Vés al contingut

Miró I de Barcelona

De Viki.cat

Miró I ( Barcelona 926 - Barcelona 966 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Orígens familiars

Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Miró I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramon I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
12. Odó I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Berta de Reims de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Gersinda d'Albi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Biografia

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,[1] amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona. De fet era una reconstrucció d'una antiga via d'aigüa romana i el nom de l'actual carrer Regomir recorda el lloc per on hi passava.[2]

Política religiosa

Miró I Barcelona féu donacions al Monestir de Sant Cugat, al Monestir de Sant Joan de les Abadesses i al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Títols i successors

Miró I de Barcelona
Mort: Barcelona, 966
Càrrec de govern
Precedit per:
Sunyer I de Barcelona
(pare)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(947–966)
amb Borrell II de Barcelona (germà)
(947-988)
Succeït per:
Borrell II de Barcelona
(germà)

Referències

  1. ↑ Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  2. ↑ El Periodico. 02-06-2009