Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, comte d'Aranda i senyor de Mislata[1] va ser virrei de Sicília.
Orígens familiars
Era fill d'una família noble aragonesa que, al Compromís de Casp, va donar suport a Ferran d'Antequera. El seu avi matern era el poderós Berenguer de Bardaixí, Justícia d'Aragó. I també estava emparentat amb Domènec Ram, qui també havia estat president de la Generalitat, i a qui va substituir a l'arquebisbat de Tarragona. El seu pare es deia, com ell, Pero Ximénez d'Urrea, i era senyor d'Èpila i vescomte de Rueda camarlenc d'Alfons el Magnànim, conseller reial i lloctinent de València. La seva mare era Maria de Bardaixí, la seva tercera muller. El seu germà, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí va ser President de la Generalitat de Catalunya.
Matrimonis i descendència
Va tenir dos matrimonis: el primer amb Beatriz Ruiz de Liori i el segon amb Catalina de Centelles[2], amb la que va tenir dos fills, Lope IV Ximénez d'Urrea i Beatriz d'Urrea i de Centelles
Títols
Vescomte de Rueda de Jalón, senyor de Trasmoz, Mata de Castelviejo, Benilloba, Urrea de Jalón i Salillas de Jalón i Mislata, fou nomenat comte d'Aranda el 1508, va participar en la conquesta de Nàpols durant la Guerra d'Itàlia de 1494–98 i fou nomenat virrei de Sicília[3] dos cops: entre el 1443 i el 1459 i el 1465 i 1475.
| Precedit per: Raimon Perellós |
Virrei de Sicília 1443–1459 |
Succeït per: Joan de Moncayo |
| Precedit per: Bernat Requesens |
Virrei de Sicília 1465–1475 |
Succeït per: Guillem Pujades i Guillermo Peralta |
Referències
- ↑ Josep Nicolau Bauzá, Lope Ximénez de Urrea com a nou senyor de Mislata pren possessió de dit lloc en 1477
- ↑ (castellà) Grandes de España, Conde de Aranda
- ↑ (castellà) Dichos y hechos del rey don Alfonso, Llibre tercer