Còrsega

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Geografia

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto amb 2.706 m.

Geologia

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

• Còrsega cristal·lina
• Còrsega alpina
• Depressió central
• Plana oriental
• Còrsega calcària

Història

Vegeu també: Història de Còrsega, nacionalisme cors, moviments armats a Còrsega, i llista de governants de Còrsega

Imatge de satèl·lit de l'illa de Còrsega

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

• El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume el Just d'Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
• L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
• El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.
• El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.

Administració

El dia 1 de gener de 1976 va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975: Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei del 13 de maig de 1991, confereix més poder a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.

Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França europea, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'Estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:

• El Consell executiu de Còrsega
• L'Assemblea de Còrsega
• El Consell Econòmic i Social de Còrsega (CESC).

El Consell Executiu

El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis ans.

És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.

Gastronomia

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

• El vi de Còrsega, amb nou denominacions d'origen.
• La mel corsa (mele di Corsica), amb sis varietats diferents.
• El brocciu, formatge de llet de cabra i d'ovella.
• L'oli d'oliva (oliu di Corsica) amb dues denominacions: verge i extra verge.

Altres productes tradicionals són:

• En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
• El civet de senglar.
• En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
• En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crêpes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya)
• En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arboç...

Bibliografia

• GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4
• Robèrt Lafont (1968) La revolució regionalista Ed. Aportació Catalana, Barcelona.
• Robèrt Lafont (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l'Abast, 72] Barcelona.
• Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
• GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
• Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
• Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
• Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
• Janine Renucci (1982) La corse PUF, Col. Que sais je, 81 París.
• Paul Arrighi (1973) Histoire de la Corse PUF Col. Que sais je, París
• Ghjacumu Thiers, Aureli Argemí i Roca; Jordi Bañeres Dossier Còrsega Altres Nacions núm 6 1984
• Farrandu Ettori Populu, nazionalità e nazioni: per una revalutazioni de a Storia de Corsica a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega-Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
• Ghjacumu Thiers U francisme in Corsica in u seculu scorsu a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
• Pasquale Marchetti A Corsica oghje a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 d'agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.

Plantilla:RegionsDeFrança