Vés al contingut

Llefià

De Viki.cat

Llefià és com es coneix popularment a l’antic Districte V de Badalona; actualment en un districte conjunt amb el barri de La Salut. Està dividit en tres barris diferents: Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià, però la població en general denomina els tres barris de forma comuna simplement com Llefià.

Situació

Limita amb els barris d'Artigues, Sant Roc a l'est; la ciutat de Sant Adrià de Besòs al sud-est; amb La Salut al nord i amb la ciutat de Santa Coloma de Gramenet a l'oest. Té una extensió de 0,97 km quadrats. [1]

Demografia

Al territori hi viu una població de 44.281 persones,[2] sent aquesta una cinquena part dels habitants de Badalona (2010), el que en resulta una de les densitats de població més alta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[1] La població es distribueix de la següent forma:

  • Sant Antoni: 15.869 hab.[2] i 0,41 km²
  • Sant Mori: 15.511 hab.[2] i 0,27 km²
  • Sant Joan: 12.901 hab.[2] i 0,29 km²

Es pot dir que la seva població és jove, amb una mitjana d'edat de 30-35 anys i amb un grau d'importància de la joventut d'entre 14-30 anys. No obstant, la població s'ha anat estancant, i fins i tot ha anat perdent població. Malgrat que s'ha anat recuperant poc a poc amb la nova immigració estrangera, principalment marroquina, xinesa o del Pakistan, a més de diferents estats d'Amèrica del Sud.[1]

Història

La Serra d'en Mena, on s'assenta Llefià, havia estat sempre una zona de conreu i ramaderia amb algunes masies que hi havia a la zona. El 1553 es comptabilitzen 17 cases.[1]

Amb l'arribada de la Revolució Industrial, Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi en la seva estructura urbanística i social: l'arribada de les indústries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la línia del ferrocarril el 1848 van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polígons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat això, inicialment l'expansió urbanística es va circumscriure a les zones més pròximes del nucli urbà tradicional i, per tant, no afectà a Llefià.[1]

En el segle XX el barri comença a prendre la seva forma actual a causa de les diferents urbanitzacions. Les primeres s'inicien entre els anys 1921 i 1925. L'Ajuntament aprovà diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals a Llefià. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions i l'establiment de segones residències dels barcelonins amb poder adquisitiu, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcel·les agràries. A partir de 1930, abans de la Guerra Civil, la barriada comença a créixer notablement en número de població, com succeí a tota la ciutat. És entre els anys 20 i 30 en que es produeix la primera onada migratòria amb gent que provenia del comp de Múrcia i Almeria.[1]

Durant el règim franquista és quan es va produir una segona onada migratòria a Badalona molt més forta que l'anterior. Aquesta nova migració. A Badalona van arribar-hi majoritàriament gent del camp andalús, extremeny, i menys notablement, de Galícia, Castella i Lleó i d'altres zones de la península. Els nous immigrants, juntament amb el fenomen del baby boom dels anys 50-60, van tenir una especial significació en el barri, ja d'ençà es produeix la massiva construcció d'habitatges i la definició definitiva de la forma actual del barri.[1]

Equipaments

Parc del Gran Sol

El barri disposa de set col·legis d'educació infantil i primària (CEIP) i dos instituts d'ensenyament secundari (IES). Les infraestructures culturals consisteixen en la Biblioteca de Llefià-Xavier Soto,[3] el Centre Cívic Torre Mena,[4] el Casal Cívic de Llefià[5] i el Teatre Blas Infante.[6] També hi ha equipaments esportius com el Poliesportiu de Llefià, el camp de futbol, una piscina, i diversos camps de bàsquet i de petanca. Tanmateix, té diversos espais d'esbarjo entre els quals destaca el Parc del Gran Sol.[7]

Respecte als serveis, Llefià disposa d'un Centre d'Atenció Primària (CAP), una oficina de Benestar Social, un centre de planificació familiar, una residència de gent gran, una oficina de correus i una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG-INEM). A més a més, també compta amb estació de metro.

Associacionisme

Dins del teixit associatiu cal destacar les sis associacions de veïns: AVV Juan Valera,[8] AVV Sant Mori de Llefià,[9] AVV Ronda Sant Antoni, AVV Sant Antoni de Llefià,[10] AVV Sant Joan de Llefià Baix-Gran Sol, AVV Sant Joan Alt de Llefià.[11] A més al barri hi ha centres regionals, AMPA dels centres d'ensenyament, esplais, entitats culturals, entitats esportives, moviments de joves, etc.

Enllaços externs

Referencias

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 BAEZA, José; A.VV. Ronda Sant Antoni de Llefià i Adjacents. 25 anys de la nostra història: [Associació de Veïns Ronda Sant Antoni i Adjacents, 1977-2002] (en català, castellà), 2002. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ajuntament de Badalona. «Distribució de la població per barris i gèneres». [Consulta: 26 maig 2013].
  3. ↑ Ajuntament de Badalona. «Biblioteca Llefià-Xavier Soto». [Consulta: 26 maig 2013].
  4. ↑ Ajuntament de Badalona. «Centre Cívic Torre Mena». [Consulta: 26 maig 2013].
  5. ↑ Ajuntament de Badalona. «Casal Cívic de Llefià». [Consulta: 26 maig 2013].
  6. ↑ Ajuntament de Badalona. «Teatre Blas Infante». [Consulta: 26 maig 2013].
  7. ↑ Ajuntament de Badalona. «Gran Sol». [Consulta: 26 maig 2013].
  8. ↑ Ajuntament de Badalona. «A.VV. Juan Valera». [Consulta: 26 maig 2013].
  9. ↑ Entitats de Badalona. «A.VV. Sant Mori de Llefià». [Consulta: 26 maig 2013].
  10. ↑ A.VV. Sant Antoni de Llefià. «A.VV. Sant Antoni de Llefià». [Consulta: 26 maig 2013].
  11. ↑ Entitats de Badalona. «A.VV. Sant Joan Alt de Llefià». [Consulta: 26 maig 2013].
Aquest article del Barcelonès necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la.

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|26|Plantilla:Puntdecimal|N|2|13|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Llefià&oldid=35477»