Lipari

Localització

Lipari

Localització de Lipari a Sicília

Estat
• Regió
• Província Itàlia
Sicília
Messina

Superfície 37 km²

Altitud 20 msnm

Població (2005)
• Densitat 10.809 hab.
292,14 hab/km²

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|28|Plantilla:Puntdecimal|N|14|57|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(34672)_region:IT|primary|name=}}

Codi postal 98055

Codi ISTAT 83041

Web

Pàgina de l'Ajuntament

Lipari (pronunciat ['lipari], l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península. La capital i ciutat principal de l'illa també s'anomena Lipari. El conjunt té set illes principals (Vulcano al sud, Alicudi la més occidental, Filicudi a l'est de l'anterior, Salina a l'est de Filicudi i al nord de Lipari, Panarea al nord-est de Lipari i Stromboli a l'est de l'anterior, amb el famós volcà) i alguns illots; tots aquests territoris formen part del municipi de Lipari excepte l'illa de Salina.

L'illa té una superfície de 37,6 km² i 10.763 habitants el 2004. Com la resta de l'arxipèlag, és d'origen volcànic i culmina al Monte Chirica (602 m). Inactiu des de fa més d'un miler d'anys, actualment els únics testimonis d'activitat volcànica a l'illa són les fumaroles i les aigües termals.

A més a més de la capital, a l'illa hi ha les poblacions litorals de Canneto i Acquacalda, i Pianoconte i Quattropani a l'interior.

Demografia

<timeline> Colors=

 id:lightgrey value:gray(0.9)
 id:darkgrey  value:gray(0.7)
 id:sfondo value:rgb(1,1,1)
 id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:20000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

 bar:1861 text:1861
 bar:1871 text:1871
 bar:1881 text:1881
 bar:1901 text:1901
 bar:1911 text:1911
 bar:1921 text:1921
 bar:1931 text:1931
 bar:1936 text:1936
 bar:1951 text:1951
 bar:1961 text:1961
 bar:1971 text:1971
 bar:1981 text:1981
 bar:1991 text:1991
 bar:2001 text:2001

PlotData=

 color:barra width:20 align:left

 bar:1861 from:0 till: 14968
 bar:1871 from:0 till: 12463
 bar:1881 from:0 till: 12265
 bar:1901 from:0 till: 15451
 bar:1911 from:0 till: 16310
 bar:1921 from:0 till: 15280
 bar:1931 from:0 till: 14276
 bar:1936 from:0 till: 14156
 bar:1951 from:0 till: 11799
 bar:1961 from:0 till: 11037
 bar:1971 from:0 till: 10037
 bar:1981 from:0 till: 10547
 bar:1991 from:0 till: 10382
 bar:2001 from:0 till: 10554

PlotData=

 bar:1861 at: 14968 fontsize:S text: 14.968 shift:(-8,5)
 bar:1871 at: 12463 fontsize:S text: 12.463 shift:(-10,5)
 bar:1881 at: 12265 fontsize:S text: 12.265 shift:(-10,5)
 bar:1901 at: 15451 fontsize:S text: 15.451 shift:(-10,5)
 bar:1911 at: 16310 fontsize:S text: 16.310 shift:(-10,5)
 bar:1921 at: 15280 fontsize:S text: 15.280 shift:(-10,5)
 bar:1931 at: 14276 fontsize:S text: 14.276 shift:(-10,5)
 bar:1936 at: 14156 fontsize:S text: 14.156 shift:(-10,5)
 bar:1951 at: 11799 fontsize:S text: 11.799 shift:(-10,5)
 bar:1961 at: 11037 fontsize:S text: 11.037 shift:(-10,5)
 bar:1971 at: 10037 fontsize:S text: 10.037 shift:(-10,5)
 bar:1981 at: 10547 fontsize:S text: 10.547 shift:(-10,5)
 bar:1991 at: 10382 fontsize:S text: 10.382 shift:(-10,5)
 bar:2001 at: 10554 fontsize:S text: 10.554 shift:(-10,5)

TextData=

 fontsize:S pos:(20,20)
 text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia

</timeline>

Història

Antigament, l'illa de Vulcano era coneguda com a Thermessa o Hiera (els romans li van dir Vulcani) i Lipari s'havia dit inicialment Meligunis i va adoptar el nom de Lipara per Líparos, el fill d'Àuson. La de Stromboli es deia Strongyle i la de Salina, Didyme.

Període greco-romà

Diodor diu que la primera colònia grega (dòria) es va fundar vers el 580-577 aC, però Eusebi situa la fundació a l'any 627 aC. La van fundar colons de Cnidos i de l'illa de Rodes sota la direcció de Pentathlos, ell mateix de Cnidos, i per això es va considerar colònia d'aquesta ciutat. Altres versions diuen que no fou Pentathlos el fundador sinó els seus fills. La colònia va prosperar però es va haver de defensar del pirates tirrens i s'hi va crear una flota que va derrotar algunes vegades els tirrens (etruscs). Però la mateixa gent de Lipara també va practicar la pirateria i una vegada van capturar un valuós carregament romà que s'enviava a Delfos. El magistrat en cap de l'illa, Timasiteu, va fer retornar immediatament el carregament i encara el va enviar a la seva destinació final.

La primera expedició atenenca a Sicília dirigida per Laques (427 aC) va trobar Lipara aliada a Siracusa (ciutat també dòrica) i foren atacats pels atenencs i per la flota de Rhegio sense gaire èxit. El 396 aC apareix altre cop aliada a Siracusa, per la qual cosa fou atacada per la flota cartaginesa d'Himilcó, que la va ocupar i va cobrar una taxa de 30 talents, pero no la va conservar; el 304 aC fou atacada per Agàtocles sense motiu aparent, i el siracusà es va emportar un botí de 50 talents que va perdre a la tornada en una tempesta.

No gaire més tard Lipara va caure en mans dels cartaginesos i dels romans, dels quals depenia en començar la Segona Guerra Púnica (264 aC), i va esdevenir la principal base naval cartaginesa. Al cinquè any de guerra (260 aC) el cònsol Gneu Corneli va ser rebutjat en un atac i fou capturat amb les seves forces; el 257 aC es va lliurar una batalla naval entre romans i cartaginesos a la rodalia de Lipara; pocs anys més tard (251 aC) fou ocupada pels romans sota el comandament de Gai Aureli, i des llavors va romandre sota el seu poder.

A la Segona Guerra Púnica una flota cartaginesa va embarrancar a l'illa de Vulcano.

Les illes no tornes a ser esmentades fins a les guerres entre Sext Pompeu i Octavi el 36 aC, quan Lipara fou altre cop una base naval important, dominada per Pompeu però conquerida per Agripa, que va establir la seva flota a l'illa de Vulcano, des on va atacar Pompeu a Mylae i Messana.

Va continuar essent una ciutat pròspera durant tot el període imperial romà, basat en la seva flota i el comerç de l'alum, que les illes produïen per la seva naturalesa volcànica. Ciceró, no obstant això, l'esmenta com una ciutat petita. Fou utilitzada sovint com a lloc d'exili i al segle IV va esdevenir refugi de monjos.

Edat mitjana

Al segle V fou seu d'un bisbat. El 543 s'hi van establir els ostrogots, però després fou recuperada pels bizantins. Va entrar en decadència als segles VIII i IX amb els atacs dels pirates musulmans i de l'activitat volcànica del Monte Pelato i de la Figgia Vecchia (729). Els musulmans van devastar la ciutat i se'n van emportar els habitants el 838.

Les illes van restar deshabitades durant dos segles fins que van arribar els normands el 1083 i s'hi van establir monjos benedictins, que hi van fundar un monestir, i s'hi van establir també alguns colons. La senyoria de les illes fou donada al monestir el 1091 pel papa Urbà II. L'abat Ambròs va promulgar el 1095 una constitució que donava als habitants el dret de propietat i d'herència sobre la terra que cultivessin, cosa que va afavorir el repoblament i l'ocupació dels terrenys abandonats. Els privilegis fiscals donats pels reis angevins i després catalans van enriquir altre cop l'illa.

Era moderna

L'illa fou atacada per Barba-rossa, aliat del rei de França, el 1544, amb una flota de 150 naus que van saquejar l'illa després d'un setge. La gran catedral, una obra de gran envergadura, fou incendiada, així com també les cases, i els 8.000 habitants deportats. L'illa va quedar buida per segon cop. Carles V va fer construir un mur a la ciutat i hi va donar uns grans beneficis fiscals que van permetre repoblar l'illa bastant ràpidament, amb catalans i gent de la Campània. Amb el perill de nous atacs, les illes van quedar incorporades al Regne de les Dues Sicílies el 1589. Fins passat el 1700 no va quedar descartat el perill turc i la ciutat es va tornar a expandir. Les illes van passar al Regne d'Itàlia el 1861.