Llaurí

(En detall)

Localització

Municipi de la Ribera Baixa

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial

Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Sueca

Gentilici

Llauriner, llaurinera

13,6 km²

n/d
(màx.:12 )

Població (2016^[1])
• Densitat

1.212 hab.
89,12 hab/km²

Coordenades

39° 08′ 50″ N, 0° 19′ 46″ O / 39.14722°N,0.32944°O{{#coordinates:39 | 08 | 50 | N | 0 | 19 | 46 | W | type:city(1212)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Nuclis

1

Llaurí és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia

Llaurí està situat al peu de la Serra de Corbera.

La part més septentrional està tota ella sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el nucli de població, participa de la plana i de la muntanya.

Des de dalt del Cavall Bernat (584 m.), situat a l'extrem nord del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nord, se succeeixen el juràssic, el cretaci i el quaternari. Dominen els materials calcaris i el sòl és pedregós, excepte en les seues parts més baixes.

A la muntanya neixen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sud a nord discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que s'uneixen per formar el de Cambrils.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per enllaçar amb la CV-510.

Localitats limítrofs

El terme municipal de Llaurí limita amb les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favareta, Fortaleny i Sueca.

Història

Les restes més antigues corresponen a l'època romana. Hi ha notícies que a la partida de Safarejot van aparèixer fa ja molts anys ceràmiques i altres materials que van ser destruïts en realitzar una plantació de tarongers. Altres restes semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.

L'origen de la població és d'època islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquesta de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí van ser incloses sota la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim va segregar els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les va vendre a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscos. Després de l'expulsió dels moriscos, el rei va donar les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar amb noves gents, va rebre el títol de baró de Llaurí i la seua família va entroncar més tard amb les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.

Quan es produí l'expulsió dels moriscos (1609) van quedar completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Després de la repoblació amb cristians vells, Llaurí arribar a la xifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Segle i mig més tard (1794) havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. Al segle XIX duplicar el nombre d'habitants (963 el 1897 i 959 el 1900).

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Climent Cardona	PSOE
1983 - 1987	Vicente Climent Cardona	PSOE
1987 - 1991	Vicente Climent Cardona	PSOE
1991 - 1995	Vicente Climent Cardona	PSOE
1995 - 1999	Antonio Tur Toran	UV
1999 - 2003	Bernardo Sanz	PP
2003 - 2007	Ana Maria González Herdaro / Juan José Cucarella Huguet	PSOE / PP
2007 - 2011	Juan Carlos Ribes / Ana Maria González Herdaro	Gent de Llaurí [1] / PSOE
Des del 2011	Juan Carlos Ribes	Gent de Llaurí [2]

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.512	1.360	1.418	1.336	1.288	1.118	1.335	1.269	1.229	1.245	1.280

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. La totalitat dels cultius són de regadiu, collint principalment taronges.

Monuments

Església Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i és d'ordre toscà, construïda en 1690, amb un retaule a l'altar major. També està ca la Lirio i casa Alba Barrachina