Taormina
| Localització | |
Taormina is located in Sicília<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Taormina Localització de Taormina a Sicília
| |
| Estat • Regió • Província |
Error creant la miniatura: Sicília Messina |
| Superfície | 13 km² |
| Altitud | 204 msnm |
| Població (2007) • Densitat |
10,991 hab. 845,46 hab/km² |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:37|51|Plantilla:Puntdecimal|N|15|18|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(26988)_region:IT|primary|name=}} |
| Codi postal | 98039
|
| Codi ISTAT | 083097
|
| Web | |
Taormina (sicilià Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la província de Messina, entre Messina i Catània. El 2007 tenia 10.991 habitants. Limita amb els municipis de Gaggi, Giardini-Naxos, Letojanni, Castelmola, Calatabiano (Ct) i Castiglione (CT).
Evolució demogràfica
<timeline> Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:15000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1861 text:1861 bar:1871 text:1871 bar:1881 text:1881 bar:1901 text:1901 bar:1911 text:1911 bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1861 from:0 till: 2926 bar:1871 from:0 till: 3023 bar:1881 from:0 till: 3189 bar:1901 from:0 till: 4110 bar:1911 from:0 till: 4941 bar:1921 from:0 till: 5181 bar:1931 from:0 till: 5829 bar:1936 from:0 till: 6214 bar:1951 from:0 till: 6690 bar:1961 from:0 till: 7722 bar:1971 from:0 till: 9106 bar:1981 from:0 till: 10209 bar:1991 from:0 till: 10120 bar:2001 from:0 till: 10780
PlotData=
bar:1861 at: 2926 fontsize:S text: 2.926 shift:(-8,5) bar:1871 at: 3023 fontsize:S text: 3.023 shift:(-10,5) bar:1881 at: 3189 fontsize:S text: 3.189 shift:(-10,5) bar:1901 at: 4110 fontsize:S text: 4.110 shift:(-10,5) bar:1911 at: 4941 fontsize:S text: 4.941 shift:(-10,5) bar:1921 at: 5181 fontsize:S text: 5.181 shift:(-10,5) bar:1931 at: 5829 fontsize:S text: 5.829 shift:(-10,5) bar:1936 at: 6214 fontsize:S text: 6.214 shift:(-10,5) bar:1951 at: 6690 fontsize:S text: 6.690 shift:(-10,5) bar:1961 at: 7722 fontsize:S text: 7.722 shift:(-10,5) bar:1971 at: 9106 fontsize:S text: 9.106 shift:(-10,5) bar:1981 at: 10209 fontsize:S text: 10.209 shift:(-10,5) bar:1991 at: 10120 fontsize:S text: 10.120 shift:(-10,5) bar:2001 at: 10780 fontsize:S text: 10.780 shift:(-10,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20) text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia
</timeline>
Història
Fou fundada el 736 aC amb el nom de Naxos.
Després de la destrucció de Naxos per Dionis de Siracusa el 403 aC, el seu territori fou donat als sículs que van construir una mica al nord de l'antiga ciutat un campament que es va dir Tauros (396 aC) o Mont Tauro, mes tard convertida en fortalesa amb el nom de Tauromenion (llatí Tauromenium) vers 396 aC. Dionisi va intentar llavors ocupar-la però fou rebutjat al menys dues vegades; el 392 aC es va fer la pau que va donar la ciutat a Dionisi que en va expulsar els siculs i hi va establir als seus propis mercenaris.
El 358 aC Andròmac, pare del historiador Timeos, va comprar la ciutat junt amb els antic habitants de Naxos que quedaven, i sota la seva direcció tots junts es van establir a la ciutat que aviat es va engrandir. El 345 aC hi va desembarcar Timoleon eludint la vigilància dels cartaginesos, i d'allí va passar a Rhegium. Encara la governava Andromacos, amb un sistema just i democràtic que fou respectat per Timoleon.
Més tard va passar a mans d'Agatocles que va enviar al historiador Timeos al exili; després d'Agatocles va quedar en mans d'un tirà de nom Tyndarion, contemporani d'Hicetes de Siracusa i de Finties d’Agrigent. Tyndarions fou un dels que va cridar al rei Pirrus d’Epir a Sicília el 278 aC. Pirrus va desembarcar a Tauromenion i junt amb Tyndarion van marxar contra Siracusa.
Només uns anys més tard Hieron de Siracusa dominava la ciutat i la feia servir de base contra els Mamertins. Hieron va conservar la ciutat després del tractat amb Roma del 263 aC. I va seguir en poder de Siracusa després de la mort de Hieron.
A la Segona Guerra Púnica es creu que hi va predominar el partit romà. Va passar a Roma junt amb la resta de l'illa però va rebre una tracte de favor de Marcel i va ser ciutat federada i ciutat aliada (una de les tres de l'illa) conservant així una independència nominal, i no tenia cap obligació com per exemple la de proveir de vaixells a la flota romana com era el cas d'altres ciutats.
Durant la guerra social el 134 aC-132 aC va ser ocupada pels esclaus revoltats i durant uns anys van desafiar al cònsol Rupilius fins que fou reduïda per la gana i el cap local Sarapion i altres destacats caps foren executats.
El 36 aC fou ocupada per Sext Pompeu Pius en la guerra contra Octavi August i va ser teatre d'un combat naval entre la flota de Pompeu i la de Octavi que Pompeu va guanyar.
Després de la guerra Octavi hi va establir una colònia romana i els antics habitants en foren expulsats.
Va subsistir durant l'Imperi i produïa un vi de bona qualitat i un marbre molt valorat.
Els bizantins la posseïen encara el 906 quant fou ocupada pels àrabs després de dos anys de setge i va quedar totalment destruïda. Després d'això fou reconstruïda però ja sempre com una petita vila.
La ciutat actual, Taormina, conserva un castell àrab que ocupa el lloc de l'antiga ciutadella o Arx. També resta el teatre romà (probablement construit sobre un teatre grec mes antic).
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 2008- | Mauro Passalacqua | Llista cívica |
Galeria d'imatges
-
Porta Messina
-
Teatre grec
-
Palazzo Corvaja
-
Fontana del Duomo