Vés al contingut

Lingua Catalana

De Viki.cat


La Lingua Catalana és la denominació que el filòleg alemany Gottfried Hensel (1687–1767) utilitzà el 1741 en la seva obra Synopsis Universae Philologiae per referir-se a la llengua parlada a Catalunya i zones adjacents de la Corona d'Aragó.[1]

A diferència d’altres denominacions de Hensel, com Mauritani o Foro-Juliana, la Lingua Catalana és una designació **directa i correcta**, sense llatinisme ni reinterpretació geogràfica. Hensel reconeix explícitament el català com una llengua diferenciada del castellà, del provençal i del portuguès.

Context

La Synopsis Universae Philologiae és una obra pionera de **cartografia lingüística universal**. Hensel intenta representar totes les llengües del món conegut utilitzant:

  • mapes amb inscripcions lingüístiques,
  • taules etimològiques,
  • noms llatinitzats o clàssics,
  • i, en alguns casos, denominacions modernes.

En el cas del català, Hensel opta per la forma **Catalana**, sense recórrer a cap topònim romà, cosa que indica que considerava la llengua catalana com una entitat filològica ben establerta.[2]

Significat

La Lingua Catalana correspon a la llengua catalana tal com era parlada al segle XVIII en:

  • Catalunya,
  • el Rosselló,
  • el País Valencià,
  • les Illes Balears,
  • i la Franja d’Aragó.

Hensel no fa distincions internes, però la seva classificació és notable perquè situa el català com una llengua **autònoma**, separada de:

  • la Lingua Hispanica (castellà),
  • la Lingua Foro-Juliana (occità),
  • la Lingua Lusitanica (portuguès),
  • i la Lingua Cantabrica (nord castellà/asturià).

Taula de llengües segons Hensel (1741)

Regió Denominació segons Hensel Equivalent modern Observacions
Galícia / Portugal Lingua Lusitanica Portuguès Basada en la província romana de Lusitània.
Cantàbria / Astúries Lingua Cantabrica Castellà septentrional / asturià Hensel la vincula a la costa nord.
Catalunya Lingua Catalana Català Nom modern, sense llatinisme.
Languedoc / Provença Lingua Foro-Juliana Occità / Provençal Basada en Forum Julii (Fréjus).
Castella Lingua Hispanica Castellà Considerada la llengua principal d’Espanya.
Navarra / País Basc Lingua Vasconica Basc Deriva de Vascones, poble preromà.
Andalusia / sud d’Espanya Lingua Mauritani Castellà-andalús Error cartogràfic basat en la Mauritània Tingitana.

Importància filològica

La Lingua Catalana és una de les denominacions més rellevants de Hensel perquè:

  • reconeix explícitament el català com una llengua diferenciada,
  • el separa del castellà i de l’occità,
  • i el situa com una llengua romànica amb identitat pròpia.

Això és notable en un context europeu en què, sovint, el català era considerat una varietat del provençal o del castellà. Hensel, però, el tracta com una llengua **independent**, cosa que coincideix amb la tradició filològica catalana i amb la percepció lingüística del segle XVIII.[3]

Recepció posterior

Autors com Johann Christoph Adelung (1806) i Adriano Balbi (1826) mantenen el terme Catalana en les seves classificacions lingüístiques. Al segle XIX, la filologia romànica consolida l’ús de català com a denominació moderna, mentre que Lingua Catalana queda relegada a contextos històrics i cartogràfics.[4]

Vegeu també

Referències