Louis de Funès
| Louis de Funès | |
|---|---|
| Nom real: | Louis Germain de Funès de Galarza |
| Naixença: | 31 de juliol de 1914 Courbevoie, (França) |
| Defunció: | 27 de gener de 1983 (als 68 anys) Nantes (França) |
| Nacionalitat: | |
| Cònjuge/s: | Germaine Louise Élodie Carroyer (1936-1942) Jeanne Augustine Barthélémy (1943) |
| Premis César | |
| César honorific 1980 | |
| Pàgina sobre Louis de Funès a IMDb | |
Louis Germain David de Funès de Galarza (Courbevoie, 31 de juliol de 1914 - Nantes, 27 de gener de 1983) fou un actor còmic francès d'origen espanyol. El 1973 va rebre la distinció francesa de cavalller de la legió d'honor (Légion d'honneur) i també el premi cinematogràfic, anomenat César, d'honor el 1980.
Només a França les seves pel·lícules van ser vistes per 160 milions d'espectadors.
Perfil
Louis de Funès tenia un perfil; diminut, popular a França en el genere slapstick, pianista de jazz, alopècic i prim, satíric, director, famós per les seves múltiples expressions facials.
Biografia
Va ser el tercer fill nascut d'una parella que el 1904 va arribar a frança provinents d'Espanya. El seu pare Carlos Luis de Funes de Galarza morí, sol, a Màlaga el 1934. La seva mare era gallega d'Ortigueira i morí a Montmorency el 1957.
El seu pare no va poder exercir a França la seva professió d'advocat i aleshores es va fer joier però partí a Veneçuela i sembla que no va tenir tanta influència en els seus fills com la seva esposa.
Louis va fer l'educació secundària al lycée Condorcet i als 16 anys entrà a l'Escola professional de la pelleteria situada a la Plaça de la Bastilla de París i treballà uns anys de pelleter fins que el 1932 s'incriu a l'Escola Tècnica de Fotografia i de Cinema.
Va exercir diversos oficis i el 1936 es casa amb la seva primera dona: Germaine Louise Élodie Carroyer d'aquesta unió va néixer un fill de nom Daniel però el matrimoni durà poc temps. El 1942 començà a treballar de pianista de jazz en un bar sense formació musical tocava d'orella).
El 1942, als 28 anys decideix ser actor i s'inscriu oficialment al registre mitjançant un concurs d'interpretació fent una escena d'un obra de Molière. Debuta amb l'obra L'Amant de paille de Marc-Gilbert Sauvajon va seguir fent obres de teatre i continuà fent de pianista. Es tornà a casar el 1943 Jeanne Augustine Barthélemy, i tingueren dos fills Patrick, i Olivier que participà amb petits papers amb el seu pare.
El 1945 va participar en la seva primera pel·lícula La Tentation de Barbizon de Jean Stelli. en un petit paper de porter de cabaret. Els anys següents va seguir fent papers cinematogràfics i amb el film de 1956 La Traversée de Paris de Claude Autant-Lara actua ja amb força amb actors consagrats com Jean Gabin i Bourvil. L'any següent Maurice Regamey li ofereix el seu primer paper principal a Comme un cheveu sur la soupe la seva actuació d'un compositor suïcida li val el Grand Prix du Rire.
- Paper decisiu
El 1959 treballa al teatre a l'obra Oscar amb Jean-Paul Belmondo obra de gran èxit que es portà fora de París, fins i tot al Magreb, també se'n va fer una pel·lícula amb el mateix nom. Aquí ja fa el paper que el va fer cèlebre i que anirà repetint en totes les seves pel·lícules: un home desassossegat i irascible que contrastava amb la seva menuda estatura (1,64 m).
En les dècades dels anys 1960 i 1970 les pel·lícules de Louis de Funés assoleixen grans recaptacions més enllà del que ja tenien al cinema francès, només el public de parla anglesa resta aliè a l'èxit d'aquest actor. El març de 1975 Louis té dos infarts de miocardi, aleshores ha de alentir la seva activitat i renuncia definitivament a continuar la seva carrera teatral. A més en el cinema el risc de recaiguda de la seva malaltia fan que les companyies d'assegurances no vulguin assumir el risc d'assegurar-lo. Encara però intervendrà en diverses pel·lícules d'èxit com El gendarme i els extraterrestres de 1979.
El gener de 1983 mor víctima d'un nou infart. Nombroses celebritats com Yves Montand van assistir al seu enterrament, al cementiri de Le Cellier.
Dites
Va dir:
| « | <<Algunes persones són comediants, però nosaltres som actors>>. | » |
Distincions
L'any 1967 el Govern francès li va concedir la Legió d'Honor.
Més tard, el 1980, rep el premi cinematogràfic César, amb la distinció de títol honorífic.
Filmografia completa
Filmografia completa de l'autor consultada l'abril de 2008
- La Tentation de Barbizon (1945), de Jean Stelli
- Six heures à perdre (1946)
- Dernier refuge (1946)
- Antoine et Antoinette (1947)
- Croisière pour l'inconnu (1947)
- Du Guesclin (1948)
- Vient de paraître (1949)
- Mon ami Sainfoin (1949)
- Mission à Tanger (1949)
- Millionnaires d'un jour (1949)
- Au revoir Monsieur Grock (1949), de Pierre Billon
- Rendez-vous avec la chance (1949)
- Pas de week-end pour notre amour (1949)
- Un certain monsieur (1949)
- Je n'aime que toi (1949)
- Le Jugement de Dieu (1949)
- La Rue sans loi (1950)
- Adémaï au poteau-frontière (1950)
- Knock (1951), de Guy Lefranc
- Les Joueurs (1951)
- Un Amour de parapluie (1951)
- Bibi Fricotin (1951), de Marcel Blistène
- Boniface Somnambule (1951)
- Boîte à vendre (1951)
- Sans laisser d'adresse (1951), de Jean-Paul Le Chanois
- La Rose rouge (1951), de Marcello Pagliero
- Champions Juniors (1951)
- Le Roi du bla bla bla (1951)
- La Poison (1951), de Sacha Guitry
- Pas de vacances pour Monsieur le Maire (1951)
- Le Dindon (1951), de Claude Barma
- L'Amant de paille (1951)
- Folie douce (1951)
- Ma femme est formidable (1951)
- Les Sept Péchés capitaux (1952)
- Ils étaient cinq (1952)
- Les Dents longues (1952), de Daniel Gélin
- Agence matrimoniale (1952), de Jean-Paul Le Chanois
- La Fugue de Monsieur Perle (1952)
- Innocents in Paris (1952)
- Elle et moi (1952)
- Je l'ai été trois fois (1952), de Sacha Guitry
- Monsieur Taxi (1952)
- Monsieur Leguignon Lampiste (1952)
- Le Huitième Art et la manière (1952)
- Moineaux de Paris (1952)
- L'amour n'est pas un péché (1952)
- La Putain respectueuse (1952), de Charles Brabant i Marcello Pagliero
- Les Compagnes de la nuit (1953)
- La Vie d'un honnête homme (1953)
- Le Rire (1953)
- L'Étrange Désir de Monsieur Bard (1953)
- Dortoir des grandes (1953)
- Au diable la vertu (1953)
- Légère et court vêtue (1953)
- Capitaine Pantoufle (1953)
- Le Secret d'Hélène Marimon (1953)
- Faites-moi confiance (1953)
- Mon frangin du Sénégal (1953), de Guy Lacourt
- Poisson d'avril (1954), de Gilles Grangier
- Ah ! Les belles bacchantes (1954), de Jean Loubignac
- Le Blé en herbe (1954)
- Le Chevalier de la nuit (1954)
- Les Corsaires du Bois de Boulogne (1954), de Norbert Carbonnaux
- Escalier de service (1954)
- Fraternité (TV) (1954)
- Les hommes ne pensent qu'à ça (1954), d'Yves Robert
- Huis clos (1954)
- Les Intrigantes (1954), d'Henri Decoin
- Mam'zelle Nitouche (1954), dYves Allégret
- Le Mouton à cinq pattes (1954), d'Henri Verneuil
- Papa, maman, la bonne et moi (1954), de Jean-Paul Le Chanois
- Les pépées font la loi (1954)
- La Reine Margot (1954), de Jean Dréville
- Scènes de ménage (1954)
- Tourments (1954)
- Napoléon (1954), de Sacha Guitry
- Ingrid (1955)
- Les Impures (1955)
- L'Impossible Monsieur Pipelet (1955)
- Les Hussards (1955)
- La Bande à papa (1955)
- Bonjour sourire (1955), de Claude Sautet
- Si Paris nous était conté (1955), de Sacha Guitry
- Frou-Frou (1955)
- Mädchen ohne Grenzen (1955)
- La Traversée de Paris (1956), de Claude Autant-Lara
- La Famille Anodin (1956)
- Papa, maman, ma femme et moi (1956)
- Bébés à gogo (1956)
- La Loi des rues (1959)
- Courte tête (1956), de Norbert Carbonnaux
- Comme un cheveu sur la soupe (1957), de Maurice Regamey
- Taxi, Roulotte et Corrida (1958), d'André Hunebelle
- Ni vu, ni connu (1958), d'Yves Robert
- La Vie à deux (1958)
- I Tartassati (1959)
- Totò, Eva e il pennello proibito (1959)
- Certains l'aiment froide (1959)
- Mon pote le gitan (1959)
- Dans l'eau qui fait des bulles (1960), de Maurice Delbez
- Le Capitaine Fracasse (1960), de Pierre Gaspard-Huit
- Les Tortillards (1960)
- La Vendetta (1961)
- Le crime ne paie pas (1961), de Gérard Oury
- La Belle Américaine (1961), de Robert Dhéry
- Candide ou l'optimisme du XXe siècle (1961), de Norbert Carbonnaux
- Un clair de lune à Maubeuge (1962), de Jean Chérasse
- Le Gentleman d'Epsom (1962), de Gilles Grangier
- Les Veinards (1962), de Jean Girault
- Nous irons à Deauville (1962)
- Le Diable et les Dix Commandements: en català, El diable i els Deu Manaments (1962), de Julien Duvivier
- Des pissenlits par la racine (1963), de Georges Lautner
- Pouic-Pouic (1963), de Jean Girault
- Carambolages (1963), de Marcel Bluwal
- Faites sauter la banque ! (1963), de Jean Girault
- Fantômas (1964), d'André Hunebelle
- Le Gendarme de Saint-Tropez (1964), de Jean Girault
- Une souris chez les hommes o Un Drôle de caïd (1964), de Jacques Poitrenaud
- Le Corniaud: en català, L'home del Cadillac (1965), de Gérard Oury
- Fantômas se déchaîne: en català, La fúria de Fantomas (1965), d'André Hunebelle
- Le Gendarme à New York (1965), de Jean Girault
- Les Bons Vivants (1965), de Gilles Grangier
- La Grande Vadrouille; en català, La gran gresca (1966), de Gérard Oury
- Le Grand Restaurant; en català, El gran restaurant (1966), de Jacques Besnard
- Fantômas contre Scotland Yard: en català, Fantomas contra Scotland Yard (1967), d'André Hunebelle
- Les Grandes Vacances: en català, Vacances d'estiu (1967), de Jean Girault
- Oscar (1967), d'Édouard Molinaro
- Le Petit Baigneur: en català, El petit banyista (1968), de Robert Dhéry
- Le Tatoué: en català, El tatuat (1968), de Denys de La Patellière
- Le Gendarme se marie (1968), de Jean Girault
- Hibernatus; en català, Hibernatus (1969), d'Édouard Molinaro
- L'Homme orchestre; en català, L'home orquestra (1970), de Serge Korber
- Le Gendarme en balade (1970), de Jean Girault
- La Folie des grandeurs (1971), de Gérard Oury
- Jo (1971), de Jean Girault
- Sur un arbre perché (1971), de Serge Korber
- Les Aventures de Rabbi Jacob (1973), de Gérard Oury
- L'Aile ou la cuisse (1976), de Claude Zidi
- La Zizanie (1978), de Claude Zidi
- Le Gendarme et les Extra-terrestres (1978), de Jean Girault
- L'Avare (1979), de Jean Girault
- La Soupe aux choux (1981), de Jean Girault
- Le Gendarme et les gendarmettes (1982), de Jean Girault i Tony Aboyantz
Bibliografia
- Laurent Aknin, Louis de Funès, nouveau monde, 2005, ISBN 2-84736-089-1
- Stéphane Bonnotte, Louis de Funès, jusqu'au bout du rire, Lgf, 2005, ISBN 2-253-11497-9
- Olivier de Funès et Patrick de Funès, Louis de Funès: Ne parlez pas trop de moi, les enfants !, Le Cherche midi, 2005, ISBN 2-7491-0372-X
- Jean-Jacques Jelot-Blanc, Louis de Funès, une légende, Anne Carrière, 1993, ISBN 2-910188-07-8
- Christelle Laffin, Louis de Funès, Albin Michel, ISBN 2-226-13517-0
Enllaços externs
- Defunes.org, enciclopèdia (articles de premsa, imátges, música, etc.) sobre les pel·lícules de Louis de Funès (en francés)
- El blog de Louis de Funes (en castellà)
- DeFunes.com, lloc oficial realitzat pels fills de Louis de Funès (en francés)
- Miticofufu.it, lloc oficial de la comunitat italiana de fans de Louis de Funès (en italià)
- De Funès Story. Un altre lloc de fans (en francès)
- Blog detallat de la seva carrera i llurs pel·lícules (en francès)
- Un altre lloc de fanàtics consagrats a Louis de Funès (en francès)