Vés al contingut

Lluçà (Senterada)

Lluçà
Localització
Localització deLluçà
Poble del terme de Senterada
El poble, des de migdia
El poble, des de migdia
El poble, des de migdia

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Jussà
Senterada
Superfície km²
Altitud 756,6 msnm
Població (2005)  hab.
Coordenades 42° 18′ 27.00″ N, 0° 56′ 27.28″ E / 42.3075000°N,0.9409111°E / 42.3075000; 0.9409111{{#coordinates:42 | 18 | 27,00 | N | 0 | 56 | 27,28 | E | type:city(2)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Formació
d'ajuntament propi
1812 (Constitució de Cadis)
Agregació a Senterada Febrer del 1847

Lluçà és un poble del municipi de Senterada, al Pallars Jussà. Està situat dos quilòmetres, en línia recta, al sud-sud-est de Senterada, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble és al nord, a poca distància, de Reguard.

Lluçà des de Reguard

S'hi accedeix per una pista asfaltada que hi mena directament des de la carretera esmentada, que comença aproximadament en el punt quilomètric 316,5, i arrenca cap al nord-est per pujar fins a Lluçà en poc més d'un quilòmetre.

Una de les cases que potser formaven el recinte clos del poble

El poble podria haver tingut la forma de poble clos. Se'n conserven traces en un portal d'entrada, actualment marginat de les vies d'entrada i sortida del poble, i en la construcció d'algunes de les cases, que semblen haver estat concebudes per a tancar el recinte del poble.

Sant Sebastià de Lluçà

L'església de Lluçà està dedicada a sant Sebastià. És un petit edifici d'època moderna amb campanar d'espadanya. És d'una sola nau, i només el mur de migdia sembla tenir traces d'una església més antiga.

Etimologia

Lluçà és dels topònims d'origen clarament llatí: d'un Lucianum, a causa de la colonització romana, que repartí la terra entre els membres de les seves tropes en el moment que es retiraven de l'exèrcit i s'establien en la terra conquerida i incorporada a l'imperi.

Història

El 1831 consten a Lluçà, conjuntament amb Puigcerver, 25 habitants, i el senyor del lloc era el Marquès de Pallars.

Ceferí Rocafort (op. cit.) situa a Lluçà, vers el 1900, 10 edificis amb 19 habitants.

El 1981 tenia 10 habitants, que han quedat reduïts a la meitat el 2005.

Bibliografia

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Llordà", a Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Senterada", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • COROMINES, Joan. "Lluçà", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
  • ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.

Enllaços externs