Lluís Escaler i Espunyes
Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, l'Alt Urgell, 3 de febrer de 1897 - Barcelona, 23 d'abril de 1939) fou un polític català.
De jove es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge agrònom i s'interessà per la política. Inicialment era simpatitzant de la Lliga Regionalista, però el carisma de Domènec Martí i Julià el va portar a militar en la Unió Catalanista, de la qual passà el 1919 a la Federació Democràtica Nacionalista i el 1922 a Estat Català. Disconforme amb l'actuació de Francesc Macià el 1931, deixà el partit i ingressà a Nosaltres Sols, alhora que col·laborava amb el Centre Comarcal Lleidatà i en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. S'interessà per l'etnografia, la filologia i el folklore, la qual cosa el portà a recollir oracions populars, salutacions, cançons de ronda, corrandes, codolades i escomeses.
El 6 de febrer de 1939 fou detingut per les tropes franquistes, condemnat a mort i executat el 23 d'abril de 1939 al camp de la Bota al costat de Domènec Latorre i Soler, Daniel Cochs i Mogas i set militants catalanistes més.
Referències
- Benet i Morell, Josep. Domènec Latorre, afusellat per catalanista. Barcelona: Edicions 62, 2003. ISBN 8429753125.
- Espunyes, Josep. Lluís Escaler, morir per Catalunya. Barcelona: Raval Edicions, 2008 (Pòrtic testimonis ; 5). ISBN 9788498090543.