Tony Richardson
Tony Richardson (Shipley, Yorkshire, Regne Unit, 5 de juny de 1928 - Los Àngeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat.
Tony Richardson una de les figures més influents dels angry young men (joves ferotges) del cinema britànic, es veié obligat a assistir a un estricte col·legi de secundaria on desenvolupà un sentiment de temor i desconfiança vers el sistema de classes britànic, que sempre estaria present en llur films com a director.
A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va coneixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955).
L'apogeu de Richardson com a director fou molt breu però intens. A Taste of Honey (1961) documenta la vida de la classe obrera britànica. La solitud del corredor de fons (1962) recupera les seves pròpies experiències en el col·legi per a recrear una visió d'un reformatori estatal com un infern a la terra. Richardson muntà el film amb tal ritme visual que se'n surt de la pantalla.
El seu major èxit comercial i de crítica fou Tom Jones (1963), adaptació de la novel·la de Henry Fielding. A pesar d'aquest èxit, la seva carrera començava a declinar. La seva versió de Estimats difunts (1965), d'Evelyn Waugh, fou un inexplicable fracas. Menys èxit tingueren encara llurs obres posteriors, entre elles Ned Kelly (1970) i The hotel New Hampshire (1984), basat en un relat de John Irving.
El 1991, Richardson acabà el drama militar Les coses que no moren mai (1994), el seu últim treball i també el més eficaç. Per desgracia, li diagnosticaren la sida durant el rodatge i morí poc temps després. Malgrat la seva bisexualitat, va estar casat amb l'actriu Vanessa Redgrave de 1962 a 1967 i van tenir dues filles, Natasha Richardson (1963-2009) i Joely Richardson, nascuda el 1965. Ambdues actrius.
La carrera de Richardson és atípica, però llurs primers treballs segueixen resultant aguts, agressius i molt bells. La seva contribució al cinema és evident i duradora.
Filmografia
- Momma Don't Allow (amb Karel Reisz; 1955)
- Look Back in Anger (1958)
- The Entertainer (1960)
- Sanctuary (1961)
- A Taste of Honey (1961)
- La soledat del corredor de fons (en català) The Loneliness of the Long Distance Runner (1962)
- Tom Jones (en català i anglès) (1963)
- Estimats difunts (en català) The Loved One (1965)
- Mademoiselle (en català) Mademoiselle(1966)
- Red and Blue (1967)
- The Sailor from Gibraltar (1967)
- The Charge of the Light Brigade (1968)
- Laughter in the Dark (1969)
- Hamlet (1969)
- Nijinsky (inacabat; 1970)
- Ned Kelly (1970)
- A Delicate Balance (1973)
- Dead Cert (1974)
- Mahoganyny (1975)
- Joseph Andrews (català) Joseph Andrews (1977)
- A Death in Canaan (televisió) (1978)
- The Border (1982)
- The Hotel New Hampshire (1984)
- The Penalty Phase (televisió) (1986)
- Beryl Markhan: A Shadow on the Sun (televisió) (1988)
- Women and Men: Stories of Seduction (televisió) (amb Frederic Raphael i Ken Russell; 1990)
- The Phantom of the Opera (minisèrie) (1990)
- Les coses que no moren mai (en català) Blue Sky (1994)
Referències
- 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 313. Editorial Grijalbo.