Lindsay Anderson
| Nom de naixement: | Lindsay Gordon Anderson |
| Naixement: | 17 d'abril de 1923 Bangalore (Índia) |
| Defunció: | 30 d'agost de 1994 (als 71 anys) Angulema (França) |
| Nacionalitat: | |
| Festival de Canes | |
| Palma d'Or 1969 - If.... | |
Millors pel·lícules | |
| 1963 This Sporting Life 1968 If... 1973 O Lucky Man! | |
| Fitxa sobre Lindsay Anderson a IMDb | |
Lindsay Anderson (Bangalore, Karnataka, Índia, 17 d'abril de 1923 - Angulema, Poitou-Charentes, França, 30 d'agost de 1994) és un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals, pioner dels moviments Free Cinema i British New Wave, que feu aparèixer la classe obrera del Regne Unit en el cinema.
Biografia
Lindsay Anderson era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis, i en molts sentits ho assolí. Per desgracia, la distribució de la seva millor obra és limitada, i el propi autor resta poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.
Anderson començà la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. Mentre que els films dels anys cinquanta s'havien centrat en la classe mitjana, a ell l'interessava més la classe obrera. Amb directors com Karel Reiz i Tony Richardson desenvolupà el moviment free cinema, les quals pel·lícules no solament tenen en comú uns continguts, sinó el estar realitzades freqüentment amb baixos pressuposts utilitzant càmeres de 16 mm.
Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu 1963, però fou a The White Bus 1967 on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica.
El seu film més important fou Si... 1968, la història d'una rebel·lió en un col·legi masculí britànic protagonitzada per un inexpert Malcom McDowell. En ella combinava amb astúcia escenes realistes i surrealistes que desconcertaven al públic. Aquest estil insòlit, unit a llur impactant final violent i anàrquic, el convertí en un èxit.
La seqüela, Un home de sort 1973 estava inspirada en les experiències de McDowell com a venedor de cafè. La pel·lícula segueix un ambiciós jove capitalista que al final troba la salvació en l'art. De bell nou, el film confon intencionadament la percepció de la realitat, la imaginació, la vida i l'art.
Anderson completà llur carrera com l'havia començat, però Un home de sort segueix sent la seva obra mestra.
Produccions teatrals
Tota Cort Royal, Londres, altrament són indicats:
- The Waiting of Lester Abbs (Kathleen Sully, 1957)
- The Long and the Short and the Tall (Willis Hal,1959)
- Progress to the Park (Alun Owen, 1959)
- The Trial of Cob and Leach/Jazzetry (Christopher Logue, 1959)
- Serjeant Musgrave's Dance (John Arden, 1959)
- The Lily White Boys (Harry Cookson i Christopher Logue, 1960)
- Trials by Logue: Antigone/Cob and Leach (Christopher Logue, 1960)
- Diary of a Madman (Gogol adaptació,1963)
- Box and Cox (John Maddison Morton, 1961)
- The Fire Raisers (Max Frisch, 1961)
- Julius Caesar (William Shakespeare, 1964)
- Andorra (Max Frisch, National Theatre at the Old Vic, 1964)
- The Cherry Orchard (Anton Txèkhov, Chichester Festival Theatre, 1966
- The Contractor (David Storey, 1969)
- Home (David Storey, també Morosco Theatre NY, 1970)
- The Changing Room (David Storey, 1971)
- The Farm (David Storey, 1973)
- Life Class (David Storey, 1974)
- In Celebration (David Storey 1974)
- What the Butler Sa (Joe Orton, 1975)
- The Seagull (Anton Chekhov, Lyric Theatre, 1975); en repertori amb
- The Bed Before Yesterday (Ben Travers, Lyric Theatre, 1975)
- The Kingfisher (William Douglas Home, Lyric Theatre 1977, Biltmore NY, 1978)
- Alice's Boys (Felicity Brown i Jonathan Hayes, Savoy Theatre, 1978)
- Early Days (David Storey, National Cottesloe Theatre, 1980)
- The Holly and the Ivy (Wynyard Browne, Roundabout NY, 1982)
- The Cherry Orchard (Anton Txèkhov, Theatre Royal Haymarket, 1983)
- The Playboy of the Western World (J M Synge, 1984)
- In Celebration revival (David Storey, Manhattan Theatre Club, NY, 1984)
- Holiday (Philip Barry, Old Vic, 1987)
- The March on Russia (David Storey, National Lyttelton Theatre, 1989)
- The Fishing Trip (Frank Grimes, Warehouse Theatre, 1991)
- Stages (David Storey, National Cottesloe Theatre, 1992)
Filmografia
- This Sporting Life (1963)
- The White Bus (1967)
- If.... (1968)
- O Lucky Man! (1973)
- In Celebration (1975)
- Look Back in Anger (1980)
- Britannia Hospital (1982)
- The Whales of August (1987)
Documentals per TV
- Meet the Pioneers (1948)
- Idlers that Work (1949)
- Three Installations (1951)
- Wakefield Express (1952)
- Thursday's Children (1953)
- O Dreamland (1953)
- Trunk Conveyor (1954)
- Foot and Mouth (1955)
- A Hundred Thousand Children (1955)
- The Children Upstairs (1955)
- Green and Pleasant Land (1955)
- Henry (1955 film)|Henry (1955)
- £20 a Ton (1955)
- Energy First (1955)
- Every Day Except Christmas (1957)
- March to Aldermaston (1959)
- The Singing Lesson (1967)
- Home (1971)
- The Old Crowd, promocionada per Alan Bennett (LWT, 1979)
- Foreign Skies: Wham! In China (també anomenada "If You Were There") (1985)
- Glory! Glory! (1989)
- Is That All There Is? (Autobiogràfica film per la BBC, 1993) vista també Jill Bennett.
Referències
- 501 Directors de Cine, pag. 267. Editorial Grijalbo
Bibliografia
- About John Ford (1983) ISBN 0-85965-014-6
- The Diaries of Lindsay Anderson ed. Paul Sutton (2004) ISBN 0-413-77397-3
- Never Apologise: The Collected Writings of Lindsay Anderson (2004) ISBN 0-85965-317-X
Enllaços externs
- Lindsay Anderson a Internet Movie Database (anglès)
- Lindsay Anderson a Internet Broadway Database (anglès)
- Lindsay Anderson a TCM Movie Database (anglès)
- Lindsay Anderson a Allrovi (anglès)
- Lindsay Anderson a TV.com (anglès)
- Lindsay Anderson a Find A Grave (anglès)
- Lindsay Anderson - A Celebration (anglès)
- The Lindsay Anderson Memorial Foundation (anglès)
- Watch O Dreamland on FourDocs (anglès)
- Free Cinema a Screeonline (anglès)
- Lindsay Anderson a Screeonline (anglès)
- The Lindsay Anderson Archive at Stirling University, Scotland (anglès)
- Lindsay Anderson Bibliography (via UC Berkeley) (anglès)