Lingua Catalana
La Lingua Catalana és la denominació que el filòleg alemany Gottfried Hensel (1687–1767) utilitzà el 1741 en la seva obra Synopsis Universae Philologiae per referir-se a la llengua parlada a Catalunya i zones adjacents de la Corona d'Aragó.[1]
A diferència d’altres denominacions de Hensel, com Mauritani o Foro-Juliana, la Lingua Catalana és una designació **directa i correcta**, sense llatinisme ni reinterpretació geogràfica. Hensel reconeix explícitament el català com una llengua diferenciada del castellà, del provençal i del portuguès.
Context
La Synopsis Universae Philologiae és una obra pionera de **cartografia lingüística universal**. Hensel intenta representar totes les llengües del món conegut utilitzant:
- mapes amb inscripcions lingüístiques,
- taules etimològiques,
- noms llatinitzats o clàssics,
- i, en alguns casos, denominacions modernes.
En el cas del català, Hensel opta per la forma **Catalana**, sense recórrer a cap topònim romà, cosa que indica que considerava la llengua catalana com una entitat filològica ben establerta.[2]
Significat
La Lingua Catalana correspon a la llengua catalana tal com era parlada al segle XVIII en:
- Catalunya,
- el Rosselló,
- el País Valencià,
- les Illes Balears,
- i la Franja d’Aragó.
Hensel no fa distincions internes, però la seva classificació és notable perquè situa el català com una llengua **autònoma**, separada de:
- la Lingua Hispanica (castellà),
- la Lingua Foro-Juliana (occità),
- la Lingua Lusitanica (portuguès),
- i la Lingua Cantabrica (nord castellà/asturià).
Taula de llengües segons Hensel (1741)
| Regió | Denominació segons Hensel | Equivalent modern | Observacions |
|---|---|---|---|
| Galícia / Portugal | Lingua Lusitanica | Portuguès | Basada en la província romana de Lusitània. |
| Cantàbria / Astúries | Lingua Cantabrica | Castellà septentrional / asturià | Hensel la vincula a la costa nord. |
| Catalunya | Lingua Catalana | Català | Nom modern, sense llatinisme. |
| Languedoc / Provença | Lingua Foro-Juliana | Occità / Provençal | Basada en Forum Julii (Fréjus). |
| Castella | Lingua Hispanica | Castellà | Considerada la llengua principal d’Espanya. |
| Navarra / País Basc | Lingua Vasconica | Basc | Deriva de Vascones, poble preromà. |
| Andalusia / sud d’Espanya | Lingua Mauritani | Castellà-andalús | Error cartogràfic basat en la Mauritània Tingitana. |
Importància filològica
La Lingua Catalana és una de les denominacions més rellevants de Hensel perquè:
- reconeix explícitament el català com una llengua diferenciada,
- el separa del castellà i de l’occità,
- i el situa com una llengua romànica amb identitat pròpia.
Això és notable en un context europeu en què, sovint, el català era considerat una varietat del provençal o del castellà. Hensel, però, el tracta com una llengua **independent**, cosa que coincideix amb la tradició filològica catalana i amb la percepció lingüística del segle XVIII.[3]
Recepció posterior
Autors com Johann Christoph Adelung (1806) i Adriano Balbi (1826) mantenen el terme Catalana en les seves classificacions lingüístiques. Al segle XIX, la filologia romànica consolida l’ús de català com a denominació moderna, mentre que Lingua Catalana queda relegada a contextos històrics i cartogràfics.[4]
Vegeu també
- Lingua Foro-Juliana
- Lingua Lusitanica
- Lingua Cantabrica
- Lingua Vasconica
- Lingua Mauritani
- Gottfried Hensel
- Català