Llaminadura

Fitxer:Candycorn.jpg

Llaminadures

Una llaminadura, llamí, gormanderia o llepolia és un menjar fet més per a plaure al paladar que per nodrir. És generalment dolça amb escàs o nul valor nutritiu en proteïnes, vitamines i minerals però el contingut en sucre (o altres carbohidrats) o en greix pot ésser molt alt.

El seu consum en excés és un hàbit dolent que s'ha estès principalment en els nens i pot desencadenar problemes de salut com a obesitat, diabetis i, fins i tot, anèmia degut a què poques vegades aporta ferro a la dieta i ocasiona pèrdua d'apetit per aliments realment nutritius.

Tipus de llaminadures

• Caramel: llaminadura en forma de pastilla o barreta feta de pasta de caramel a la qual s'ha afegit alguna essència. N'hi ha de moltes classes: piruletes, toffees, etc.
• Pastissets comercials: llaminadura feta de pasta de farina i d'oli o mantega, ensucrada i aromatitzada, cuita al forn i que se sol guarnir o farcir amb crema o altres ingredients.
• Mató de monja: llaminadura que es prepara amb llet d'ametlles batuda, rovell d'ou, sucre i midó.
• Núvol: llaminadura de textura esponjosa feta de sucre i gelatina.
• Xiclet: llaminadura en forma de pastilla, de boleta, etc., format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.

Fitxer:Saint-remy-de-pce-confiseries.jpg

Prestatges amb diferents tipus de llaminadures

• Gelat: producte obtingut en batre i congelar una barreja pasteuritzada i homogeneïtzada de llet o derivats lactis i altres aliments amb additius.
• Bombó: dolç petit recobert de xocolata i a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.

Referències

• Sweets: A History of Candy, Tim Richardson, Bloomsbury, Nova York, 2002, 392 pàgines, ISBN 1-58234-229-6.
• A Treatise on the Art of Boiling Sugar, Henry Weatherley, Londres, 1864 (també editat per Henry Carey Baird & Co., Filadèlfia, Estats Units, 1903).

Vegeu també

• Trick or treat

Enllaços externs

• Article crític en relació al consum de llaminadures (castellà)