Llista diatòpica del lèxic català
A la llista següent s'exposen els vocables endèmics emprats en cada regió dels Països Catalans.
Diferències lèxiques
| Taula comparativa del lèxic català entre diverses variants | |
| català central | valencià |
|---|---|
| anyell, xai | corder |
| avui | hui |
| mató | brossat |
| cargol | caragol |
| espelma | ciri |
| esquitxar | esquitar |
| guineu | rabosa |
| mirall | espill |
| noi | xiquet |
| pagès | llaurador |
| patata | creïlla |
| tarda | vesprada |
| vaixell | barco |
| vuit | huit |
| sortir | eixir |
Diferències fonètiques
| Taula comparativa del lèxic català entre diverses variants | |
| català central | valencià |
|---|---|
| anglès | anglés |
| càntir | cànter |
| cementiri | cementeri (SEPT) |
| cop | colp |
| dipòsit | depòsit (BAL) |
| llagosta | llangosta |
| néixer | nàixer |
| pop | polp |
| ronyó | renyó |
| treure | traure |
Si a partir d'un parell de trets fonètics es poden distingir dos grans blocs dialectals catalans, l'occidental i l'oriental, hi ha molt poques paraules que tinguin una àrea coincident amb les de cadascun d'aquests blocs, gairebé per exemple les següents: espill, paloma, roig, en l'occidental, i mirall, papallona, vermell, en l'oriental. Aquesta manca de correspondència indica la gran unitat del lèxic català medieval, del moment de l'expansió del català pel Regne de València, i que l'actual diferenciació en tot l'idioma és de data posterior.
Es pot dir, doncs, que, com en tots els idiomes, cada paraula té la seva pròpia àrea. A banda d'això moltes paraules tenen un àmbit inferior al d'un dialecte i sovint cobreixen part d'un dialecte i part d'un altre, o part d'un i tot un altre o altres.
Per exemple:
| Taula comparativa dels noms del fruit de Solanum Lycopersicum entre diverses variants | |
| tomata | català nord-occidental, septentrional, central septentrional de transició, part del valencià i català central (/tumátə/ en català oriental, i /tomáta/, /tomátɛ/ en occidental) |
| tomaca | part del català central, part del nord-occidental, part del valencià (/tumákə/ en català oriental i /tomáka/ o /tomákɛ/ en occidental) |
| tomàquet | part del català central (/tumákət/) |
| tomàtiga | mallorquí (/tomátigə/ a Palma, /tumátigə/ a Sóller, /tomátiсə/ a Manacor) |
| domàtiga | mallorquí (/domátigə/) |
(Font: Diccionari Català-Valencià-Balear)
Tanmateix, una paraula pot existir en un altre dialecte en una accepció diferent, com per exemple:
- fesol = mongeta
- fesol = pèsol
o
- aixeta = grifó
- (ai)xeta = pica, aixeta de fusta
A més, l'àrea actual de cada mot no és la mateixa que en el passat, perquè ha canviat en el temps. En són uns exemples els mots espill, gat, aixeta, etc., a l'edat mitjana i part de la Moderna usats a Mallorca i amb el mateixos valors que al continent i ara desapareguts o, en el cas d'aixeta, amb uns nous valors. Aquesta variació en l'àrea d'un mot és el resultat de la competència amb nous sinònims procedents de la innovació lèxica (per metàfores, metonímies, etc.), de la interferència d'altres llengües (buscar/cercar) (adstrat), de l'especialització en el significat com a conseqüència de l'aparició de nous termes (neologismes), de la diferent adaptació de préstecs d'altres idiomes (tomata..., blat de moro), etc. Tots aquests serien factors de diferenciació. A banda d'aquests, i en relació amb la distribució de cada unitat lèxica, un factor fonamental és l'aïllament geogràfic, que fa que les innovacions i transformacions restin aïllades o no arribin arreu d'un domini lingüístic.
Algunes parelles de geosinònims són formades per un mot d'origen llatí i un d'origen àrab (un arabisme) i llurs àrees es corresponen amb les dels dialectes constitutius i les dels consecutius, aquests amb un substrat àrab del català: alfals/userda, alficòs/cogombre, bellota/aglà, etc. (el primer element és l'arabisme).
D'altra banda, la separació entre geosinònims no és absoluta, perquè en un mateix dialecte poden conviure dos sinònims amb predomini d'un.
Per tot això, la següent taula comparativa de geosinònims catalans és una simplificació de l'àrea de cada mot.
Taula comparativa de geosinònims catalans
| Central | Valencià | Mallorquí | Nord-occidental |
|---|---|---|---|
| agafar | agarrar | agafar | agafar |
| dolent | roí | dolent | dolent |
| avui | hui | avui | avui |
| mongeta | fesol | mongeta | mongeta |
| matalàs | matalap | matalàs | matalàs |
| somiar | ensomiar | somiar | somiar |
| sortir | eixir | sortir | sortir |
| cop de puny | punyada | cop de puny | cop de puny |
| buscar | buscar | cercar | buscar |
| gat | gat | moix | gat |
| borratxo | borratxo | gat | borratxo |
| got | got | tassó | got |
| gos | gos | ca | gos |
| diners | diners | doblers | diners |
| sorra | arena | arena | arena |
| verola | pigota | pigota | pigota |
| escombra | granera | granera | granera |
| mandra | peresa | peresa | peresa |
| barrejar | mesclar | mesclar | barrejar |
| jove | nora | nora | jove |
| mitges | calces | calces | mitges |
| mitjons | calcetins | calcetins | mitjons |
| trucar | tocar | tocar | trucar |
| mirall | espill | mirall | espill |
| llombrígol | melic | llombrígol | melic |
| papallona | paloma | papallona | paloma |
| vermell | roig | vermell | roig |
| amanida | ensalada | trempó | amanida |
| capsa | caixa | catsa | capsa |
| d'hora | enjorn | prest | d'hora |
| relliscar | esvarar | llenegar | relliscar |
| paleta | obrer | picapedrer | paleta |
| tarda | vesprada | horabaixa | tarda |
| petó | bes | besada | bes |
| nen | xiquet | nin | xiquet |
| noi | xic | al·lot | xic |
| toro | bou | brau | bou |
| xai | corder | anyell | corder |
| estel | milotxa | estel | cometa |
| llimona | llima | llimona | llimó |
| esglaó | escaló | escaló | escala |
| galleda | poal | poal | galleta |
| aixeta | aixeta | grifó | canella |
| butllofa | bombolla | bòfega | ballòfia |
| rec | séquia | síquia | secla |
| joguina | joguet | jugueta | juguet |
| xisclar | cridar | giscar | gisclar |
| ocell | teuladí | gorrió | moixó |
| blat dindi | blat de moro | dacsa | blat de les índies |
Bibliografia
- Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear, Editorial Moll, Mallorca.
- Francesc de B. Moll, El parlar de Mallorca, Editorial Barcino, Barcelona, 1980.
- Joan Veny i Clar, Introducció a la dialectologia catalana, Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1985.
- Joan Veny i Clar, "Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes", Revista de Filologia Española, XLII, 1958-1959, 91-149; XLIII, 1960, 117-202.
- Joan Veny i Clar, Lidia Pons i Griera, Atles lingüístic del domini català. Introducció. 1. El cos humà. Malalties, Vol. I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2001.
- Joan Veny i Clar i Lídia Pons i Griera, Atles Lingüístic del Domini Català 2. El vestit. 3. La casa i ocupacions domèstiques, Vol. II, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003.
Enllaços externs
- Mapes lingüístics, Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans
- Iberolingua