La presó de Lleida
Fitxer:Cansons de la terra (1866).djvu La presó de Lleida és una cançó tradicional catalana.
La cançó
La cançó és una típica cançó d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.
Variants de la cançó
Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa,[1] Les versions recollides a les illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.
Versions modernes
Es poden trobar arranjaments per a veu i piano, harmonitzacions per a cor, i fins i tot hi ha un poema simfònic per a dues cobles compost per Joaquim Serra a partir de la melodia d'aquesta cançó.
Un dels primers enregistraments de La presó de Lleida es la de Josep Maria Espinàs.[2] També Joan Manuel Serrat en feu una versió l'any 1967.[3] Posteriorment ha estat enregistrada i interpretada per grups de folk catalans i estrangers, sovint amb la història molt escurçada.
La presó de Lleida també ha estat enregistrada per Xavier Baró al disc La cançó de l'udol, l'any 1998.
Referències
Bibliografia
- AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Editorial Selecta, 1979. ISBN 8429804528
- CAPMANY, Aureli. Cançoner popular. Barcelona: Ketres, 1980. (Reedició facsímil a cura d'O. Agell i J. Lleonart). ISBN 8485256158
