Llista de departaments francesos per número
(S'ha redirigit des de: Llista de departaments francesos)
Llista de departaments francesos per número conté una taula dels Departaments de França (départements) amb la seva capital (préfecture), classificats segons el seu número ordinal. Originalment, els 89 departaments existents el 1922 es van numerar per ordre alfabètic: des de l'1 per a l'Ain fins al 89 per al Yonne. Per al Territori de Belfort, creat posteriorment, es va assignar el 90. La reorganització de l'Illa de França, el 1964, va comportar la reassignació del 75 i 78, i la creació del 91 al 95. La divisió de l'illa de Còrsega en dos departaments l'1 de gener de 1976 va comportar la creació del 2A i 2B.
| Número | Departament[1] | Capital |
|---|---|---|
| 01 | l'Ain | Burg de Bressa |
| 02 | l'Aisne | Laon |
| 03 | l'Alier (Allier) | Molins |
| 04 | els Alps de l'Alta Provença (Alpes-de-Haute-Provence) | Dinha |
| 05 | els Alts Alps (Alpes, Hautes-) | Gap |
| 06 | els Alps Marítims (Alpes-Maritimes) | Niça |
| 07 | l'Ardecha (Ardèche) | Privàs |
| 08 | les Ardenes (Ardennes) | Carlevila |
| 09 | l'Arieja (Ariège) | Foix |
| 10 | l'Aube | Troies |
| 11 | l'Aude | Carcassona |
| 12 | l'Avairon (Aveyron) | Rodés |
| 13 | les Boques del Roine (Bouches-du-Rhône) | Marsella |
| 14 | Calvados | Caèn |
| 15 | Cantal | Orlhac |
| 16 | el Charente | Angulema |
| 17 | el Charente Marítim (Charente-Maritime) | la Roquel·la |
| 18 | el Cher | Borges |
| 19 | la Corresa (Corrèze) | Tula |
| 2A | Còrsega del Sud (Corse-du-Sud) | Aiacciu |
| 2B | l'Alta Còrsega (Corse, Haute-) | Bastia |
| 21 | la Costa d'Or (Côte-d'Or) | Dijon |
| 22 | les Costes del Nord (Côtes-d'Armor) | Sankt Brieg |
| 23 | la Cruesa (Creuse) | Garait |
| 24 | la Dordonya (Dordogne) | Perigús |
| 25 | el Doubs | Besançon |
| 26 | la Droma (Drôme) | Valença |
| 27 | l'Eure | Ebreus |
| 28 | Eure i Loir (Eure-et-Loir) | Cartres |
| 29 | Finisterre (Finistère) | Quemper |
| 30 | el Gard | Nimes |
| 31 | l'Alta Garona (Garonne, Haute-) | Tolosa de Llenguadoc |
| 32 | el Gers | Aush |
| 33 | la Gironda (Gironde) | Bordeus |
| 34 | l'Erau (Hérault) | Montpeller |
| 35 | Ille i Vilaine (Ille-et-Vilaine) | Roaçona |
| 36 | l'Indre | Castellroig |
| 37 | Indre i Loira (Indre-et-Loire) | Tors |
| 38 | la Isèra (Isère) | Grenoble |
| 39 | el Jura | l'Onç |
| 40 | les Lanes | lo Mont de Marsan |
| 41 | Loir i Cher (Loir-et-Cher) | Bloís |
| 42 | el Loira (Loire) | Sant Esteve de Lió |
| 43 | l'Alt Loira (Loire, Haute-) | lo Puèi de Velai |
| 44 | el Loira Atlàntic (Loire-Atlantique) | Naona |
| 45 | el Loiret | Orleans |
| 46 | l'Òlt (Lot) | Caors |
| 47 | Òlt i Garona (Lot-et-Garonne) | Agen |
| 48 | el Losera (Lozère) | Mende |
| 49 | Maine i Loira (Maine-et-Loire) | Angers |
| 50 | la Manche | Sant Lau |
| 51 | el Marne | Casalons |
| 52 | l'Alt Marne (Marne, Haute-) | Caumont |
| 53 | el Maiena (Mayenne) | la Val |
| 54 | Morta i Mosel·la (Meurthe-et-Moselle) | Nanci |
| 55 | el Mosa (Meuse) | lo Bar |
| 56 | Ar Mor-Bihan (Marbenne) | Güena |
| 57 | el Mosel·la (Moselle) | Metz |
| 58 | el Nièvre | Nevers |
| 59 | el Nord | Lilla |
| 60 | l'Oise | Beuvès |
| 61 | l'Orne | Alençon |
| 62 | el Pas de Calais | Arràs |
| 63 | el Puèi Domat (Puy-de-Dôme) | Clarmont d'Alvèrnia |
| 64 | els Pirineus Atlàntics (Pyrénées-Atlantiques) | Pau |
| 65 | els Alts Pirineus (Pyrénées, Haute-) | Tarba |
| 66 | els Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales) | Perpinyà |
| 67 | el Baix Rin (Rhin, Bas-) | Estrasburg |
| 68 | l'Alt Rin (Rhin, Haut-) | Colmar |
| 69 | el Roine (Rhône) | Lió |
| 70 | l'Alt Saona (Haute-Saône) | Vesol |
| 71 | Saona i Loira (Saône-et-Loire) | Mascó |
| 72 | el Sarthe | lo Manç |
| 73 | la Savoia (Savoie) | Càmberi |
| 74 | l'Alta Savoia (Savoie, Haute-) | Àneci |
| 75 | París (Paris)[2] | París |
| 76 | el Sena Marítim (Seine-Maritime) | Roèn |
| 77 | Sena i Marne (Seine-et-Marne) | Melun |
| 78 | Yvelines[3] | Versalles |
| 79 | Deux-Sèvres | Niort |
| 80 | el Somme | Amiens |
| 81 | el Tarn | Albi |
| 82 | Tarn i Garona (Tarn-et-Garonne) | Montalban |
| 83 | el Var | Toló |
| 84 | Valclusa (Vaucluse) | Avinyó |
| 85 | la Vendada (Vendée) | la Roca de Iona |
| 86 | la Viena (Vienne) | Potiers |
| 87 | l'Alta Viena (Vienne, Haute-) | Llemotges |
| 88 | els Vosges | Espinal |
| 89 | el Iona (Yonne) | Oixerra |
| 90 | el Territori de Belfort (Belfort, Territoire-de-) | Belfort |
| 91 | l'Essonne | Ebri |
| 92 | els Alts del Sena (Seine, Hauts-de-) | Nanterra |
| 93 | Sena i Sant Denís (Seine-Saint-Denis) | Bobinyi |
| 94 | la Val-de-Marne | Cretell |
| 95 | la Val-d'Oise | Cergi i Pontòsia[4] |
| 971 | Guadeloupe [5] | Bassaterra |
| 972 | la Martinica (Martinique) [5] | Fort de França |
| 973 | la Guaiana Francesa (Guyane) [5] | Caiena |
| 974 | la Reunió (Réunion) [5] | Sant Denís |
Notes
- ↑ L'article davant del topònim s'usa dintre d'un context. En una llista com aquesta és opcional.
- ↑ El 75 estava assignat prèviament al Sena
- ↑ El 78 estava assignat prèviament a Sena i Oise
- ↑ La capital de la Val-d'Oise es va establir a Pontòsia quan es va crear el departament, però va ser moguda de facto al municipi veí de Cergi; ara, tots dos municipis formen la billnubel (ville nouvelle) de Cergi i Pontòsia.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Els departaments d'ultramar són antigues colònies franceses que ara tenen un estatus similar al dels departaments de la França europea o metropolitana. Són part de la República Francesa i de la UE, tot i que tenen normes especials. Cadascun constitueix alhora una regió d'ultramar.