Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera

Error creant la miniatura: Escut d'Albalat de la Ribera (En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Albalat de la Ribera respecte del País Valencià Localització d'Albalat de la Ribera respecte de la Ribera Baixa
Municipi de la Ribera Baixa
Església d'Albalat de la Ribera Església d'Albalat de la Ribera Església d'Albalat de la Ribera
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Baixa Albalat-Polinyà i Ribera Baixa Sueca
Gentilici	Albalatenc, Albalatenca
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	3.796.250 €
Superfície	14,30 km²
Altitud	14 msnm
Població (2016)   • Densitat	3.431 hab. 239,93 hab/km²
Coordenades	39° 12′ 05″ N, 0° 23′ 16″ O{{#coordinates:39 | 12 | 05 | N | 0 | 23 | 16 | W | type:city(3431)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	30 km de València 7,5 km de Sueca
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV, 4 PP i 3 EUPV Joan Baptista Ferrando i Miedes (PSPV)
Codi postal	46687
Festes majors	Del 15 al 17 d'agost
Patró/Patrons	Assumpció, Sant Roc i Crist de les Campanes
Dies de mercat	Dijous
Agermanament	Mozac (França)
Web	http://www.albalatdelaribera.es

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa. També anomenat a voltes pels habitants amb la denominació històrica completa d'Albalat de la Ribera de Xúquer (escrit en diversos estendards i segells municipals amb les sigles ARX). Anteriorment l'activitat econòmica principal era l'agricultura, ara ha passat a un segon pla, reemplaçada per la indústria. El conreu principal és el taronger, i a la marjal, l'arròs. Part del terme d'Albalat pertany al Parc Natural de l'Albufera.

Geografia

Albalat de la Ribera és el punt de pas obligat entre els nuclis urbans del voltant (Algemesí, Alzira i Sueca), dels quals dista entre 5 i 10 quilòmetres. A València, a 32 quilòmetres, es pot accedir fàcilment, per l'autopista A7, o per la carretera C3324, també mitjançant la línia fèrria Xàtiva-València (des de l'estació d'Algemesí, a 5 quilòmetres) o la de Gandia-València (des de l'estació de Sueca, a 7 quilòmetres). El riu Xúquer i el llac de l'Albufera n'han determinat l'esdevenir històric.

El terme municipal d'Albalat de la Ribera limita amb la localitat de Sollana al nord, amb Sueca a l'est, fent servir el riu Xúquer com a boga meridional termeneja amb Polinyà de Xúquer al sud, i a l'oest amb Algemesí. Totes aquestes poblacions pertanyen a la comarca de la Ribera Baixa, excepte Algemesí, que és de la comarca veïna, la Ribera Alta.

Toponímia i denominacions

La paraula Albalat és d'origen àrab, així com la resta de noms de poblacions del país que comencen per Al. Trobem que en el segle XIII, en temps de la conquesta cristiana del rei Jaume I d'Aragó, es feia referència a la vila amb el nom d'Albalat. I per a citar-la per escrit -en llatí com era costum- utilitzava Albalato, i per fer-ho d'una manera més concreta Albalati de Xucar, és a dir, Albalat de Xúquer. En el mateix document en què hi ha aquestes denominacions, trobem també que es fa servir Alborriz de Azora com a sinònim d'Albalat de Xúquer, o simplement Alborriz per Albalat. Cal destacar el començament presumptament àrab de la paraula Alborriz. Açò podria implicar que la vila va tindre dos denominacions àrabs o, simplement, pot ser una errada de transcripció, molt freqüent en aquests casos. A més, no hi ha constància d'aquesta segona denominació en cap altre document.

Hi ha constància que el mot Al-Balat fa al·lusió a un camí, pas o gual. No obstant això no s'ha concretat amb certesa si es refereix a l'opció, amb més simpatitzants, de 'camí' o 'camí empedrat' degut a la Via Augusta, que passava per la vila. O pot ser que signifique 'pas' o 'gual', ja que probablement, per determinat lloc situat als voltants de la vila, vora riu, es poguera travessar a l'altra banda sense necessitat de cap embarcació -o amb alguna classe de nau-.

Per un altre costat es pot barallar la possibilitat que la denominació primigènia no fora exactament Al-Balat, sinó més bé Al-Balawat, és a dir, 'palau'. La possible relació d'aquest significat amb la vila d'Albalat pot ser de l'existència d'algun tipus de construcció especialment destacable, com ara un castell, o una ermita... A Albalat va hi haure un castell, però no se sap quan es va construir ni tampoc quan va ser assolat. Tot i això se sap que al començament del segle XVIII ja no hi era i que només quedaven els fonaments. Pel que fa a l'ermita, antigament hi havia una d'origen àrab a la vila, damunt de la qual es va construir l'actual ermita de Sant Roc.

Sovint hi ha certa confusió respecte a Albalat de la Ribera i l'antiga i desapareguda pedania de Pardines, deguda en gran part a l'ús de la denominació incorrecta d'Albalat de Pardines, nom habitual fins fa relativament poc. Aquesta denominació vulgar era deguda probablement al fet que hi havia més viles amb el nom d'Albalat, i era recurrent referir-se als pobles que l'envoltaven per tal de situar-lo amb facilitat. De fet, també existeix la denominació Albalat de Segreny (o Seguereny), encara que no tan utilitzada. Segreny (o Seguereny), com Pardines, era també un antic poble veí d'Albalat. De Pardines es conserven nombroses referències que el descriuen com un poble, amb veïns, terme i senyors propis. Tal vegada la denominació "de Pardines" haja sigut més utilitzada pel fet que l'església de Sant Miquel (Pardines) va traslladar el culte a la de Sant Pere (Albalat de la Ribera), per orde de l'arquebisbe. En qualsevol cas, la denominació Albalat de Pardines no ha sigut utilitzada mai pels veïns de la vila, sinó des de l'Administració de l'època o les gents de poblacions llunyanes. A principis del segle XVII ja hi ha constància de la referència "de Pardines".

El nom complet de la vila des del segle XVII és Albalat de la Ribera de Xúquer. Encara que a hores d'ara s'anomena oficialment Albalat de la Ribera.

Història

Albalat de la Ribera té l'origen a l'època preromana, i segurament ocupava els tossals més elevats de la població, l'àrea on ara hi ha el carrer de la Torreta i els voltants; a partir d'aquest nucli hi hauria una sèrie d'aiguamolls, ja que abans d'arribar a Albalat, el Xúquer es dividia en dos braços, un dels quals desembocava a l'Albufera.

Com la totalitat del país va romandre sota la dominació islàmica fins a la conquesta cristiana pel rei Jaume I. Mentre preparava el camí per a conquerir la ciutat de València, practicà unes quantes incursions pel territori valencià, i en una d'elles va arribar a Albalat on va romandre quatre dies. La vila d'Albalat fou conquerida en juny de l'any 1239, i el 1254, el rei Jaume I la establí a tres-cents cavallers catalans.

Durant els segles XVIII i XIX, l'expansió demogràfica fou espectacular gràcies a l'ampliació constant dels regadius, a la colonització de noves terres guanyades als pantans i al llac de l'Albufera i, més que cap altra cosa, a les mesures de salubritat que van rebaixar les taxes de mortalitat infantil i general.

L'expansió del conreu de l'arròs i del taronger i una bona conjuntura de preus fins als anys trenta van permetre un creixement demogràfic sense fre, de manera que cap al 1940 la Ribera Baixa havia assolit la xifra de 53.791 habitants, bona part dels quals eren fruit de la immigració constant de mà d'obra agrària.

Els anys de la postguerra van ser anys d'aturada comercial i de caiguda de preus, cosa que unida a la mecanització creixent de les tasques agrícoles (recol·lectores d'arròs, tractors, etc..) va produir un gran flux migratori de jornalers cap a França, Barcelona i València, així com als marenys del Guadalquivir per colonitzar aquelles terres amb nous arrossars.

A partir dels anys 60, va començar a recuperar-se l'economia comercial agrària i van anar apareixent treballs alternatius com els relacionats amb la construcció, hi hagué un procés d'engegament industrial i Albalat no en fou cap excepció.

Demografia

Segons el que es descriu al llibre Notícia. Vila d'Albalat de la Ribera de Xúquer, el Directori Valencià i les dades de l'Instituto Nacional de Estadística la població ha evolucionat de la manera següent:

Demografia històrica d'Albalat de la Ribera

1701	1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1935	1940	1943	1950	1960	1970	1975
1.197	1.431	2.061	2.002	2.385	2.272	2.514	2.650	2.860	3.028	3.072	3.151	3.180	3.218	3.321	3.415	3.564	3.600

Demografia albalatenca des de les primeres eleccions generals (1977)

1981	1986	1988	1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011
3.570	3.637	3.015	3.596	3.491	3.511	3.473	3.492	3.474	3.400	3.444	3.382	3.321	3.429	3.541	3.590	3.585	3.609

Cultura

Centres d'ensenyament

• Escola pública Ausiàs March
• Institut d'Educació Secundària Sucro

Biblioteca

La biblioteca municipal Joan Fuster d'Albalat de la Ribera té una superfície de 419 m², 70 llocs de lectura, 1.968 socis i 4.093 visitants l'any. (Dades extretes de l'IVE de l'any 2005)

Llengua

De la població, aproximadament un 85% és valencianoparlant, al voltant d'un 10% dels empadronats al poble són estrangers, generalment de països africans i de l'est, i la resta de la població és immigrant d'altres països de l'estat espanyol i són castellanoparlants. El valencià parlat a Albalat de la Ribera conserva trets característics dels subdialectes valencià meridional i apitxat.

• Ús del Valencià meridional a Albalat de la Ribera:
  • Trets fonètics i morfològics:
    • Predomini de la variant perifràstica del passat: jo vaig anar en compte del passat simple jo aní, típic de l'apitxat. Tot i que la gent més gran encara en fa ús.
    • L'article plural masculí, no pas el femení, esdevé "es" davant de les paraules començades per consonant: es llibres en compte de els llibres; no obstant no ocorre açò en les formes els/les davant mots començats per vocal: els albalatencs i les albalatenques.
    • Es manté el pronom reflexiu "mos" (ens) mo'n anem, a diferència del pronom reflexiu "vos" aneu-vo'n, . A Albalat de la Ribera existeix un recurs molt notable quant a l'expressió "anem-nos-en" que és l'ús de la contracció 'mone o 'némon. (anem-nos-en → anem-mos-en → ane'-mo'n → 'ne-mo'n → 'mo-ne).

• Ús de l'apitxat a Albalat de la Ribera:
  • Trets fonètics i morfològics:
    • Ensordiment de les alveolars i palatals sonores, com ara en casa, tretze i metge ['kasa, 'tretse, 'metʃe].
    • La gent més jove fa servir el pronom "se" en la segona persona del plural aneu-se'n.
    • Existeix la presència de gran quantitat de formacions analògiques al verb, com per exemple: beguent per bevent, poguent per podent, veguem per veem o veiem, ploguent per plovent, etc.
    • Neutralització de b/v en /b/.
    • Tendència fonètica al ieisme que fa sonar i semiconsonant la ll palatal lateral: dient iet en lloc de llet, bai en lloc de vall, etc.

• És comú a quasi tot el valencià:
  • Trets fonètics i morfològics:
    • Es conserven les formes clàssiques del plural amb n original llatina, com ara hòmens ['ɔmens] o jóvens ['tʃobens], característica compartida amb altres dialectes del català occidental. Altres exemples: ràvens, màrgens, órdens, etc.
    • Hi ha també una tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constitueix en síl·laba) per au: aulor (olor), aufegar (ofegar), aubrir (obrir), etc.
    • Ús de hi haure en comptes de haver-hi. Concordança del verb haver locatiu (De persones com ella, ja no n'hi han), tret d'úna gran part de la llengua.

• Lèxic:
  • • Llaca ('imperdible'), llavaner ('llavador'), trassagrari, estar cernent ('caure pluja molt fina'), carabassa (color), estar boixat ('estar fotut'), ataboixat ('estar marejat, atordit'), sisquera ('tan de bo'), tenoreta ('calor'),estar dolent ('tindre un mal físic'), manxar (vulgarment 'copular'), garrita (engany que es fa jugant a cartes), garriter ('persona tramposa'), escama ('soroll, aldarull'), punyà ('colp de puny'), escamós ('que arma molt de soroll'), palometa ('papallona' o 'arna'), gallineta cega ('marieta'), mante, títaro, titamarro, plegat ('braç de gitano').
    • Ús tradicional de paréixer i assemblar-se, tot i que darrerament paréixer i semblar han guanyat terreny a assemblar-se i es perd la distinció entre aquests verbs.

Música i Dansa

• Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera
• Colla de dolçainers i tabaleters d'Albalat de la Ribera "La Llocà"
• Grup de danses "Segreny"
• Escola de cant tradicional valencià

Festes

Les Festes d'Agost són les festes patronals del poble, i el dia gros és el 17, dia en què se celebra la processó del Crist de les Campanes:

• Destaca la recuperació de la festa del fanalet o de les llanternes de meló.
• La cordà ha estat una festa estimada a Albalat de la Ribera. Celebrada tradicionalment en un dels carrers principals del poble (carrer del Santíssim Crist de les Campanes), va acabar sent traslladada al poliesportiu per tal d'evitar desperfectes a les façanes del carrer i per motius de seguretat obvis. No obstant, això li va fer perdre part del seu encant. A dia de hui, aquesta festivitat està suspesa per manca de participants.
• Una festa consolidada és la Nit del Rock, anomenada des de l'any 2005 Svcro Rock. Per aquest modest festival han passat multitud de grups, tant locals com de distints indrets del País Valencià, així com també de la resta de l'Estat espanyol. I amb aquests, diversos estils musicals com rock, ska, reggae, punk, heavy metal, hardcore...
• Un altre costum a les festes d'agost és el sopar popular, en el qual les taulades ocupen des de la Plaça de la Cort fins a mitjan carrer del Santíssim Crist de les Campanes i al qual va una gran part del poble, que tasta sopars com la paella, fideuà, truita gegant...

A mitjan octubre se celebren les Festes de Sant Roc, al principi només eren les festes del barri que té aquest nom, però hui tot el poble les sent com a pròpies.

• Un dels actes més importants, gràcies al qual la festa és viva, és la desfilada de Moros i Cristians. En aquestes festes, els albalatencs i les albalatenques munten els tradicionals barracons als carrers més importants del barri de Sant Roc, i en aquests es fan bons menjars i es juguen partides acarnissades de truc.

Altres costums: fogueres per Sant Antoni, el costum de fer els rotllos per Sant Blai i portar-los a beneir.

Monuments i llocs d'interès

En el nucli urbà:

• Casa de la Vila
• Casa del Bou
• Ermita de Sant Roc i Sant Sebastià
• Biblioteca, antic Escorxador
• Església de Sant Pere Apòstol
• Font
• Gran via del País Valencià (Passeig)
• Mercat
• Parc Tirant lo Blanc
• Pont: també anomenat pont de ferro va ser construït l'any 1917. Enllaça amb la carretera d'Alzira. Quan va ser alçat va desaparéixer la barca que servia de pontó i que havia adquirit tal valor tradicional que es va fer figurar a l'escut de la vila. Temps després, modificacions en l'heràldica albalatenca substituïren la barca amb perxador per una barca que intenta ser de vela llatina, utilitzada típicament als aiguamolls de l'albufera. Encara es conserva l'antic escut en molts llocs del poble com ara l'entrada de la Biblioteca municipal i antic escorxador.

Al terme:

• Riu Xúquer
• Ullal de la Mula
• Ullal de la Senillera
• Ullal de les Ànimes
• Ullal Gros

Gastronomia

Albalat comparteix la gastronomia de la zona de la Ribera i l'Albufera, els arrossos (paella d'hivern amb faves i carxofa, d'estiu, amb bajoqueta, pimentó i bajocons, arròs al forn...), les anguiles, les ensalades i la verdura. També són un menjar tradicional a Albalat les rates de marjal. Menjar aquests animals és més habitual en períodes d'estada a les casetes del terme, el que es coneix a la comarca com estar de càbila.

En festes es preparen coques escudellades i de sagí, rotllets d'anís i corones, dolç típic del poble, mones de carabassa, per Nadal, panet de torró, i altres dolços.

Política i Govern

Històric del govern local des de les eleccions de 1979:

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Miquel Perales i Mengual	EUPV
1983 - 1987	Miquel Perales i Mengual	EUPV
1987 - 1991	Miquel Perales i Mengual	EUPV
1991 - 1995	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
Des del 2011	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE

Després de les eleccions municipals de maig de 2011, governa el municipi el PSPV amb 4 regidors (amb majoria de vots), amb Joan Baptista Ferrando i Miedes com a alcalde. Resten a l'oposició el PP amb 4 regidors, i EUPV amb 3.

Agermanament

Des del dia 22 de setembre de l'any 2000, Albalat de la Ribera està agermanat amb Mozac, una localitat amb una demografia semblant a l'albalatenca, que pertany al departament de Puèi Domat, a la regió d'Alvèrnia, França.

Bibliografia

• Anònim [1704]. Edició de l'Ajuntament d'Albalat de la Ribera a cura de Pere Joan Hernandis. Notícia. Vila d'Albalat de la Ribera de Xúquer, 2007. 
• Anònim [s.XX]. Ajuntament d'Albalat de la Ribera a cura de Joan Bta. Pérez Balaguer i Joan R. Giménez Úbeda. Memòria gràfica d'un passat recent, 2010. 
• Jaume I, El Conqueridor [s.XIII]. Edició a cura d'Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí. Llibre dels fets de Jaume I, 1995. ISBN 84-86574-26-9. 
• Públic [s.XVII]. Edició de l'Ajuntament d'Albalat de la Ribera a cura de Rafael Fresquet Fayos. Vint processos criminals d'Albalat de la Ribera (1611-1666), 1997. 

Enllaços externs

• Pàgina web d'Albalat de la Ribera
• Memòria gràfica d'un passat recent (Versió en PDF), de Joan Bta. Pérez Balaguer i Joan R. Giménez Úbeda.
• Institut Valencià d'Estadística (Versió en PDF). Fitxa municipal (2008).
• Instituto Nacional de Estadística.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca
• Pàgina web de l'institut de secundària