Scots
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
No s'ha de confondre amb Gaèlic escocès o Anglès escocès. |
Scots o Lallans | |
|---|---|
| Parlat a: | Escòcia, Irlanda del Nord, República d'Irlanda. |
| Regió: |  Escòcia: Scottish Lowlands, Northern Isles, Caithness. Ulster: Comtats de Down, Antrim, Londonderry, Donegal.
|
| Parlants: | aprox. 200.000 (ethnologue) fins per damunt de 1,5 milions (General Register Office for Scotland, 1996)
Un estudi del Govern d'Escòcia (2010) va trobar que el 85% dels participants (sent una mostra representativa de la població adulta d'Escòcia) declarava que parlava escocès en diversos graus[1] |
| Classificació genètica: | llengua indoeuropea germànica |
| Llengua oficial de: | Cap. —Classificada com a una "llengua tradicional" pel Govern d'Escòcia. —Classificada com a una "llengua regional o minoritària" sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada pel Regne Unit a 2001. —Classificada com a "llengua tradicional" per The North/South Language Body. |
| Regulat per: | Cap institució |
| ISO 639-2 | sco |
| ISO 639-3 | sco |
| |
 Visiteu el Portal:Llengües | |
Plantilla:Sidebar with collapsible lists L'escocès o escocès de les Terres Baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres Baixes d'Escòcia) i a algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord. L'escocès és una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona; no se l'ha de confondre amb el gaèlic escocès, que és la llengua celta parlada a les terres altes d'Escòcia, ni amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia, ni amb el norn que es parlava a les illes Shetland i les illes Orkney.
Es considera una llengua germànica que amb l'anglès, l'alemany i l'neerlandès fa part de la branca occidental. [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] El seu parentiu més pròxim el té en l'anglès i el frisó amb el qual forma el subgrup del germànic insular. Des de la unió d'Escòcia amb Anglaterra que formà el reialme de Gran Bretanya no existeix una llengua estàndard ni un estàndard d'escriptura comuna a tots els dialectes. No hi ha unanimitat sobre si l'escocès és una llengua diferent de l'anglès, o només un dialecte o conjunt de dialectes de l'anglès. D'altra banda, moltes paraules originalment escoceses també han passat a ser part del vocabulari anglès.
Estatus oficial
No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Dialectes
Hi ha pel cap baix cinc dialectes diferenciables: [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
- Escocès del nord, parlat al nord de Dundee. Sovint es divideix en subdialectes: North Northern, Mid Northern (també conegut com escocès del nordest i de vegades anomenat Doric) i South Northern.
- Escocès central, parlat al cinturó central del país (la part més poblada), des de Fife i Perthshire fins a Lothians i Wigtownshire, Aquest dialecte presenta fortes diferències entre l'est i l'oest. Edimburg, Dundee i Glasgow tenen variants pròpies de l'escocès central, fortament influïdes per l'anglès. a Aberdeen es parla el dialecte Mid Northern.
- Escocès del sud, parlat en la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders).
- Escocès insular parlat a les illes Orkney i Shetland.
- Escocès de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com unió entre Ulster i Lallans.
Referències
- ↑ The Scottish Government. «Public Attitudes Towards the Scots Language». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Vegeu també
| |||||||||||