la Casa Batlló. Aquest panteó, d'estil neogòtic amb rosasses, traceries, gablets i gàrgoles, és molt visible quan s'observa el conjunt monumental, reforçant el seu aire medieval. Originalment tenia una cúpula amb ceràmica vidriada i a sobre de la figura d'un àngel. Actualment és un sostre a dues aigües.
Personatges cèlebres sebollits al cementiri de la Doma
Història
La primera referència documental és el testament del 966 del comte Miró I de Barcelona, fill del comte Sunyer I.
L'edifici romànic original estava format per una única nau que actualment és la central, amb una nau gòtica a cada costat datades en 1559 i 1561 segons apareix a la inscripció de la porta de la sagristia: "Any 1560- Sagismon Blancafort-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers". Al segle XVIII és va afegir unes sales en un pis superior. En la restauració feta entre 1957-1959 impulsada per Josep Maurí i Serra es van el·liminar les construccions afegides, es restaurà el comunidor i s'alliberà el campanar.
L'església era servida per tres domers, d'on deriva el seu nom. Va ser seu de la parròquia fins el 1737, data en què és consagrà la nova església barroca construïda a l'altre costat del riu Congost en l'àrea de creixement de la població a tocar del camí ral (actual carrer dels Banys). Aquesta doble parròquia generà alguns problemes i el 1860 el bisbe Palau declarà la Doma ajudantia de l'actual parròquia.
A la segona meitat del segle XIX entrà en vigor la nova llei de cementiris i el que hi havia a la nova església parroquial del nucli urbà es traslladà davant de la Doma, esdevenint el cementiri municipal.
Referències
- ↑ Mas, Josep; i 16 autors. La Garriga Secreta. la Garriga: Ed.del Garbell, 2009. ISBN 978-84-613-1170-5.
- ↑ Maurí i Serra, Josep. Història de la Garriga (Volum 1). Barcelona: Fundació Maurí, 1949, pàg. 248-267. ISBN 84-300-3183-9.
Bibliografia
- Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga Ajuntament de la Garriga
- M.J.Raspall, arquitecte Barcelona: Fundació "la Caixa", 1997. ISBN 84-7664-563-5
- La Garriga, crònica d'una destrucció Lluís Cuspinera: 2000. ISBN 84-7705-086-4.
- Història de la Garriga. vol.1. Josep Maurí Serra, (Barcelona,1949)