Reguard
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Senterada | |
 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Jussà Senterada |
| Superfície | km² |
| Altitud | 793,6 msnm |
| Població (2005) • Densitat |
5 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|18|Plantilla:Puntdecimal|N|0|56|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(5)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Formació d'ajuntament propi |
1812 (Constitució de Cadis) |
| Agregació a Senterada | Febrer del 1847 |
Reguard és un poble del terme municipal de Senterada, a la comarca del Pallars Jussà. Està situat uns 2,5 km. al sud-sud-est en línia recta del cap de municipi, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble de Lluçà és molt a prop i al nord de Reguard.
S'hi accedeix per una pista asfaltada que hi mena directament des de la carretera esmentada, que comença aproximadament en el punt quilomètric 316,5, i arrenca cap al nord-est per pujar fins a Lluçà en poc més d'un quilòmetre. Just quan la pista de Lluçà trenca cap al nord, comença una altra pista cap al sud-est, que segueix el barranc de Sant Joan, el travessa i després comença a enfilar-se cap al sud-est, per arribar, fent força revolts, al poble de Reguard en 1,5 km. Està tot ben indicat.
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], dues són les hipòtesis per explicar el topònim Reguard. D'una banda, podria tractar-se d'un origen germànic, a partir d'un nom propi del tipus Reguhard, Hrodward, Ricward o Redward. Podria haver estat, a l'alta edat mitjana, el nom del senyor del lloc. D'altra banda, podria venir del català antic reguard (perill militar o exposició a un atac). Malgrat que la segona podria sembla a primera vista la més acceptable, Coromines no es defineix ben bé per cap de les dues.
Història
El poble havia pertangut a la Varvassoria de Toralla. En el Fogatge del 1553 hi consta un sol foc[2] (uns 5 habitants).
L'església de Reguard està dedicada a sant Feliu, i és sufragània de Santa Maria de Gràcia de Senterada.
El 1812, Reguard constituí el seu ajuntament, a partir de les disposicions emanades de la Constitució de Cadis. Tanmateix, no el pogué mantenir més enllà del febrer del 1847 a causa de les noves lleis municipals que fixaren en 30 el nombre mínim de veïns (caps de família contribuents i electors) per a poder tenir ajuntament propi. Reguard s'agregà en aquell moment a Senterada.
El 1831, el senyoriu de Reguard era en mans de N. Berenguer. El poble tenia en aquell moment 20 habitants.
Pascual Madoz[3] parla de Reguart en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Hi diu que el poble és en un tossal arrecerat a llevant per una muntanya més alta que el protegeix dels vents d'aquell costat. Té un clima sa. Formaven el poble 7 cases, amb una font ran d'una d'elles. Hi passa el barranc de Monsó, que serveix per a regar prats. El territori del poble és muntanyós, trencat i fluix, i s'hi cull llenya d'esbarzers i arbusts. S'hi cull ordi, civada, espelta, vi, oli, patates, mongetes i altres llegums. S'hi criaven ovelles i cabres, i hi ha caça de perdius i conills, i pesca de barbs i truites. Eren 4 veïns (caps de família) i 30 ànimes (habitants).
Vers el 1900, Ceferí Rocafort[4] situa a Reguard 19 edificis, amb 39 habitants.
Reguard tenia el 1981 6 habitants, i el 2005, 5.
A Reguard hi ha el dolmen de la Cabana del Moro. És a 1,7 km. del poble en línia recta, en direcció est-sud-est, al Serrat de Moró. Situat a 1.263,8 m. alt., es troba a {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|17|Plantilla:Puntdecimal|N|0|57|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT||name=Cabana del Moro}}.
Referències
Bibliografia
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Reguard". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Senterada", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Reguard". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- Plantilla:Citar llibre
- MADOZ, Pascual. "Reguard". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918.