La Revue de cuisine

La Revue de cuisine és un ballet compost el 1927 que fou un dels nombrosos impulsos musicals que atraparen en Bohuslav Martinů (1890-1959).

Quan era un compositor quasi arruïnat a París, en la dècada de 1920, fou la fascinació pel jazz. Ja per aquells temps practicava improvisacions per a piano en cafès, i incorporà alguns aspectes jazzístics en llurs pròpies composicions a partir de mitjans d’aquell decenni. Hi ha moments en que costa diferenciar entre l’ús de l’estil per a dotar d’energia a obres que tenen una tendència clàssica i llurs composicions de jazz, com la peça orquestral Le Jazz.

La revue de cuisine, fou la seva tercera partitura de ballet influïda per el jazz, o més concretament per el so Dixieland. El ballet es representà per primera vegada a Praga, el novembre de 1927, amb una escenificació molt curiosa que tenia a veure amb l’amor i les vicissituds dels estris de cuina.

Com a suite de concert de quatre moviments concebuda per a un sextet de clarinet, fagot, trompeta, violí, violoncel i piano, l’obra s’estrena a París el 1930, i ha resultat ser una de les obres breus més famoses de Martinů.

Tant el pròleg com el final comencen amb agosarades fanfàrries. Les dues danses centrals són un tango apassionat i un xarleston la qual introducció, en clau baixa, no fa presagiar la seva esvalotada conclusió.

Christopher Hogwood retornà la partitura original de Martinů per a preparar representacions exemplars, per el lluïment dels instrumentistes, i poguessin ser idiomàticament eficaços en els passatges més influenciats pel jazz, en especial, el xarleston flueix amb un ritme desinhibit.

Referències

• 1001 Discos de Música Clàsica que hay que escuchar antes de morir, pag. 703.-Matthew Rye-Luis Suñen d’editorial Grijalbo.