Lotari d'Hochstaden
Lotari d'Hochstaden (nascut (?) - mort al 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem[1] i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.
Lotari era el fill d' Otó d'Are-Hochstaden i d'Adelaide d'Hochstaden, i el germà de Teoderic d'Hochstaden, un adepte dels Hohenstaufer. Va ser prebost de la col·legiata de Sant Cassi i Florenci a Bonn i degà a Lieja. Després de la mort de l'arquebisbe de Colònia Felip I d'Heinsberg el capítol va elegir-lo com a arquebisbe. Els comtes de Berg van oposar-se i proposar Bruno III de Berg.
Al 1192, després de l'assassinat d'Albert de Lovaina, l'emperador Enric VI va anomenar-lo canceller i príncep-bisbe de Lieja. Ja va ser candidat al 1191 després de la mort de Raúl de Zähringen com a candidat de l'emperador, contra Albert de Lovaina, el candidat del papa que va obtenir el suport de Celestí III durant l'investidura. Segons certes fonts, Lotari hauria participat a l'organització de l'assassinat d'Albert de Lovaina i el papa va anatematitzar-lo.[2] Lotari va viatjar a Roma per a obtenir el perdó, que només va obtenir en refusar al 1193 al càrrec de príncep-bisbe.
El 1194 va morir a Roma en tornar-hi a per a obtenir l'absolució completa.
| Precedit per: Albert de Lovaina |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1192 – 1193 |
Succeït per: Simó de Limburg |