Vés al contingut

Mislata

Mislata
Escut de Mislata
(En detall)
Localització

Localització de Mislata respecte del País Valencià Localització de Mislata respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud
Manc. Quart-Benager
Mislata
Gentilici Mislater, Mislatera
Predom. ling. Valencià
Superfície 2,10 km²
Altitud 29 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
42.988 hab.
20.470,48 hab/km²
Coordenades 39° 28′ 30″ N, 0° 24′ 56″ O / 39.47500°N,0.41556°O / 39.47500; -0.41556{{#coordinates:39 | 28 | 30 | N | 0 | 24 | 56 | W | type:city(42988)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 6 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
11 PSPV, 9 PP i 1 EUPV
Carlos Fernández Bielsa (PSPV)
Codi postal 46920
Festes majors De l'1 al 27 d'agost
Patró/Patrons Crist de la Fe i Mare de Déu dels Àngels
Agermanament Error creant la miniatura: La Lisa (Cuba)
Web

Mislata és un municipi i vila[2] del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València i es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Quart de Poblet, Xirivella i la ciutat de València.

Geografia

Mislata està situada al marge dret del riu Túria. El relleu del sòl no presenta cap accident que destaque sobre un terreny molt pla, format per al·luvions del quaternari de naturalesa argilenca. El nou llit del Túria parteix en dos el terme municipal.

La població està situada en terreny pla. El seu nucli antic ho constitueix un patrimoni d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que va ser moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el segle XVIII.

Accessos

Mislata es troba al costat de l'autovia V-30, que recorre els marges esquerre i dret del nou llit del riu Túria.

L'Empresa Municipal de Transports de València (EMT) mantenia diverses línies d'autobusos que arribaven fins al municipi i una línia d'autobús nocturn. Des de 2013 les dos línies diurnes van ser eliminades en no arribar a un acord l'Ajuntament de València amb el de diferents pobles i ciutats per on l'EMT tenia diverses línies. La línia nocturna, altrament, si s'ha mantingut. Cal destacar l'impacte que tingué el fet de tornar a tenir ferrocarril (Mislata tenia tramvies a principis del segle XX i línia de rodalies fins els anys seixanta d'este segle) en forma de línia:

Història

S'observen en el terme algunes dades de l'ocupació humana durant l'època romana. En la Alqueria Alta, prop de la Presó Model, va aparèixer una moneda hispanoromana de Celsa, de temps de Cèsar August, i al fer els fonaments d'una casa en el carrer del bisbe Irurita es va trobar altres dues monedes imperials, una d'elles de l'època de l'emperador Adrià (117 a 138 de l'Era cristiana).

L'origen del municipi es remunta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquesta cristiana era una alqueria de la qual Jaume I d'Aragó va repartir cases i terres a diversos cavallers (tal vegada en pagament de la seua aportació per a sufragar les despeses de la conquesta), però sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En el març de 1238 es va produir el primer atorgament constatable per a cancel·lar un deute del rei a Sanç Llopis d'Albero, altres atorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida tres jovades 'in alqueria de Maçlata', a Pere de Montsó alguna terra i segueixen més assentaments fins a vint-i-set. La qual cosa ve a significar que, al principi, Mislata era una alqueria tenint, a partir del segle XIV, diversos senyors.

En l'afortunada traducció del "Llibre del Repartiment del Regne de València" que va realitzar N'Antoni Ferrando i Francés en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) esmentant a Mislata en uns bells versos, dient:

« On està València i les seues cases, els xiscles i el gorgear dels seus ocells i els cants dels seus coloms? »
« On estan els paratges del seu Russafa, del Djisr, del seu Manzil'Ata (Mislata) i del seu Manzil Nasr (Massanassa)? »

A causa de la curta distància que hi ha entre aquest municipi i la capital, la història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, amb la de la seua capital. Un dels fets pel que més se li coneix és per la Batalla de Mislata, que va tindre lloc en 1348, la qual va posar fi a la rebel·lió de València contra Pere el Cerimoniós.

L'expulsió dels moriscs en 1609 ho va deixar despoblat, pel que el Comte d'Aranda va estendre carta de poblament en 1611. En 1748 el Comte d'Aranda va vendre el senyoriu a Mateo Cebrián, qui va fundar un vincle que va passar per diversos hereus, venint a parar per trencar-se la línia directa al baró de Campo Olivar en el segle XIX. Cap ressaltar al Barri de la Moreria va ser un caseriu habitat per moriscs que estava al costat de Mislata, però autònom d'aquesta ja que tenia batllia (ajuntament) pròpia, posseint fins i tot un castell feudal, a mitjan segle XVIII es va incorporar a Mislata.

Al desembre de 1811, el mariscal Louis-Gabriel Suchet desplega les seues tropes per a l'assalt a València, tenint lloc del 25 al 26 de desembre una batalla entre les tropes de Palombini (italianes al servei de l'imperi napoleónic) i les de Zayas, defensor d'aquesta part de València, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant aquestes dates. La victòria va ser per a Zayas, encara que no va servir de molt puix el 9 de gener de 1812 va capitular València davant Suchet.

En èpoques més recents, i durant la insurrecció cantonal -any 1873 - el general Arsenio Martínez-Campos Antón es va allotjar en la Casa Gran durant el setge a València. La Casa Gran era un palau fortificat del baró de Mislata. El palau va ser enderrocat en 1972 per a construir el nou Ajuntament.

Demografia

En els últims anys, lluny de semblar-se a aquella vila de l'horta valenciana que fou en un passat no molt llunyà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis amb més densitat de població d'Europa. Quan s'execute el vigent Pla General d'Ordenació Urbana, Mislata tindrà urbanitzat tot el terme municipal.

Evolució demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2009 2010 2011
1.411 1.729 2.580 4.962 6.638 6.970 10.931 20.020 33.384 38.740 40.616 42.302 43.363 43.336 43.756 43.792 43.657

Economia

En els seus camps, regats amb aigua del Túria a través de les sèquies de Mislata i Favara, abans es produïen una gran varietat d'hortalisses destinades al consum diari, tals com creïlles, pèsols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propers. Hui l'activitat agrícola és residual a causa del gran creixement demogràfic que ha privat a esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

L'economia actual a Mislata es bassa bàsicament en el sector serveis tant en menut com en gran comerç, oficines i un xicotet i minvant sector industrial agrupat en el polígon junt a l'autovia de Madrid i la zona coneguda com Payá per la fàbrica de paper de fumar que s'hi troba.

Política i administració

Resultats electorals de Mislata, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Carlos Fernández Bielsa 9.935 11 45,55
Partit Popular Manuel Corredera Sanchis 8.021 9 36,78
Esquerra Unida del País Valencià Salvador García de la Mota 1.485 1 6,81
Coalició Compromís Carles Muñoz Soria 980 - 4,49
Altres 1.390 - 6,21
En blanc 402 -
Total 21.485 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Morales Gracia PSPV
1983 - 1987 José Morales Gracia PSPV
1987 - 1991 José Morales Gracia PSPV
1991 - 1995 José Morales Gracia PSPV
1995 - 1999 José Morales Gracia PSPV
1999 - 2003 José Morales Gracia

Manuel Corredera Sanchis

PSPV

PP

2003 - 2007 Manuel Corredera Sanchis PP
2007 - 2011 Manuel Corredera Sanchis PP
Des del 2011 Carlos Fernández Bielsa PSPV

Monuments i llocs d'interés

Fitxer:Església de la Mare de Déu dels Àngels de Mislata.jpg
Església de la Mare de Déu dels Àngels
Fitxer:Mislata, Creu Coberta.jpg
Creu de Mislata situada marcant el terme municipal entre Mislata i València

Mislata no és un municipi molt ric pel que fa a monuments o llocs d'interés es refereix, els més interessants i amb una òptima conservació per a poder ser visitats són:

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels: Va ser construïda al voltant de 1704 i inaugurada el 1755. És un temple de façana senzilla, torre campanar i tres naus amb capelles laterals. La façana i campanar es van restaurar el 1978. El 1994 va ser refet el retaule de l'altar major en escaiola, similar a l'original desaparegut el 1936 que era de fusta, realitzat per l'arquitecte local Vicente Querol Solaz. Tres anys després es va restaurar el sòl i es van muntar també els nous bancs de pi de Valsaín.

Cal destacar les cinc campanes amb que compta la torre campanar. La de menor grandària es troba a l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior, és anterior a 1936. La segona en grandària, col·locada en el buit cara al convent, es va fondre el 1970. La tercera, situada en el buit cara a l'ajuntament, es va fondre en 1798. La quarta està en el buit que dona al carrer Major, i no té data de fosa, però és similar a l'anterior en grandària i inscripcions, per la qual cosa se ​​suposa que és de la mateixa època. Finalment, la més gran està instal·lada en el buit cara a la plaça, es va fondre en 1942 i té unes dimensions de 113 cm d'alt amb les anelles i 114 cm de diàmetre, amb un pes estimat de 835 kg.

  • La Creu Coberta : És una creu de terme d'estil gòtic, que marca el límit municipal de Mislata amb València i que recentment ha estat rehabilitada.
« Segons un article publicat per Salvador Carreres Zacarés al diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.[3]

“La cubierta de la cruz del camino Real de Madrid, o sea la de Mislata, empezó a derribarse el 6 de mayo de 1411, y el 22 de abril del año siguiente se vendió a Antonio Ametler, especiero, por 638 sueldos y 11 dineros, el plomo que resulto de dicha cubierta. No sabemos por qué causa no se reconstruyó inmediatamente,…,hasta bastantes años después, en 28 de marzo de 1432 fue ordenada por los jurados su reconstrucción [...] El 31 de octubre de 1433 se compró a Juan Steve, de Limotges, parte de la madera necesaria para dicha obra, que empezó a labrarse el 17 de diciembre del mismo año; proporcionó el hierro necesario Domingo de Calasayu; la teja italiana que se gastó en la cubierta Gil de Torrent, vecino de Paterna; el ladrillo Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata un pomo dorado de obra llamada de Málaga, Saat Naxer, moro también de Mislata….”

»

  • Pou del Quint: Edifici construït el 1915 per administrar les aigües que s'obtenien d'un pou allí situat. Aquestes aigües regaven les hortes de Mislata i la seua titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. El 2007, ja fora d'ús per falta de terreny agrícola, va ser cedida aquesta propietat a l'Ajuntament de Mislata per ubicar el Museu etnogràfic El Quint. En aquest moment no s'ha fet res més que tapiar els buits de les finestres i portes per a posteriors actuacions.
Fitxer:PAYA 1.JPG
Fàbrica Payá en el moment de l'enderrocament de la xemeneia
  • Altres llocs d'interès: El carrer del Porxe amb el porxo que li dóna el seu nom, dóna entrada al barri de la Moreria.

La xemeneia i la part de la fàbrica de Payá que dóna al carrer de Sant Antoni, relacionat amb l'arqueologia industrial, són un exemple de construcció del segle XX. Hi havia una altra xemeneia de bell format que va ser derruïda.

Social

En la primera legislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, es va redactar l'Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques, una de les primeres que es van aprovar a Espanya per a facilitar la integració social de les persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa, amb el temps, es va plasmar en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi.

Festes locals

Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i àmplia tradició en festejos, dels quals podem destacar les festes en honor a Sant Miquel Arcàngel (al setembre), en honor a San Francesc d'Asis (a l'octubre), en honor a la Verge dels Dolors (al setembre), en honor a La Creu de Mislata (a l'abril), o les festes majors del poble, en honor al Santisim Crist de la Fe i a La nostra Senyora dels Àngels, a l'agost. Els dos dies grans de les festes patronals són l'últim dilluns d'Agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, diumenge, festivitat del Crist. Cal assenyalar la gran rivalitat existent entre ambdues clavaries, destacant la qual es dóna en les mascletades disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca.

Des de 2012 s'hi celebren els últims dies d'agost i primers de septembre les anomenades Festes Populars de Mislata a la nova Plaça Major amb diversos actes com mascletades, corre-focs, cercaviles de disfresses, activitats culturals i casetes festives de les diferents associaciones de la ciutat. A més a més també s'instal·la un mercat medieval i una xicoteta fira d'atraccions.

Gastronomia

Mislata no té una gastronomia autòctona o local a causa de la proximitat amb la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'aquesta població, igual que en la de tantes altres regions de la comarca. La paella, l'arròs al forn, el bollit valencià, l'arròs amb bledes, la caragolada o l'allioli són els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que amb algunes receptes casolanes han anat conferenciant un accent diferencial entre la resta, igual que els dolços: pastissets de moniato, rossengons, rollets de músic, la coca boba i la mona de pasqua.

Fills il·lustres

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ L'Ajuntament ostenta el títol de Casa de la Vila.
  3. ↑ Carreres Zacarés, Salvador. «[1] LOS EDÍCULOS DE LAS CRUCES LLAMADAS DE TÉRMINO]» (en castellà). La Vanguardia, 12-07-1921. [Consulta: 4 setembre 2011].

Enllaços externs